Materials d’estudi en PDF

Quan van començar les trobades de joc del club, que vol dir quan l’únic diccionari arbitral disponible era el Diccionari oficial de Scrabble en català, editat per Enciclopèdia Catalana. Aleshores, perquè els jugadors comencessin a familiaritzar-se amb els mots clau que calia aprendre i tenir presents, teníem un plec de fulls amb llistes de mots. Després, quan va aparèixer el DISC, el diccionari electrònic arbitral que vam adoptar al club, vam continuar fent llistes de mots clau amb alguna fitxa per imprimir i poder tenir a prop per estudiar o consultar.

Ara, arran d’uns tallers de Scrabble que hem fet, recuperem aquestes llistes de materials per consultar i estudiar, pensant també que poden ser un suport per als jugadors novells que decideixin incorporar-se a les nostres trobades de joc. Aquí us presentem aquests materials nous.

Mots de dues fitxes i de tres amb lletres cares

El primer és el més bàsic, perquè les coses cal començar-les de baix. Per molt que ho diguem mai no es dirà prou: els mots de dues fitxes cal saber-los del primer al darrer. Tant és com s’aprenguin, però s’han de saber. Per això els presentem en una llista doble, primer ordenats per la lletra inicial i en una taula de combinació amb les cinc vocals. Com que quedava espai, hi hem afegit els mots de tres fitxers, però només els que tenen lletres cares (és a dir, que donen molts punts: Ç, H, J, L·L, NY, QU, X i Z).

Versió en PDF.

Allargaments

Continuant des dels fonaments, els mots de tres fitxes també són importants, per això en aquests dos full teniu tots els mots de tres fitxes que es poden construir a partir d’un de dues, perquè sempre va bé saber per on podem obrir el joc o construir una paret més sòlida.

Versió en PDF.

Tots els mots de tres fitxes

Als fulls anteriors ja havíem posat els que tenen una lletra cara i els allargaments que es poden fer a partir de mots de dues fitxes, però en aquest full els teniu tots.

Versió en PDF.

Mots de quatre i cinc fitxes amb lletra cara (sense verbs)

Continuem cap amunt. Si pugem cap als mots de quatre i cinc lletres ja hem de fer una mica de selecció perquè si no la cosa sortiria una mica de mare, atès que al DISC (el nostre diccionari arbitral) n’hi ha més de 14.000. Per això, en un primer grup us oferim els mots de quatre i cinc fitxes amb lletra cara, sense incloure-hi, però, les formes verbals. I, tot i això, fan una llista força llarga.

Versió en PDF.

Per acabar-ho d’arrodonir, ja hi posem una darrera llista de verbs. Com que el verb és la categoria més productiva (és la que té més formes: tota la conjugació), aquí us oferim els verbs que tenen com a mínim una lletra cara a l’arrel. Com que tampoc no els podíem posar tots, ho hem limitat, en general, als infinitius que es poden formar amb nou fitxes com a molt. Així i tot, hem hagut de fer alguna variació extra. En el cas dels verbs que tenen una J, teniu una primera llista amb tots els inifintius que es poden formar amb set fitxes com a molt. Després, en teniu una altra per als infinitius que es poden fer amb vuit i nou fitxes, però deixant-ne fora la immensa majoria dels acabats en –ejar (només hi han entrat uns quants que, a banda, d’acabar en –ejar tenen una altra lletra cara, com ara humitejar). En el cas dels verbs amb X, hi hem posat tots els inifinitius que es poden formar amb nou fitxes com a molt, però els hem posat en dues llistes perquè sigui més digerible. En el cas de la X, a més, cal tenir present que tots els verbs de la tercera (-ir) que segueixen el model incoatiu, és a dir, que presenten l’increment amb una x (com ara segueix) també poden donar molt de joc.

Versió en PDF.

Finalment, si us interessa, aquí teniu una versió de totes les llistes en un sol PDF.

