Amb ela geminada? 100 anys!

Fa poques setmanes les “normes ortogràfiques” van complir els 100 anys, i amb elles el nostre malson particular: la ela geminada. I dic malson perquè, a més del problema del desconeixement de les regles relacionades, la manca de cura en el seu ús o els problemes per a la seva correcta representació en dispositius d’avançada tecnologia, els escrablistes patim perquè no ens vingui com a darrera lletra del saquet.

I aquesta por és del tot justificada, ja que el número de mots de poques lletres en què la podem usar és el més reduït de totes les fitxes “cares”, i per tant la que més maldecaps i menys alegries ens pot donar. No hi ha paraules que comencin o acabin en ela geminada i això en limita el nombre i fa que no existeixi cap mot de dues lletres que la contingui.

És per això que, per celebrar el centenari de la lletra, us regalo la llista de les (gairebé) cent paraules curtes (de tres a cinc lletres) que es poden jugar en l’scrabble (amb el DISC com a diccionari arbitral). Aquí hi ha una versió de la taula per imprimir. Menció especial per hàl·lux; un mot superpesant, amb tres pedres en cinc lletres (per bé que galindó és scrabble). Tampoc queden curts fal·laç i axil·la.

Mirant la llista es pot veure que hi ha una desena de verbs que donen molt joc (comptant adjectius o noms derivats), que són al·legar, al·ludir, anul·lar, apel·lar (l’al·ludit al·lega que l’apel·lació és nul·la), col·ligar, col·limar, col·locar, pal·liar, pol·luir i pul·lular. Amb aquests trobem vint-i-cinc dels mots de la llista.

La biologia ens proporciona més recursos; pujant des de la base genètica (al·lels), trobem des dels ràl·lids (ocells), múl·lids (peixos) o pal·les (mena de cabirol), passant per bèl·lues (sinònim de bèsties ferotges!) fins a plantes com el til·ler i la cal·la o els fongs com el fal·lal. Afegim-hi menes de plantes com les afil·les, derivats com l’exòtic bdel·li (una resina) o parts de plantes com cal·lus, tal·lus i, és clar, pol·len, més parts d’animals com axil·la i hàl·lux (dit del peu!) ens donen vint-i-un mots més de la llista.

I els que saben química tenen molt guanyat, ja que amb alguns hidrocarburs convenients, al·lè i al·lil (amb els plurals), més els elements gal·li, tal·li i tel·lur, així com els seus plurals i derivats inorgànics i un parell de minerals com son la il·lita o un pèl·let ja sumen quinze mots més.

Una altra aportació a la llista són les persones, que poden ser mul·làs, i si són joves, al·lots, i segons d’on vinguin, gal·les gal·leses, hel·lenes o (temps enllà) il·líries. I si són ben plantades i de gènere masculí, apol·los.

La resta de la llista, cadascun del seu pare i la seva mare. Potser mencionar el tal·lit, que és un xal jueu, i que es podria enllaçar amb els articles dels alfabets i calendaris. Fins i tot pot donar peu a un altre article amb mots provinents de la tradició jueva, com peces de roba, festivitats, menges, etc.. (algú s’hi anima?).

Per molts anys!