Aquesta és la reina

No, no. No em refereixo a la meva lletra preferida, i no m’he tornat monàrquic ni res que s’hi assembli. Parlava de naips. Si, home, de cartes. I concretament de la reina de la baralla francesa, és a dir, la cu. Després d’una llarga pausa, arriba el sisè apunt amb recursos (llista de mots) per aprofitar les lletres cares. La cu segueix doncs el camí de la ela geminada, la zeta, la ce trencada, l’hac i la jota. Ja només en falten dues.

A més de jugar al póquer (amb cu), els més trekkies (sí, amb dues cas) recordareu el personatge que du el nom d’aquesta lletra: Q. I hi ha el que no he vist per cap altra lletra; una associació pròpia: l’Associació per la lletra Q. Cu-riós, oi?

El que són les coses, la que és el malson dels jugadors d’aparaulats, és de fet una ganga per als jugadors d’escrabble. De les lletres cares que pesen vuit punts, és la que te la llista de mots curts (de quatre o menys lletres), més llarga.

Com sempre, a la llista els mots curts que contenen la lletra cu estan ordenats per llargada i posició de la lletra en el mot. I l’he confeccionat usant el DISC. En teniu aquí una versió per imprimir. I si voleu un full amb aquesta taula i les de la ela geminada, la zeta i la ce trencada, la hac i la jota, imprimiu aquest. També hi ha la fitxa imprimible pels dos costats amb els mots amb jota i cu.

El que està clar, i així ho reflecteix la llista, és que no es pot jugar a final de mot. Però tot i així dona molt joc pel fet que combina amb gairebé totes les vocals (tret de la u) per fer mots de dues lletres. Vaja, amb un comas, els cinquanta punts més fàcils de fer.

Es poden observar algunes combinacions més que interessants amb altres fitxes cares, com algunes formes dels verbs jaquir (ja mencionat a l’apunt de la jota), queixar, xocar,  o les seves conseqüències naturals, nyacar (abonyegar), o xacar (esclafar la closca)

Vuitanta-vuit dels mots de la llista són formes verbals, dels ja mencionats jaquir, xocar, nyacar i xacar, però també d’ucar (o aucar, que vol dir escarnir a crits), quedar i querar (corcar), i uns quants més com aquedar-se, aquissar, arcar, bocar, boquir (aquest el coneixeu tots i totes: vol dir cobrir el boc a la cabra. Tal com ho llegiu), caure, cucar, eixir (isqui!) , escar, ficar, gicar, lacar, liquar, macar, mocar, nocar (sotmetre a l’acció dels batans), oscar, pecar, quadrar, quedar, quillar-se (no és el que esteu pensant; no és tornar quillo sinó arreglar-se per fer goig), quitar, recar, ricar (abaixar el cap en actitud d’envestir), sucar, tacar, tocar o vacar. Deu n’hi do.

La química (escrita, és clar, amb cu), dona a la llista un parell d’hidrocarburs, alquè i alquí, un medi, l’aquós, i una pedra, el quars. I en relació a noms de lletres i números, no hi ha gaire varietat. Ni tant sols el nom de la lletra cu conté la lletra cu. Tenim tot just el quart i el quint.

L’apartat de biologia està més nodrit. Al regne animal tenim quics i quiques (galls i gallines), a les oques les cuiden els oquers, els cavalls donen equí i èquid. Al regne vegetal hi ha un parell de fruits, el sequi i el caqui. Hi ha els sucs gàstrics com el quil i el quim,  i un dels estómacs dels remugants es diu quall (també). Tenim, tot i que no voldríem, quists. I loqui i queta, bé, ho busqueu vosaltres al diccionari.

Les persones, amb cu poden ser quecs o quiets (o ambdues coses). Temps era temps, els naturals d’Acaia, a la Grècia antiga, eren els aqueus i a l’època precolombina del Perú hi havia iques. Coquí vol dir ni més ni menys que gasiu i avar, covard i traïdor, i un faquí és un bastaix.

Les llatinades ens donen bones eines, com qua, quo, quid i quids, o aequo. No està malament.

Els adjectius quin i qual, els pronoms que, qui, i mots derivats i alguns adverbis com aquí, quan, quant, quasi i aquèn (aquest no el faig servir mai, però diu que vol dir “a aquesta banda”) completen l’arsenal de la cu.

Entre els mots inclassificables amb cu trobem la quipa, que és un casquet jueu, el quest que són senyals de pas de persona o animal per un lloc, un qüern, que no és una banya sinó un quadern (sospito que després de les retallades) o la quema, que era una taxa per a mercaderies entre la Corona d’Aragó i Castella (potser en tornarem a sentir a parlar aviat).

I fins aquí la cu. No la toco més, no fos cas que em piqui (aquest era l’acudit per a físics i enginyers ja que q és el símbol de la càrrega de l’electró. No me n’he sabut estar. Em perdoneu?).

Ens veiem al Q (ueen Lara).

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Llistes de mots i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Aquesta és la reina

  1. Albert ha dit:

    Quanta saviesa i quin enginy el teu! Ningú no podrà dir que ets un tros quòniam!

  2. Isaac ha dit:

    Molt cu-rrat! Felicitats.

  3. Retroenllaç: La més estimada | Mots i Més a Molins, club de Scrabble

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s