Tot remenant el DIEC: doncs, si tu boies, jo aboio

A l’Scrabble, ja sabeu que una de les opcions d’aprofitar les jugades que hi ha al tauler és allargar-les, és a dir, fer la vostra jugada fent que un peça del vostre mot completi un dels mots del tauler i això d’entrada ja us permet cobrar els punts dels dos mots nous creats. Òbviament, els allargaments més freqüents es fan per darrere, però, hi ha casos en què l’allargament el podem fer també per davant.

Pel que fa als verbs, és bo de saber quins verbs, per exemple, es poden allargar afegint-hi una a– al davant. D’aquests, tothom coneix els habituals de jeure > ajeure, de treure > atreure o de prendre > aprendre, etc. Al DIEC, però, n’hi ha més, i avui us els portem tots.

Com que parlem de verbs, que és la categoria més productiva de l’Scrabble, avui no llistarem els mots per nombre de fitxes. Podem començar per la sèrie dels més coneguts. (Amb una tria del tot subjectiva, però bé, esperem que més o menys compartida.)

baixar	abaixar	jaure	ajaure
bastar	abastar	jeure	ajeure
bastir	abastir	llistar	allistar
batre	abatre	nomenar	anomenar
bordar	abordar	notar	anotar
brandar	abrandar	pagar	apagar
clamar	aclamar	pedregar	apedregar
collir	acollir	percebre	apercebre
complir	acomplir	planar	aplanar
cordar	acordar	plegar	aplegar
costar	acostar	portar	aportar
cuitar	acuitar	prendre	aprendre
desar	adesar	provar	aprovar
dir	adir	pujar	apujar
donar	adonar	tacar	atacar
dormir	adormir	temptar	atemptar
dreçar	adreçar	tenir	atenir
fermar	afermar	testar	atestar
ferrar	aferrar	traure	atraure
filar	afilar	treure	atreure
finar	afinar	variar	avariar
firmar	afirmar	venir	avenir
granar	agranar	visar	avisar
guaitar	aguaitar

Aquesta seria una llista d’allargaments més o menys fàcils, perquè són verbs força coneguts en general. Hi destaquen, com sempre, els que permeten reaprofitar una lletra cara, com ara (a)baixar, (a)dreçar, (a)pujar o els clàssics (a)jaure i (a)jeure.

Fem ara una segona llista de verbs (també a partir d’una tria subjectiva) de les parelles de verbs on la forma sense a– és, creiem, la més coneguda.

caçar	acaçar	lligar	alligar
calar	acalar	marinar	amarinar
captar	acaptar	matinar	amatinar
censar	acensar	passar	apassar
clivellar	aclivellar	pegar	apegar
collar	acollar	peixar	apeixar
conduir	aconduir	pilotar	apilotar
copar	acopar	plomar	aplomar
dinyar	adinyar	posar	aposar
fiblar	afiblar	pregonar	apregonar
figurar	afigurar	prestar	aprestar
fitorar	afitorar	preuar	apreuar
fixar	afixar	quedar	aquedar
fluir	afluir	regar	aregar
follar	afollar	tallar	atallar
guisar	aguisar	tardar	atardar
llevar	allevar	traçar	atraçar

En aquesta segona llista també hi ha alguns allargaments amb lletra cara que els scrabblistes solen aprendre ràpidament: (a)caçar, (a)traçar, (a)dinyar, (a)fixar o (a)peixar.

La tercera llista seria bàsicament la contrària, la dels parells de verbs on el més freqüent, en general, és el que té el prefix a-. En aquest cas, més que per fer allargaments, és bo de conèixer-les perquè sempre et poden permetre fer un scrabble encara que et falti la A inicial. (De fet, en la duplicada d’estiu de 2015, cap dels jugadors presents va trobar una de les jugades mestres que era precisament un GREUJATS centenari sense la més habitual A inicial.)

balançar	abalançar	justar	ajustar
barrotar	abarrotar	llitar	allitar
borronar	aborronar	margar	amargar
brivar	abrivar	marrar	amarrar
campar	acampar	midar	amidar
caramullar	acaramullar	mullerar	amullerar
complexar	acomplexar	pilonar	apilonar
consellar	aconsellar	placar	aplacar
cotar	acotar	plaçar	aplaçar
cular	acular	puntar	apuntar
fonar	afonar	trafegar	atrafegar
garrotar	agarrotar	varar	avarar
gitar	agitar	vesar	avesar
graciar	agraciar	viar	aviar
greujar	agreujar	viciar	aviciar

Aquí també destaquen uns quants verbs amb lletra cara (a)balançar, (a)plaçar, (a)complexar, (a)greujar, (a)justar. (Val a dir, que en el cas de aplaçar, la forma amb a- és la més coneguda perquè sovint es fa servir impròpiament en el sentit d’ajornar.)

