Materials d’estudi en PDF

Quan van començar les trobades de joc del club, que vol dir quan l’únic diccionari arbitral disponible era el Diccionari oficial de Scrabble en català, editat per Enciclopèdia Catalana. Aleshores, perquè els jugadors comencessin a familiaritzar-se amb els mots clau que calia aprendre i tenir presents, teníem un plec de fulls amb llistes de mots. Després, quan va aparèixer el DISC, el diccionari electrònic arbitral que vam adoptar al club, vam continuar fent llistes de mots clau amb alguna fitxa per imprimir i poder tenir a prop per estudiar o consultar.

Ara, arran d’uns tallers de Scrabble que hem fet, recuperem aquestes llistes de materials per consultar i estudiar, pensant també que poden ser un suport per als jugadors novells que decideixin incorporar-se a les nostres trobades de joc. Aquí us presentem aquests materials nous.

Mots de dues fitxes i de tres amb lletres cares

El primer és el més bàsic, perquè les coses cal començar-les de baix. Per molt que ho diguem mai no es dirà prou: els mots de dues fitxes cal saber-los del primer al darrer. Tant és com s’aprenguin, però s’han de saber. Per això els presentem en una llista doble, primer ordenats per la lletra inicial i en una taula de combinació amb les cinc vocals. Com que quedava espai, hi hem afegit els mots de tres fitxers, però només els que tenen lletres cares (és a dir, que donen molts punts: Ç, H, J, L·L, NY, QU, X i Z).

Versió en PDF.

Allargaments

Continuant des dels fonaments, els mots de tres fitxes també són importants, per això en aquests dos full teniu tots els mots de tres fitxes que es poden construir a partir d’un de dues, perquè sempre va bé saber per on podem obrir el joc o construir una paret més sòlida.

Versió en PDF.

Tots els mots de tres fitxes

Als fulls anteriors ja havíem posat els que tenen una lletra cara i els allargaments que es poden fer a partir de mots de dues fitxes, però en aquest full els teniu tots.

Versió en PDF.

Mots de quatre i cinc fitxes amb lletra cara (sense verbs)

Continuem cap amunt. Si pugem cap als mots de quatre i cinc lletres ja hem de fer una mica de selecció perquè si no la cosa sortiria una mica de mare, atès que al DISC (el nostre diccionari arbitral) n’hi ha més de 14.000. Per això, en un primer grup us oferim els mots de quatre i cinc fitxes amb lletra cara, sense incloure-hi, però, les formes verbals. I, tot i això, fan una llista força llarga.

Versió en PDF.

Per acabar-ho d’arrodonir, ja hi posem una darrera llista de verbs. Com que el verb és la categoria més productiva (és la que té més formes: tota la conjugació), aquí us oferim els verbs que tenen com a mínim una lletra cara a l’arrel. Com que tampoc no els podíem posar tots, ho hem limitat, en general, als infinitius que es poden formar amb nou fitxes com a molt. Així i tot, hem hagut de fer alguna variació extra. En el cas dels verbs que tenen una J, teniu una primera llista amb tots els inifintius que es poden formar amb set fitxes com a molt. Després, en teniu una altra per als infinitius que es poden fer amb vuit i nou fitxes, però deixant-ne fora la immensa majoria dels acabats en –ejar (només hi han entrat uns quants que, a banda, d’acabar en –ejar tenen una altra lletra cara, com ara humitejar). En el cas dels verbs amb X, hi hem posat tots els inifinitius que es poden formar amb nou fitxes com a molt, però els hem posat en dues llistes perquè sigui més digerible. En el cas de la X, a més, cal tenir present que tots els verbs de la tercera (-ir) que segueixen el model incoatiu, és a dir, que presenten l’increment amb una x (com ara segueix) també poden donar molt de joc.

Versió en PDF.

Finalment, si us interessa, aquí teniu una versió de totes les llistes en un sol PDF.

La més estimada

Fa temps des del darrer cop, així que potser val més tornar-ho a dir. Aquest és un apunt d’una sèrie en que es forneixen taules de mots curts amb les diferents lletres cares. Un recurs important per als jugadors dolents (com jo). Els sis primers apunts ja tenen més d’un any i mig (la ela geminada, la zeta, la ce trencada, la hac, la jota i la cu) i per això faig aquest paràgraf recordatori. I de les dues que falten, la ena-i grega (de seny) i la ics (de rauxa), aquest és l’apunt de la més estimada de totes.

Per què indiscutiblement la fitxa cara de scrabble en català més estimada a nivell mundial és el dígraf ena-i grega. Segur que tots heu vist enganxines, samarretes i el més divers marxandatge amb declaracions d’amor a aquest dígraf!

És més, parafrasejant l’insigne a l’ensems que indigne Josep Lluís Nuñez, sembla que s’ha convertit en icona de la ciutat que porta el nom del nostre dígraf.

