Per cantar i ballar

La única, fins a on jo sé, lletra cara susceptible de ser cantada i ballada és la molt folklòrica jota. I a més és la que toca en aquesta sèrie d’apunts sobre els mots curts amb lletra cara. Aquest és el cinquè apunt, és a dir, travessat l’equador, i aquí les llistes és comencen a fer profuses (que no prolixes, espero).

El cas és que si fem la llista de mots de cinc lletres o menys, ja n’hi ha quatre cents vint-i-vuit, i això em sembla massa. Així que a partir d’aquest apunt tallaré pels mots de quatre o menys lletres.

Per cert, us heu demanat per què unes pedres valen vuit punts i altres deu? Primer em pensava que tenia a veure amb la dificultat de jugar-les, però a la vista de les llistes que he fet fins ara, no hi ha una correspondència directa; hi ha més mots curts amb ce trencada que amb zeta, però és paguen pitjor els de la zeta que els de la ce trencada, per exemple.

Després d’escriure sobre l’ela geminada, la zeta, la ce trencada, l’hac, i ara la jota, se’m va acudir la teoria estrambòtica de que valien deu aquelles que el nom de la lletra no comença per la pròpia lletra (ela geminada i ce trencada, fins ara), i vuit les que comencen per elles mateixes (zeta, hac i jota). Però tampoc. Algú te una teoria més sòlida i/o interessant?

Com sempre, a la llista els mots curts que contenen la lletra jota estan ordenats per llargada i posició de la lletra en el mot. I l’he confeccionat usant el DISC. En teniu aquí una versió per imprimir. I si voleu un full amb aquesta taula i les de l’ela geminada, la zeta i la ce trencada i la hac imprimiu aquest.

La jota és també lletra de principis, tot i que no tant com l’hac. Es veu que les paraules començades per jota ocupen més de la meitat de la llista.

Podeu veure també que la jota fa de bon combinar amb altres lletres cares; més enllà de les que havien aparegut en els anteriors apunts (jaç, jazz, hajar) la trobem amb la cu (aquesta és la que desmunta la teoria de fa tres paràgrafs) a jaqué i jaquí, i amb el dígraf ena i grega en un altre mot superpesant, juny (que diu que és l’arrel de l’escrable de sortida de major puntuació que podríeu mai fer).

Setanta dels mots de la llista són formes verbals, sobretot dels verbs jaure, junyir, ujar (que vol dir fatigar), jurar i jugar. Entre els verbs curiosos de la llista hi ha ajovar (junyir), burjar (pelar amb una burja, és clar), dujar (enrotllar una corda), fotjar (furgar el terra amb el morrió),  jaquir (deixar), jaupar (bordar), jurcar (procurar) i un que em fa brillar els ulls, natjar (si, donar natjades). Ai.

Tenim tres interjeccions útils a la llista: ja (també adverbi, i tant), jas i vaja, i el pronom jo/jos. El filó de la química que tant bé havíem explotat en altres pedres, en aquesta és redueix a una pedra (preciosa, això si): el jade (polit es pot convertir en joia).

I pel que toca a noms de lletres i números, doncs tampoc hi ha sort, i tret del nom de la pròpia jota, res de res.

El tema de la biologia està més ben representat. Tenim la tija, el jonc o junc i altres herbes com el jute o la soja, i el jull, que també és una planta. El fruit del faig és la faja. Al regne animal hi ha els tejús, uns rèptils (tupinambis teguixin, per més senyes), i la juia, un ocell. I essent laxes, el jou serveix per junyir (o ajovar) bous. També podem mencionar el jejú (part de l’intestí entre el duodè i l’ili), però se’m fa difícil pensar una situació en que pugui ser avantatjós gastar un escarràs per jugar aquest mot.

Entre els mots inclassificables amb jota vull destacar que podem anar als llocs amb jeep i amb jet, i que ens podem vestir amb jacos, jaqués i jupes. Un juí és un judici, un juli és un crit, i una duja, una volta de corda (recordeu el verb dujar?).

Els éssers humans amb jota poden ser joves, o bé jais/jaios/jaies. Si són bones persones poden ser jans i, en cas de no haver menjat, estan dejuns. Pel costat exòtic, els jonis (no confongueu amb les xonis) vivien a l’antiga Jònia, i un raja és un príncep indi. Un bajà és neci i una boja no hi toca, i per la vessant mitològica, una goja és una fada. Finalment, amb jota tenim jueus i rojos, en oposició a nazis amb zeta (ara que s’ha posat de moda titllar de nazi a tort i a dret).

Au, que és hora d’anar a jóc. A jaure al jaç.

PS En parlar de qualificar de nazis, m’ha vingut al cap un periodista (diu) que comparteix el nom amb la lletra de l’apunt d’avui, i que he decidit no mencionar. De res.