Pel final hem deixat, la llista de verbs més ‘difícil’ o bé perquè són mots molt poc freqüents i que en algun cas hem conegut fent aquest escrit, o bé perquè són parells que més d’un cop fan dubtar de si van amb a– inicial o sense. Doncs, els posem aquí agrupats per recordar-vos que poden anar de les dues maneres.

batollar	abatollar	garbonar	agarbonar
boiar	aboiar	grumar	agrumar
bonir	abonir	llenyar	allenyar
bromar	abromar	lluentar	alluentar
canonar	acanonar	margenar	amargenar
catxar	acatxar	molar	amolar
cendrar	acendrar	monedar	amonedar
cimar	acimar	murar	amurar
clotar	aclotar	ombrar	aombrar
colorar	acolorar	pallar	apallar
delerar	adelerar	paredar	aparedar
delitar	adelitar	pelfar	apelfar
feixar	afeixar	pellar	apellar
filiar	afiliar	quarterar	aquarterar
fillolar	afillolar	tavellar	atavellar
flamar	aflamar	termenar	atermenar
fogar	afogar	trossar	atrossar
gambar	agambar	tupar	atupar
garberar	agarberar

També en tenim alguns amb lletra cara: (a)catxar, (a)feixar, (a)llenyar, (a)quarterar, i també d’altres parelles que solen aparèixer pels taulers i que de vegades podeu tenir dubtes de si van amb a– inicial (boiar i aboiar, murar i amurar, paredar i aparedar, pelfar i apelfar, etc.).

Encara, però, hi ha una altra llista mixta, que és la de verbs començats amb a– que es poden crear a partir d’un nom o un adjectiu en singular.

billar	abillar	llisar	allisar
campanar	acampanar	mar	amar
canar	acanar	mollar	amollar
canyar	acanyar	parer	aparer
catar	acatar	pilar	apilar
civadar	acivadar	pomar	apomar
dunar	adunar	tabacar	atabacar
lar	alar	tendre	atendre
linear	alinear	terrossar	aterrossar

I com que el significat dels mots no afecta l’Scrabble, tot i estar-ne temptats no hem fet les agrupacions segons el criteri de verbs que signifiquen el mateix (com greujar i agreujar), verbs que tenen significats relacionats però no sinònims (com boiar i aboiar), i verbs que no tenen res a veure l’un amb l’altre (com grumar i agrumar).

Tot remenant el DIEC: quan criden les bèsties

Una cosa que aprens ben prest quan comences a jugar a Scrabble és que els cavalls, a banda de renillar, també aïnen. A la mínima que al faristol t’apareixen les lletres AIN ja comences a remenar fitxes per si pots conjugar una forma d’aquest verb. Les bèsties, però, fan moltes més coses i, scrabblísticament parlant, algunes de molt interessants.

Aquí teniu els verbs relacionats amb les veus o els crits dels animals que hem trobat pel diccionari, alguns de molt coneguts i, d’altres, de molt sorprenents:

àguila	trompetejar
ase	bramar
bou i vaca	braolar bruelar bramular mugir
cabra	esbiegar
cavall	aïnar arniar assaïnar eguinar renillar
colom o tórtora	marrucar marruquejar parrupar parrupejar
corb o gralla	grallar
gallina	cloquejar escainar escatainar
gat	miolar
gos	bordar buixir carinar clapir glapir jaupar lladrar lladruquejar
gos o llop	ganyolar udolar ulular
granota	raucar
lleó	rugir
oca	clacar
ocell	refilar garrular xericar xerrotejar
ocell (nocturn)	esgaldinyar esgaripar
ovella	begallar belar belegar
pollet	piuar piular piulejar
porc	grunyir
porc, rata o conill	esgüellar güellar xisclar
truja	gardenyar