Sí, nostre, i tan nostre que fins i tot ha estat defensat com a símbol diferencial i d’identitat català. Però ja n’hi ha prou de mirar-se el melic. Siguem conscients que també l’usen en hongarès, indonesi, suahili i luganda.

I he d’anar parlant de dígraf per què en català, la Y no va mai sola. Escrit d’una altra manera, Y: Y-ou’ll never walk alone. Bé, tret d’alguns manlleus i alguns noms propis però això no compta per a l’scrabble ja que no hi ha cap fitxa Y i sí una NY que pesa 10 puntassos. I per això sí que ens l’estimem.

A la llista, com sempre, els mots curts que contenen el dígraf NY estan ordenats per llargada i posició de la lletra en el mot. I l’he confeccionat usant el DISC. En teniu aquí una versió per imprimir. I si voleu un full amb aquesta taula i les de la ela geminada, la zeta, la ce trencada, la hac, la jota i la cu, imprimiu aquest.

Noteu que, a diferència d’altres “pedres” la ena-i grega combina poc amb altres lletres cares per fer mots curts de molt pes. De fet, gairebé gens. Només el ja mencionat juny, i prou.

Cent (dels cent-setanta) dels mots de la llista són formes verbals. N’hi ha de verbs tant comuns com afanyar, apanyar o apinyar, atènyer, danyar o dinyar, enyorar, junyir o munyir (bous o vaques respectivament, no us equivoqueu), plànyer, renyar o renyir, banyar, senyar o cenyir, prenyar, tenyir o tinyar.

També hi verbs menys usats com acanyar-se (emmagrir), adinyar, atonyar (cavar la terra un pam o més), fènyer, fonyar i funyir (sinònims d’amassar), ginyar (si ho heu llegit amb accent espanyol, no vol dir això que heu pensat, és més aviat maquinar!), nyacar i nyaufar (volen dir abonyegar), punyir (per punxar), tanyar (brotar la soca) o ronyar (que vol dir raure (i sí, cal un segon nivell de parèntesi; vol dir passar un os, peüngla o banya raspant una superfície)).

La biologia aporta una bona pila de mots a la llista. Bèsties com els nyus, o els anyins (xais d’un any), els grunys que fan els porcs i per la banda de la tauromàquia (possiblement ben aviat desprohibida pel govern de Madrid) busqueu les dues accepcions de monya. Hi ha parts de diferents animals amb ena-i grega, com el puny (que amputat dona un monyó), el canyó, el ronyó o la ganya, i algun vulgarisme que no posaré. I del món vegetal tenim el nyam (que es menja), la nyora, l’anyol, la canya, el pinyó, la pinya i la vinya.

Els essers humans, amb ny, poden ser nyecs o minyons (criatures molt petites, o no tant), que anomenem nyics o nyigues si són malsoferts i irritables. I de grans poden treballar de manyà i/o ser ganyons (gasius).

La orografia ens dona els grenys, penys i penyes (penyals de tota casta), així com els arenys (bressols de l’independentisme del segle XXI).

Afegiu-hi l’anyoc de mots que formen els anys i derivats (anyal, anyer), els bonys o nyanyos, l’anyil (o indi, l’element químic, eh!), els nyaps i nyepes (mentides), nyapes i nyafes (taques), eines com el cuny (o cunya) o la nyinya (llinya, per pescar), el grony (renyina), el breny (veta d’una espardenya) o el peany (pedestal). I si teniu gana, la nyoca són els fruits secs que es donen en un bateig i la tonya és una coca de pasqua que es menja a valència

Acabo amb una mica de conya, recordant les bones estones ens ha donat aquest dígraf en sentir-lo pronunciat pels amics del país vei (companis, seni,…) com per exemple al minut 2 d’aquest vídeo.

I ja només en falta una! Salut scrabbleholics!

Aquesta és la reina

No, no. No em refereixo a la meva lletra preferida, i no m’he tornat monàrquic ni res que s’hi assembli. Parlava de naips. Si, home, de cartes. I concretament de la reina de la baralla francesa, és a dir, la cu. Després d’una llarga pausa, arriba el sisè apunt amb recursos (llista de mots) per aprofitar les lletres cares. La cu segueix doncs el camí de la ela geminada, la zeta, la ce trencada, l’hac i la jota. Ja només en falten dues.

A més de jugar al póquer (amb cu), els més trekkies (sí, amb dues cas) recordareu el personatge que du el nom d’aquesta lletra: Q. I hi ha el que no he vist per cap altra lletra; una associació pròpia: l’Associació per la lletra Q. Cu-riós, oi?

El que són les coses, la que és el malson dels jugadors d’aparaulats, és de fet una ganga per als jugadors d’escrabble. De les lletres cares que pesen vuit punts, és la que te la llista de mots curts (de quatre o menys lletres), més llarga.

Com sempre, a la llista els mots curts que contenen la lletra cu estan ordenats per llargada i posició de la lletra en el mot. I l’he confeccionat usant el DISC. En teniu aquí una versió per imprimir. I si voleu un full amb aquesta taula i les de la ela geminada, la zeta i la ce trencada, la hac i la jota, imprimiu aquest. També hi ha la fitxa imprimible pels dos costats amb els mots amb jota i cu.