A banda dels sorolls emesos per la boca, també recollim alguns altres sons relacionats amb les bèsties.

abella	brumir brunzir
gat o colom	roncar
ocell	brunzinar
rusc	bonir

Tot remenant el DIEC: no comencem bé, no

Si l’altre dia destacàvem els mots que comencen amb dues vocals, avui parlem dels que comencen amb dues consonants. I no parlem dels casos en què la segona consonant és una l o una r, no, parlem dels casos en què podem arribar a trobar combinacions sorprenents a inici de mot.

D’entrada, ja descartem tots els mots que contenen algun caràcter que no es pot fer amb les peces de Scrabble (bàsicament els mots que contenen les consonants k, w o y —que no formi part del dígraf ny, evidentment— i els que duen guionet): bypass, byte, bytownita, chardonnay, ghayn, kha, khàzar, khi, khmer, khoi, knut, ksi, shakespearià, skarn, stokes, swing, tse-tse, twist, txa-txa-txa, whisky, yperita, zwitterió.

A banda d’aquests, n’hi ha tres que depassen les mides del tauler i que, per tant, també descartem: pseudohermafroditisme, psicofarmacologia, psicolingüística.

A la banda alta dels mots quasi impossibles tenim catorze mots de catorze i quinze peces; la majoria començades pel grup consonàntic ps– (dels formants pseudo– i psico-), tot i que també n’hi ha una de començada per pn– (del formant pneum-) i una altra per tx-:

pneumatografia pseudomorfisme pseudomorfitzar pseudoparàlisi pseudoperípter

psicoanalitzar psicoestimulant psicofisiologia psicomotricitat psicopatologia

psicopatològic psicopedagogia psicoterapeuta txetxenolèsguic

Encara a la banda alta, tenim vint-i-sis mots de dotze i tretze peces; també amb majoria dels grups pseudo– i psico– inicials i amb tres mots més amb el pneum– inicial, tot i aquí també n’hi ha una de començada per ft– i dues més per pt-:

ftalocianina pneumatocele pneumatolític pneumatologia pneumatòmetre pneumoconiosi pseudoepígraf pseudoescorpí pseudohalogen

pseudomòrfic psicoanàlisi psicoanalista psicoanalític psicofisiòleg psicologisme psicologista psicopatòleg psicopedagog

psicosomàtic psicoteràpia psicrometria psilofitates psilofitòpsid psitaciforme pteridologia pteridosperma

De mots de deu i onze peces (també força complicats de jugar), ja n’hi ha força més, seixanta-un. Tot i que els formants pneum-, pseudo– i psico– continuen sent els majoritaris, també hi apareix per primer cop el grup inicial gn-, el sorprenent lh– de la lherzholita, el formant mnemo-, altres mots amb el format pter-, i una sèrie de mots amb s– i t– inicials: smithsonita, spessartina, striptease, thenardita o txecoslovac.

gneissoide gnomologia gnomològic gnoseologia gnosticisme lherzolita mnemotècnia mnemotècnic pneumatòfor pneumatosi pneumologia pneumopatia pneumotòrax pseudofong pseudògraf pseudohalur

pseudomorf pseudonímia pseudòpode pseudopodi pseudoràbia pseudoscopi pseudotsuga psicagogia psicoactiu psicodèlic psicodrama psicofàrmac psicofísic psicogènesi psicogènia

psicologia psicològic psicometria psicomètric psicomotor psicomotriu psicopatia psicotècnia psicotècnic psicotipus psicotròpic psicròmetre psilocibina psilotates psilotòpsid

psiquiatria psiquiàtric psitacisme pteridíida pteridòfit pterigoide pterocària pteroclídid pterodàctil pterosaure smithsonita spessartina striptease thenardita txecoslovac