El que està clar, i així ho reflecteix la llista, és que no es pot jugar a final de mot. Però tot i així dona molt joc pel fet que combina amb gairebé totes les vocals (tret de la u) per fer mots de dues lletres. Vaja, amb un comas, els cinquanta punts més fàcils de fer.

Es poden observar algunes combinacions més que interessants amb altres fitxes cares, com algunes formes dels verbs jaquir (ja mencionat a l’apunt de la jota), queixar, xocar,  o les seves conseqüències naturals, nyacar (abonyegar), o xacar (esclafar la closca)

Vuitanta-vuit dels mots de la llista són formes verbals, dels ja mencionats jaquir, xocar, nyacar i xacar, però també d’ucar (o aucar, que vol dir escarnir a crits), quedar i querar (corcar), i uns quants més com aquedar-se, aquissar, arcar, bocar, boquir (aquest el coneixeu tots i totes: vol dir cobrir el boc a la cabra. Tal com ho llegiu), caure, cucar, eixir (isqui!) , escar, ficar, gicar, lacar, liquar, macar, mocar, nocar (sotmetre a l’acció dels batans), oscar, pecar, quadrar, quedar, quillar-se (no és el que esteu pensant; no és tornar quillo sinó arreglar-se per fer goig), quitar, recar, ricar (abaixar el cap en actitud d’envestir), sucar, tacar, tocar o vacar. Deu n’hi do.

La química (escrita, és clar, amb cu), dona a la llista un parell d’hidrocarburs, alquè i alquí, un medi, l’aquós, i una pedra, el quars. I en relació a noms de lletres i números, no hi ha gaire varietat. Ni tant sols el nom de la lletra cu conté la lletra cu. Tenim tot just el quart i el quint.

L’apartat de biologia està més nodrit. Al regne animal tenim quics i quiques (galls i gallines), a les oques les cuiden els oquers, els cavalls donen equí i èquid. Al regne vegetal hi ha un parell de fruits, el sequi i el caqui. Hi ha els sucs gàstrics com el quil i el quim,  i un dels estómacs dels remugants es diu quall (també). Tenim, tot i que no voldríem, quists. I loqui i queta, bé, ho busqueu vosaltres al diccionari.

Les persones, amb cu poden ser quecs o quiets (o ambdues coses). Temps era temps, els naturals d’Acaia, a la Grècia antiga, eren els aqueus i a l’època precolombina del Perú hi havia iques. Coquí vol dir ni més ni menys que gasiu i avar, covard i traïdor, i un faquí és un bastaix.

Les llatinades ens donen bones eines, com qua, quo, quid i quids, o aequo. No està malament.

Els adjectius quin i qual, els pronoms que, qui, i mots derivats i alguns adverbis com aquí, quan, quant, quasi i aquèn (aquest no el faig servir mai, però diu que vol dir “a aquesta banda”) completen l’arsenal de la cu.

Entre els mots inclassificables amb cu trobem la quipa, que és un casquet jueu, el quest que són senyals de pas de persona o animal per un lloc, un qüern, que no és una banya sinó un quadern (sospito que després de les retallades) o la quema, que era una taxa per a mercaderies entre la Corona d’Aragó i Castella (potser en tornarem a sentir a parlar aviat).

I fins aquí la cu. No la toco més, no fos cas que em piqui (aquest era l’acudit per a físics i enginyers ja que q és el símbol de la càrrega de l’electró. No me n’he sabut estar. Em perdoneu?).

Ens veiem al Q(ueen Lara).

Foto d’Esteban Lopez a Unsplash

Per cantar i ballar

La única, fins a on jo sé, lletra cara susceptible de ser cantada i ballada és la molt folklòrica jota. I a més és la que toca en aquesta sèrie d’apunts sobre els mots curts amb lletra cara. Aquest és el cinquè apunt, és a dir, travessat l’equador, i aquí les llistes és comencen a fer profuses (que no prolixes, espero).

El cas és que si fem la llista de mots de cinc lletres o menys, ja n’hi ha quatre cents vint-i-vuit, i això em sembla massa. Així que a partir d’aquest apunt tallaré pels mots de quatre o menys lletres.

Per cert, us heu demanat per què unes pedres valen vuit punts i altres deu? Primer em pensava que tenia a veure amb la dificultat de jugar-les, però a la vista de les llistes que he fet fins ara, no hi ha una correspondència directa; hi ha més mots curts amb ce trencada que amb zeta, però és paguen pitjor els de la zeta que els de la ce trencada, per exemple.

Després d’escriure sobre l’ela geminada, la zeta, la ce trencada, l’hac, i ara la jota, se’m va acudir la teoria estrambòtica de que valien deu aquelles que el nom de la lletra no comença per la pròpia lletra (ela geminada i ce trencada, fins ara), i vuit les que comencen per elles mateixes (zeta, hac i jota). Però tampoc. Algú te una teoria més sòlida i/o interessant?

Com sempre, a la llista els mots curts que contenen la lletra jota estan ordenats per llargada i posició de la lletra en el mot. I l’he confeccionat usant el DISC. En teniu aquí una versió per imprimir. I si voleu un full amb aquesta taula i les de l’ela geminada, la zeta i la ce trencada i la hac imprimiu aquest.

La jota és també lletra de principis, tot i que no tant com l’hac. Es veu que les paraules començades per jota ocupen més de la meitat de la llista.

Podeu veure també que la jota fa de bon combinar amb altres lletres cares; més enllà de les que havien aparegut en els anteriors apunts (jaç, jazz, hajar) la trobem amb la cu (aquesta és la que desmunta la teoria de fa tres paràgrafs) a jaqué i jaquí, i amb el dígraf ena i grega en un altre mot superpesant, juny (que diu que és l’arrel de l’escrable de sortida de major puntuació que podríeu mai fer).

Setanta dels mots de la llista són formes verbals, sobretot dels verbs jaure, junyir, ujar (que vol dir fatigar), jurar i jugar. Entre els verbs curiosos de la llista hi ha ajovar (junyir), burjar (pelar amb una burja, és clar), dujar (enrotllar una corda), fotjar (furgar el terra amb el morrió),  jaquir (deixar), jaupar (bordar), jurcar (procurar) i un que em fa brillar els ulls, natjar (si, donar natjades). Ai.

Tenim tres interjeccions útils a la llista: ja (també adverbi, i tant), jas i vaja, i el pronom jo/jos. El filó de la química que tant bé havíem explotat en altres pedres, en aquesta és redueix a una pedra (preciosa, això si): el jade (polit es pot convertir en joia).

I pel que toca a noms de lletres i números, doncs tampoc hi ha sort, i tret del nom de la pròpia jota, res de res.

El tema de la biologia està més ben representat. Tenim la tija, el jonc o junc i altres herbes com el jute o la soja, i el jull, que també és una planta. El fruit del faig és la faja. Al regne animal hi ha els tejús, uns rèptils (tupinambis teguixin, per més senyes), i la juia, un ocell. I essent laxes, el jou serveix per junyir (o ajovar) bous. També podem mencionar el jejú (part de l’intestí entre el duodè i l’ili), però se’m fa difícil pensar una situació en que pugui ser avantatjós gastar un escarràs per jugar aquest mot.

Entre els mots inclassificables amb jota vull destacar que podem anar als llocs amb jeep i amb jet, i que ens podem vestir amb jacos, jaqués i jupes. Un juí és un judici, un juli és un crit, i una duja, una volta de corda (recordeu el verb dujar?).

Els éssers humans amb jota poden ser joves, o bé jais/jaios/jaies. Si són bones persones poden ser jans i, en cas de no haver menjat, estan dejuns. Pel costat exòtic, els jonis (no confongueu amb les xonis) vivien a l’antiga Jònia, i un raja és un príncep indi. Un bajà és neci i una boja no hi toca, i per la vessant mitològica, una goja és una fada. Finalment, amb jota tenim jueus i rojos, en oposició a nazis amb zeta (ara que s’ha posat de moda titllar de nazi a tort i a dret).

Au, que és hora d’anar a jóc. A jaure al jaç.

PS En parlar de qualificar de nazis, m’ha vingut al cap un periodista (diu) que comparteix el nom amb la lletra de l’apunt d’avui, i que he decidit no mencionar. De res.

Toquem el que no sona (revisat)

Les actualitzacions del diccionari (concretament amb la inclusió dels noms de les lletres de l’alfabet àrab) han afegit cinc paraules a la llista de mots curts amb h. Text revisat a 24 de juliol de 2019.

O millor dit, la que no sona. És a dir, la hac. Aquest quart apunt sobre mots amb lletra cara em deixa a la meitat de camí, tot i que fent una mica de trampa, ja que he començat per les lletres que la tenen més curta. La llista de mots curts, vull dir.

Com sempre, a la llista els mots curts que contenen la lletra hac estan ordenats per llargada i posició de la lletra en el mot. I l’he confeccionat usant el DISC, i no cap altre diccionari. En teniu aquí una versió per imprimir. I si voleu un full amb aquesta taula i les de la ela geminada, la zeta i la ce trencada, imprimiu aquest. Finalment si voleu podeu usar una fitxa impresa pels dos costats amb les llistes de la hac i la ce trencada.

Mirant la taula, ràpidament es veu que la hac és una lletra de principis, a diferència de, per exemple, la ce trencada i la ela geminada. Vull dir que la trobem molt més sovint a començament de mot que en qualsevol altra posició. Concretament més del 77% dels mots de fins a quatre lletres de la llista té la hac al principi.