Acostant-nos als mots més factibles i que necessiten un o dues peces del tauler, tenim cinquanta-dos mots de vuit i nou peces. Tot i que es manté la presència de formants clàssics (mnemo-, pneumo-, pseudo-, psico– o psiqui-, i pter-), comencen a aparèixer molts altres grups consonàntics inicials (bd-, cn-, ct-, gn-, rh-, sch-, str-, ts– i tx-):

bdel·loide chamosita cneoràcia ctenòfor ctenoide ftiriasi gnèissic gnetàcia gnetates gnetòpsid gnomònic mnemònic pneumàtic

pneumococ pneumòleg pneumònia pneumònic psammita psammític psammòfil psammòfit psefític pseudogèn pseudònim psicagog psicogen

psicòleg psicòpata psicòtic psicotip psicòtrop psicròfil psilofití psiquiatre psiquisme psitacosi psoriasi pteridal pteridina

pterigot pteròpode ptialina ptialisme ptolemaic ptomaïna rhodesià scheelita strengita tsarévitx tsarisme tsarista txernozem

Arribem ja als mots de bingo directe, els de set peces. La llista és més curta; n’hi ha quinze:

cnidari ctenidi gnòstic psàmmon psefita

psicosi psoïtis pterina ptilosi scherzo

sfumato shigel·la stricto tsunami txerquès

Evidentment, els més destacables de la llista són els tres mots que duen dues peces cares: scherzo, amb la h i la z, i sobretot shigel·la, amb la h i la l·l, i txerquès, amb la q i la x.

Per sota del bingo tenim mots de sis peces que, gràcies als plurals o femenins, també ens poden fer arribar a l’scrabble:

ftàlic (ftàlics) ghanès (ghanesa) gnòmic (gnòmics) gnòmon (gnòmons)

pneuma (pneumes) psíquic (psíquica) psòric (psòrics) schorl (schorls)

txadià (txadiana) txetxè (txetxena) txitxa (txitxes)

D’aquests, cal destacar potser el mot schorls, que, si no ens equivoquem, és l’únic bingo que es pot fer amb una sola vocal. A més, hi ha dos mots que ens fan passar directament al 7+1 (txadià i txetxè), i aquest darrer, juntament amb txitxa, ens obliga a fer servir un escarràs, perquè al sac no hi trobarem dues x (i si hi són, malament rai).

En el cas dels mots de cinc peces, també en tenim alguna que ens pot fer arribar al premi de gastar les set peces del faristol, tot i que la majoria ens permeten gastar-ne sis com a molt:

gneis gnosi psalm psique psoes

psora ptosi statu stilb theta

tmesi tsade tsuga txeca

De tota la llista, amb la majoria de plurals només podem arribar a fer una jugada de sis peces, excepte amb psoes i statu, que són invariables. Les úniques paraules que amb el plural podem fer bingo són gneis, que té un plural de 7+1 (gneissos) i tsuga que, gràcies a la u de més que hem d’afegir al plural, ens permet fer bingo: tsugues. (Bé a, a l’Apalabrados també tindríem scrabbles a psiques i txeques perquè en aquest joc sí que necessitem la u per a poder jugar la q, però aquí parlem bàsicament de Scrabble, que ens agrada més.)

De mots de quatre peces només n’hi ha set. Els que donen més joc són els que permeten jugar un peça cara: dhal, thai i txec:

dhal gnom ngai

spin thai

tsar txec

La darrera llista és la dels mots de tres lletres, que només són cinc: dha, pse, psi, rho, tha. A banda de tenir-ne tres amb lletra cara (dha, tha i rho), també cal destacar que els cinc mots es poden fer a partir de l’allargament d’un mot de dues peces; i això a l’Scrabble és una jugada que pot donar molt de joc. En teniu més informació a l’apunt sobre els allargaments.

Tot remenant el DIEC: les os no agraden

Fa temps que no remenem el DIEC, o si el remenem no en traiem cap llista, o si en traiem cap llista no la publiquem, o… Coi, massa o… o… I les os, a l’Scrabble, en general no agraden. Doncs, avui parlem de os.