Les paraules de la llista en què la hac combina amb altres lletres cares són un parell de formes del verb hajar (no, jo tampoc l’uso mai, aquest verb, i el corrector ortogràfic del Word me’l marca com a falta), a més del clàssic hel·lè i l’incombustible (o no) hexà.

Tingueu clar que per treure el màxim profit de la hac, heu de conèixer a fons el verb haver, amb els sinònims en diferents accepcions, heure/haure i el ja mencionat hajar. La conjugació d’aquests verbs dona setze dels mots de la llista, incloent-hi hau, hec, haga, hage, haja, hajo i haus, per exemple. A més, apareixen a la llista formes dels verbs halar, hissar i honrar.

Les interjeccions són font gairebé inesgotable d’opcions de puntuar fort amb la hac, i la única forma de fer acabar una paraula en hac: ah, eh, oh i bah. Tenim també, en l’apartat d’interjeccions, hola (és clar) i hum i ehem.

La llista de lletres i números també dona recursos: la pròpia hac llatina, la he i la het hebrees, la rho grega i la dha, la tha i la dhal àrabs, així com el 8 valencià ;-), huit, tots amb els seus plurals.

Poca química amb hac, però remarcable: hi ha l’hidrocarbur hexà ja mencionat, l’hem (que té el plural hems) que com ja segur sabíeu és porfirina amb ferro, i un element, l’heli.

Per altra banda, amb la hac ampliem la rosa dels vents de lletra cara, que fins avui tenia el cerç i el zèfir, afegint-hi el fohn o foehn, que de les dues maneres es pot escriure, i que no es diu així per ser un vent càlid que fon la neu, tot i ser-ho.

Els representants de la hac en el tema de la biologia es redueixen a la haca (que ve a ser un cavallet), la hifa, que és una part (diria que poc coneguda) dels fongs, i si ho forcem una mica, l’hort.

Els éssers humans poden ser, amb hac, havans, hel·lens, huns, hutus o thais. I restringint el gènere podem trobar dones hurís, o homes (a seques).

De les que no caben en cap categoria, segur coneixeu els hams per pescar, les unitats de temps i de resistència elèctrica, hores i ohms respectivament, que dues vocals a vegades formen un hiat (sou malalts de lletres, al cap i a la fi) i potser fins i tot que una hopa és una vestidura (que no està feta d’hule) per anar al patíbul. Si, ho heu llegit bé, tot i que el DIEC no aclareix si hi és per anar-hi com a públic assistent o bé com a protagonista principal del programa.

I això és tot el que he de dir d’aquesta lletra.

I què esperàveu, d’una lletra que dona nom a la bomba més potent de totes les bombes que es fan i es desfan?

AloHa.

 

OLA K FAÇ

Jugues la ce trencada, O K FAÇ?

Després de molt temps pensant que la ce trencada no ens calia, i que una o dues esses podien perfectament fer la feina (sona igual “envàs on vas?” que “audaç on caç?”) i que per tant qui va inventar la ce trencada ho va fer per tocar el “naç”, he descobert el perquè de tot plegat. Es tracta que els iniciats en l’scrabble tinguem una potent eina per fer punts. Noteu que dóna més punts que la zeta i alhora ofereix una llista de mots curts més generosament poblada.

Ja ho veieu, hi he agafat gustet i he fet una taula de mots curts amb ce trencada. A partir d’aquest apunt això es converteix oficialment en una sèrie, ja que la llista ve després de la de la ela geminada i la de la zeta. En aquest cas apareixen a la taula els mots de dues lletres (la ela geminada i la zeta no en tenen) i no hi incloc els mots de cinc lletres, per no fer-la massa llarga.

I per començar, em resistiré a fer cap gracieta sobre si fa gaire temps que es va trencar la ce, ni de per què no l’arregla IEC, ni res semblant.

Com ja és habitual, la llista de mots curts que contenen la lletra ce trencada estan ordenats per llargada i posició de la lletra en el mot. En teniu aquí una versió per imprimir. I si voleu un full amb aquesta taula i les de la ela geminada i la zeta, imprimiu aquest.

Doncs aquí està la taula. Hi trobeu, possiblement, el mot més “dens” que es pot jugar en l’scrabble: jaç, que pesa 6.33 punts/fitxa. La jota i la ce trencada són una bona combinació, ja que disposem de la família de jaç (jaça, ajaç, …) per aprofitar-les.

 

Només dues paraules en català comencen per ce trencada: ça i ço. Això si, aquest adverbi i aquest pronom tot sols, tot i ser mots de només dues lletres, deuen ser responsables d’una part importantíssima dels punts aconseguits amb la ce trencada, ja que donen peu a multiplicar-ne el valor fent un comas sense ni despentinar-nos.

I a la llista hi ha altres adverbis, pronoms o preposicions, que si bé tampoc es senten sovint són molt convenients per als escrablistes. A més de ça i ço, tenim açò (únic allargament possible dels mots de dues lletres amb ce trencada), deçà i ençà.

Tal com passava amb la ela geminada i la zeta, hi ha uns quants verbs les formes dels quals proveeixen bona part dels mots d’aquesta llista. Vegeu caçar (i acaçar), el ja mencionat ajaçar, alçar, amaçar, boçar (posar un morrió), calçar, capçar, dreçar, eriçar, forçar, glaçar, llaçar, pinçar, plaçar, terçar, torçar, traçar, i, sense ce trencada en l’infinitiu, vèncer i fer (que dóna faç i faça, en les variants balear i valenciana de la llengua respectivament).

El que queda clar és que, a diferència de les anteriors lletres cares, la ce trencada no té química. Tot just podem trobar-hi la calç, i si ho estirem una mica, el glaç. Una mica millor queda el tema de la biologia, amb un parell d’arbres, l’arç i el beç, un parell d’animals de diferent raça, el lluç i la puça, una part d’esser humà, el braç, i un parell d’herbes: el carç i la veça.

El cerç és un vent, i juntament amb el zèfir comença a conformar una rosa dels vents de fitxa cara, tot i que cap dels dos ens pot ventar una coça.

Entre les que falten, trobem algunes eines com la falç, la maça o el maçó, que em fan peça. A més, un maç és un manat, un fiçó és un fibló, faç (a més de forma del verb fer) pot ser una cara, un lliç és un nus, l’arçó és una part d’una sella i un balç un precipici.

I així, a mitjans d’aquest terç mes, el de març, acabo aquest apunt.

 

Zzzzz! (revisat)

Les actualitzacions del diccionari (concretament amb la inclusió dels noms de les lletres de l’alfabet àrab) han afegit una paraula a la llista de mots curts amb z. Text revisat a 19 de juny de 2019.

No, no dormo. És que m’he decidit a escriure una altra entrada sobre una lletra que sovint m’incomoda jugant a l’scrabble. Resulta que, després de la ela geminada, sobre la que ja he escrit un apunt, la zeta és la lletra que té la llista de mots curts més curta de tot l’alfabet escrablístic. Tenim, amb el DISC com a diccionari arbitral, un total de trenta-cinc paraules de quatre o menys lletres amb la zeta (les comparacions són odioses, però la ela geminada en tenia només vint, i a certa distància, la ce trencada ja en té cinquanta-set). Ves per on, és per això que em dona guerra.

Això sí, la zeta m’és personalment més simpàtica que la ela geminada, tot i donar dos punts menys. No sé. Mai no he sentit a parlar de mazinger ela geminada, o bola de drac ela geminada, per parlar de dues sèries de dibuixos que en diferents èpoques m’han marcat, poc o molt.

Bé, tal com vaig fer amb la ela geminada, he compilat una llista de mots curts que contenen la zeta ordenats per llargada i posició de la lletra en el mot. En teniu aquí una versió per imprimir. I si voleu un full amb aquesta taula i la de la ela geminada, imprimiu aquest full per una cara o aquesta fitxa per dues cares.

Doncs aquí està la taula. Podem observar que la zeta no combina gaire amb altres fitxes cares, i només trobem, del verb zincar, zinqui, zinque i el seu anagrama, quinze, en que comparteix protagonisme amb la cu i hertz i hamza, on és a prop de la hac.

Què us sembla? Hi ha paraules d’ús ben comú, però també n’hi ha de curioses, oi? Pel que fa a les comuns, els números són una font de mots amb zeta que tots tenim ben present, 0, 0 0 0,11, 11 11 11, 12, 15, 16, són set dels mots de la llista (i no surten els que són més llargs de cinc lletres, com tretze, que per cert, pesa tretze punts a l’scrabble). I hi ha un parell (mallorquí) de lletres ben útils: la pròpia zeta de l’alfabet llatí, la zain de l’alfabet hebreu (amb els plurals) i l’hamza de l’alfabet àrab).

Dels cent vint-i-quatre mots de la llista, trenta-set són formes verbals, de nou verbs diferents. I concretament la conjugació de zelar dona lloc a divuit d’aquests mots. La resta dels verbs són alzinar, brunzir, colzar i galzar, zincar i bronzar (metal·litzar en ambdós casos) i els poc pacífics etzibar i atzufar.

La química és molt important en els mots amb zeta, i en particular la química del nitrogen. I és que el creador de la química moderna, Lavoisier, anomenava azot (sense vida) al nitrogen, i molts dels seus derivats duen aquesta arrel al nom. Trobeu a la llista azo(-s), azot(-s), diazo(-s), azida(-es), azina(-es), azoic(-a,-s,-es), azole(s). I això no és tot, hi ha vida escrablística fora del nitrogen. Hi ha l’ozó, conegut per la seva capa, els hidrocarburs benzè i azulè, el metall zenc o zinc (amb el ja mencionat verb zincar), una proteïna com la zeïna, i un mineral, el zircó.