Remenant el DIEC per culpa del Paraulògic (un altre motiu per a remenar-lo ben remenat), hem trobat que la o és l’única vocal que podem trobar duplicada a principi de mot. Tot gràcies a la forma prefixada oo-, que prové del mot grec ᾠόν (‘ou’).

La llista de mots no és gaire llarga, però tenint en compte que la o no és precisament una de les vocals més estimades de l’Scrabble (en dura pugna amb la u), hem pensat que no estaria de més fer una llista amb totes aquestes oooooos.

Per la banda baixa tenim tres mots de cinc peces, que com a molt ens serveixen per a descarregar un faristol massa farcit de os.

oòcit

ooide

oòlit

Amb més joc, tenim tres mots de sis peces que, amb els plurals, ens permeten arribar al bingo.

oocist	(que ens permet fer un oocists o, també, un 7+1 amb tres os oocistos)
oogoni	(amb el plural oogonis, aquest amb tres os de sèrie)
oolita	(amb un altre plural de premi oolites)

Finalment, el bingo directe l’obtenim amb set mots de set peces i amb un que permet fer un 7+1.

oogàmia	oomicot
oogònia	oosfera
oolític	oòspora
oomicet	oogènesi

Ara va d’ocells

Com que el Termcat acaba de publicar l’actualització del Diccionari dels ocells del món, i al MiMaM tenim un gran ornitòleg que sempre que pot aprofita per col·locar un xatrac, un gamarús o un falciot, hem volgut saber quants dels més de sis mil ocells del diccionari podem col·locar al tauler de Scrabble.

Com que no ens hem tornat bojos, reduirem una mica la llista i ens hem quedarem només amb el mot inicial dels noms dels ocells (és a dir, dels 31 abellerols diferents del diccionari, només comprovarem si al DISC hi tenim abellerol i deixarem de banda els barbablau, capblau, comú, escarlata o irisat, que permeten distingir un abellerol de l’altre).

Així, la llista inicial ens queda reduïda a poc més de tres-cents ocells. De tots aquests, però, ens cal descartar els que no apareixen al DIEC i, per tant, tampoc no són DISC. De la mateixa manera que ens hem de desfer dels que tenen algun caràcter que no apareix a les peces de Scrabble, com ara la k, la w o el guionet (adeu, per tant, al kiwi i al remena-rocs). Després de remenar diccionaris, ens queden prop de dos-cents ocells jugables. Val a dir que alguns no ho són perquè apareguin com a noms d’ocell al DIEC, sinó perquè el seu nom coincideix amb un altre mot existent del diccionari, però tant se val, no?

Si comencem pels més menuts, tenim vint-i-nou ocells de tres i quatre peces:

aní	agró	ibis
bec	ànec	milà
cua	bitó	pioc
duc	capó	pita
emú	colí	sisó
oca	corb	tirà
paó	dodo	tucà
pit	gaig	tudó
ull	gall	piuí
xot	grua

Dels mots més curts, el primer que sobta és que no hi apareix el nostre estimat OC de dues lletres (l’ocell més menut de l’Scrabble), però és clar que zoològicament és més habitual parlar d’oques.

D’altra banda, algun dels ocells estan amagats com a accepcions dins entrades més llargues de mots comuns com ara bec o cua, però d’altres s’han colat al DISC perquè coincideixen amb altres mots existents de la llengua com ara pit i ull (dels ocells pit de lluna i ull de foc), colí i piuí (que coincideixen amb formes verbals de colar, o piuar), i pita i tirà, que tampoc són al DIEC com a ocells.

Per al joc, potser els ocells més interessants són el xot, per la X, i el gaig o el dodo que permeten buidar faristols amb lletres incòmodes.

D’ocells de cinc fitxes, n’hi ha quaranta-un:

alció	faisà	grifó	polit
argus	falcó	lloro	polla
astor	fotja	miner	puput
batis	frare	monja	sarià
becut	gamba	nyandú	siboc
cabut	ganga	ocell	tètol
calau	garsa	òliba	turac
cigne	gavià	oriol	xanca
colom	gavot	picot	xibec
cucut	gemma	pigre	xurra
èider

D’aquest grup, on tornem a trobar ocells que s’han esquitllat a la llista perquè coincideixen amb altres mots (batis, gemma, miner, xanca), i hi destaquen sobretot els que permeten arribar a l’scrabble amb el plural:

alcions	gangues	grifons
faisans	gavians	sarians

I els que tenen peces cares: nyandú, xanca, xibec i xurra.