La branca de la biologia aporta enzims i zigots a la llista, a més d’un parell d’arbres, el nostrat salze i el tropical azobé, algunes bèsties grosses com la zebra i el zebú, una mena de peixos, els zèids, i parts del cos com el polze o la betza (panxa) amb la butza (vísceres). També en biologia, es pot ser àzig si no es forma part d’un parell.

Hi ha persones que poden ser sacerdots bonzes, ser zulus, àzeris o tanzans, zuaus (soldats algerians)  i, si són brutes, sutzes, i si són obeses i panxarrudes, gotzes.

Finalment les dones saben que l’atzur és un color (els homes només distingim vuit colors, això ho sap tothom), el pa àzim no du llevat, el zèfir és un vent (que brunz) o l’ozena és una afecció que no desitjo a ningú.

Au, us deixo, que vaig a escoltar jazz i menjar pizza.

Amb ela geminada? 100 anys!

Fa poques setmanes les “normes ortogràfiques” van complir els 100 anys, i amb elles el nostre malson particular: la ela geminada. I dic malson perquè, a més del problema del desconeixement de les regles relacionades, la manca de cura en el seu ús o els problemes per a la seva correcta representació en dispositius d’avançada tecnologia, els escrablistes patim perquè no ens vingui com a darrera lletra del saquet.

I aquesta por és del tot justificada, ja que el número de mots de poques lletres en què la podem usar és el més reduït de totes les fitxes “cares”, i per tant la que més maldecaps i menys alegries ens pot donar. No hi ha paraules que comencin o acabin en ela geminada i això en limita el nombre i fa que no existeixi cap mot de dues lletres que la contingui.

És per això que, per celebrar el centenari de la lletra, us regalo la llista de les (gairebé) cent paraules curtes (de tres a cinc lletres) que es poden jugar en l’scrabble (amb el DISC com a diccionari arbitral). Aquí hi ha una versió de la taula per imprimir. Menció especial per hàl·lux; un mot superpesant, amb tres pedres en cinc lletres (per bé que galindó és scrabble). Tampoc queden curts fal·laç i axil·la.

Mirant la llista es pot veure que hi ha una desena de verbs que donen molt joc (comptant adjectius o noms derivats), que són al·legar, al·ludir, anul·lar, apel·lar (l’al·ludit al·lega que l’apel·lació és nul·la), col·ligar, col·limar, col·locar, pal·liar, pol·luir i pul·lular. Amb aquests trobem vint-i-cinc dels mots de la llista.

La biologia ens proporciona més recursos; pujant des de la base genètica (al·lels), trobem des dels ràl·lids (ocells), múl·lids (peixos) o pal·les (mena de cabirol), passant per bèl·lues (sinònim de bèsties ferotges!) fins a plantes com el til·ler i la cal·la o els fongs com el fal·lal. Afegim-hi menes de plantes com les afil·les, derivats com l’exòtic bdel·li (una resina) o parts de plantes com cal·lus, tal·lus i, és clar, pol·len, més parts d’animals com axil·la i hàl·lux (dit del peu!) ens donen vint-i-un mots més de la llista.

I els que saben química tenen molt guanyat, ja que amb alguns hidrocarburs convenients, al·lè i al·lil (amb els plurals), més els elements gal·li, tal·li i tel·lur, així com els seus plurals i derivats inorgànics i un parell de minerals com son la il·lita o un pèl·let ja sumen quinze mots més.

Una altra aportació a la llista són les persones, que poden ser mul·làs, i si són joves, al·lots, i segons d’on vinguin, gal·les gal·leses, hel·lenes o (temps enllà) il·líries. I si són ben plantades i de gènere masculí, apol·los.

La resta de la llista, cadascun del seu pare i la seva mare. Potser mencionar el tal·lit, que és un xal jueu, i que es podria enllaçar amb els articles dels alfabets i calendaris. Fins i tot pot donar peu a un altre article amb mots provinents de la tradició jueva, com peces de roba, festivitats, menges, etc.. (algú s’hi anima?).

Per molts anys!

Allargaments

Abans de començar, si heu arribat aquí per alguna qüestió relacionada amb la grandària d’un penis, aquesta NO és la pàgina que busqueu. Internet està ple d’aquesta mena d’informació, però aquest post parla d’un altre tipus d’allargaments.

Dit això, i si sou en aquest paràgraf, com a jugadors de scrabble que sou, coneixeu que l’interès de saber paraules de dos lletres no ve dels (pocs) punts que us donaran, sinó més aviat de la possibilitat d’enllaçar una jugada més llarga amb els mots ja jugats al tauler o bé de “construir una paret“. Fa pocs dies vaig penjar en aquest mateix blog una llista de tots els mots possibles de dues lletres i un amable lector em va sol·licitar anar un pas més enllà veient quins d’aquests mots es podien allargar a tres lletres per poder seguir construint parets, o poder trobar connexions de paraules més llargues (i per tant de més valor) afegint-les a les ja jugades.

Com sigui que la llista és llarga (gairebé mil mots, comptant les repeticions, com FAD, que pot ser allargament de FA i d’AD, i per tant surt dos cops), poca cosa es pot dir a part de consignar la pròpia llista, per que la pugueu usar de referència.

Us n’he fet, això sí, unes versions imprimibles (a una cara o a dues) i una tercera versió que no tant sols mostra els possibles allargaments sinó que mostra els mots sencers que es formen. No sé quina de les versions pot tenir més utilitat, si és que alguna la té.

De nou resulta interessant conèixer els tres únics mots de dues lletres no allargables (inelàstics?  rígids?) i que sabeu que podeu usar per tancar les opcions de joc: ÇA, EH i QUO.

Per altra banda, els mots més elàstics són els següents: AS es pot allargar amb setze lletres diferents per davant, MA es pot allargar amb 13 lletres diferents per darrere, i comptant ambdues direccions,  altre cop AS (16 + 3) i més equilibradament, AL (10 + 9) tenen 19 opcions d’allargament.

No vull, abans de passar a la llista, no posar un avís d’exempció de responsabilitat. La llista original de tots els mots possibles de dues i tres lletres l’he generat amb el WORdER (i per tant partint del DISC; altres diccionaris de referència poden presentar diferències), i l’he tractat manualment amb un full de càlcul, així que després de molt tallar, enganxar, filtrar i ordenar, és possible que hagi caigut algun mot de la llista o n’hagi aparegut algun que no hi pertany.

Espero que si detecteu alguna d’aquestes errades m’ho feu saber per tal que pugui fer les correccions oportunes. Doncs ja està; aquesta és la llista. Els mots de dues lletres són a la columna central, per ordre alfabètic, i a l’esquerra hi ha les lletres que es poden afegir davant donant una paraula vàlida, i a la dreta les que es poden afegir darrere.

* Per aclarir el terme “paret” en el context escrablístic, hauria de posar algun enllaç que ara no trobo. Si me’n suggeríssiu algun, amb molt de gust l’afegiria. [Actualització: Gràcies pel suggeriment.]

Dues lletres (revisat)

Les actualitzacions del diccionari (concretament amb la inclusió dels noms de les lletres de l’alfabet àrab) han afegit dues paraules a la llista de mots vàlids de dues lletres. Text revisat a 2 d’octubre de 2018.

En altres articles d’aquest blog ja s’ha parlat de l’interès de conèixer paraules de dues lletres per poder treure el màxim profit dels nostres faristols. I una de les coses que he trobat a faltar des de que hem “abandonat” el DOSC és la llista de mots de dues lletres tan pràctica que hi havia, i que tan útil em va ser els meus primers dies de partides al club.

Doncs no ho he pensat dos cops, i amb l’ajut del WORdER (i per tant partint del DISC; altres diccionaris de referència poden presentar diferències) he refet la llista, també en versió imprimible (o fitxa mini, a dues cares). Com que les paraules de dues lletres vàlides tenen com a mínim una vocal, la taula mostra els mots en columnes separades segons aquesta vocal. Així ha quedat:

A més de les lletres que hi ha a les files, és interessant notar les que no hi ha: la L·L i la Z. Oblideu-vos de col·locar-les fàcilment, aquestes us donaran més guerra.

I, a part de saber que una paraula existeix (que no és poc) està bé saber què vol dir, i algunes de les de la llista no són gaire usades. Fins no fa gaire jo no sabia que AV era el nom d’un mes en el calendari jueu. Per això, i per si us pica la curiositat com a mi, us adjunto enllaços de cada una de les, ara, 101 paraules al DIEC, al LOFC o al Viccionari.

Hi trobeu unes quantes llatinades molt pràctiques (AD, EX, IN, QUO, QUA), moltes interjeccions, algunes de les quals jo no usaria mai tret de jugant a l’scrabble (per exemple EC, EU, UP, XE o XO),  formes verbals, d’amar, dar i dur, i els meny usats (per mi) eixir, oldre i ucar, muntanyes de pronoms i articles, noms de lletres (no només llatines), de notes musicals (on apareix UT!) i de bèsties com NYU, OC i UR (ja extint, pobret).

I, és clar, vull mencionar les arribades més recents, la BA i la RA, segona i desena lletres respectivament de l’alfabet àrab.

AD	AH	AI	AL	AM
ANY	AS	AU	AV	BA
BE	BO	CA	CE	CU
ÇA	ÇO	DA	DE	DI
DO	DU	EC	EH	EI
EL	EM	EN	EO	EP
ES	ET	EU	EX	FA
FE	FI	GE	HA	HE
HI	HO	IN	IO	IS
IX	JA	JO	LA	LI
LO	MA	ME	MI	NA
NE	NI	NO	NU	NYU
OC	OH	OI	OL	OM
ON	OR	OS	OU	PA
PE	PI	QUA	QUE	QUI
QUO	RA	RE	RO	SA
SE	SI	SO	TA	TE
TO	TU	UC	UF	UI
UN	UP	UR	US	UT
VA	VE	VI	XA	XE
XO