D’ocells de sis fitxes, n’hi ha quaranta-quatre:

àguila	curroc	harpia	rascló
aladre	estruç	marabú	siseta
aligot	figuer	morell	tàntal
aufrany	forner	mosquer	territ
barbut	fraret	motmot	tinamú
becada	fulmar	mussol	torlit
bernat	gallet	pelicà	valona
blauet	gautxo	perdiu	voltor
carrau	gavina	pigarg	xarxet
cigonya	gavotí	pingüí	xatrac
còndor	grèvol	quetzal	xivita

Com sempre, amb uns quants ocells d’esquitllentes (aladre, barbut, carrau, figuer, forner, gallet, gautxo o mosquer). En aquest grup, amb els plurals, arribem en tots els casos a l’scrabble (o al 7+1 amb estruços, gavotins, pingüins i rasclons).

A banda dels bingos dels plurals, també hi tenim ocells molt interessants amb peces cares:

• amb la Ç: estruç
• amb la NY: aufrany, cigonya
• amb la X: gautxo, xarxet, xatrac, xivita
• amb la H: harpia
• amb la Q: mosquer, quetzal
• amb la Z: quetzal

En el cas del xarxet, evidentment, ens caldrà un escarràs per a la segona X. I amb el quetzal tenim premi doble (Q i Z).

Amb els ocells de set fitxes ja tenim el bingo fet, sense haver de recórrer al plural. I en tenim vint-i-nou:

amazona	cotorra	guatlla	rasclet
arpella	daurada	hoatzín	rodamon
cabdill	esmirla	mel·lífer	tórtora
cabussó	falciot	monarca	xixella
cacatua	flamenc	papagai	zopilot
casuari	fregata	paràsit
colibrí	gamarús	petrell
corriol	gavinot	pintada

Com sempre, alguns ocells són al DISC per via indirecta (amazona, cabdill, mel·lífer, monarca, rodamon).

I amb premi extra de lletra cara tenim els següents:

• amb la L·L: mel·lífer
• amb la X: xixella
• amb la H: hoatzín
• amb la Z: amazona, hoatzín, zopilot

Tornem a tenir un ocell amb dues X que reclama un escarràs (xixella). Hi ha també l’únic ocell amb L·L (mel·lífer) i un altre mot amb premi doble (hoatzín).

Ja arribem al grup d’ocells més difícils de jugar. Amb vuit fitxes, tenim vint-i-cinc ocells, encara abastables amb un 7+1:

albatros	colltort	francolí	martinet
baldriga	corredor	fumarell	periquito
becadell	cridaner	gavineta	rascletó
cabusset	esparver	guacamai	solitari
calàbria	espineta	jardiner	xivitona
campaner	falconet	malvasia	xoriguer
caracarà

Com sempre, amb llista d’ocells d’esquitllentes (campaner, cridaner, espineta, falconet, jardiner, malvasia, solitari).

I com a més interessants, els dos ocells amb X (xivitona i xoriguer), el jardiner i un 7+1 que de ben segur a més d’un membre del grup els agradaria poder col·locar fent un nònuple: periquito.

A partir d’aquí, la llista ja es fa més complicada de jugar.

Amb nou fitxes:

abellerol	cisteller	secretari
agapornis	formiguer	tortoreta
ballester	fredeluga	trencalòs
becplaner	indicador	trompeter
benedictí	mascarell	xiuladora
carablanc	ploranera
carnisser	salangana

Com sempre amb ocells entrats d’estranquis (benedictí, carablanc, carnisser, cisteller, formiguer, indicador, ploranera, xiuladora) i només un mot amb peça cara (xiuladora).

I finalment, ocells molt més difícils de caçar, de deu a catorze fitxes:

batallaire	esplugabous
camallarga	enganyapastors
serpentari	somorgollaire
xarrasclet	escuraflascons
correcamins

En aquest darrer cas, tots els ocells són al DISC amb raó ornitològica.

Ei, amb tot aquest estol al tauler podem tenir un joc d’alta volada.

Foto de Danielle MacInnes a Unsplash

Novetats del DISC 2.17.15

S’ha publicat la darrera actualització del DISC, el diccionari arbitral de Scrabble en català basat en el DIEC i que fem servir en les competicions del club. No conté gaires novetats, però bàsicament incorpora les esmenes publicades per l’IEC el maig passat i corregeix algun error detectat.

Pel que fa a les correccions, s’han modificat els paradigmes dels verbs lligar i relligar perquè el DISC tornés a donar com a bones les formes llig i rellig, que havien desaparegut en l’actualització anterior del diccionari.

Al diccionari normatiu de tant en tant també cal fer-hi esmenes i, en aquesta darrera revisió s’ha modificat la grafia d’alguns mots, que d’altra banda no són gaire fàcils de jugar a l’Scrabble:

• cospinera (abans cuspinera)
• diesfenoedre (abans disfenoedre)
• diesfenoide (abans disfenoide)
• ulvöespinel·la (abans ulvöspinel·la)
• blaugranes (abans era un mot invariable)

En aquests casos, evidentment, les grafies antigues ja no consten com a vàlides al DISC.

A banda d’això, s’han incorporar alguns mots nous incorporats en la darrera revisió del DIEC:

• bevible (mot interessant de set fitxes que curiosament ja tenia el seu contrari, imbevible, incorporat al DIEC).
• bitcoin (un altre mot de set fitxes que pot donar punts).
• capaltard (aquest i els dos següents ja són una mica més complicats de jugar)
• deadjectival
• deadverbial
• enya (un mot que donarà més joc per a jugar la NY)
• homuncle (un 7+1 interessant)
• lepisma (un altre mot de bingo)
• nano
• pàixer (que completa el paradigma péixer/pàixer que ara segueix el mateix model que néixer/nàixer)

Tot remenant el DIEC: una mica de retòrica

Ja és ben veritat que s’ha perdut molt la retòrica i l’oratòria. I mira que potser a més d’un polític desmemoriat o fiscal suprem els faria bona falta. El fet, però, és que per als escrablistes la retòrica pot ser un regal sucós perquè va carregadeta de lletres cares.

Per la banda alta, de les paraules difícilment jugables, trobem disset figures retòriques de 14 a 10 fitxes.

D’aquestes, hi ha un primer grup que són noms deverbals (és a dir, que deriva d’un verb):

personificació	interrogació	declamació
amplificació	al·literació	enumeració
concatenació	comparació	preterició

Si bé, és difícil poder jugar les figures retòriques en qüestió sempre podrem recórrer als verbs corresponents:

personificar	interrogar	declamar
amplificar	al·literar	enumerar
concatenar	comparar	preterir

Entre els quals cal destacar un poc conegut preterir i, sobretot, un al·literar carregat amb 16 punts de base que segons com es poden multiplicar per molts més.

La resta de mots llargs ja són força improbables de col·locar:

paradiàstole	dialogisme	reticència
paral·lelisme	hipèrbaton	sinestèsia
paronomàsia	isolexisme

Tot i que qualsevol jugador amb el faristol AEIMPRS xalaria de poder allargar un AL·LEL del tauler per a convertir-lo en un PARAL·LELISME.

Les figures retòriques de nou fitxes, ja més abastables són les següents:

antífrasi	derivació	hipèrbole	perífrasi
complexió	dubitació	marinisme	repetició
concessió	geminació	metonímia	sinècdoque
conversió	hendíadis	paralipsi	subjecció

On destaquen figures retòriques amb peces de valor mitjà i alt.

• Amb la F i la V: antifrasi, perífrasi, conversió i derivació.
• Amb la H, la J, la Q i la X:hendíadis, hipèrbole, subjecció, sinècdoque i complexió.

Ja en l’apartat de figures retòriques de 8 i 7 peces, en trobem catorze:

al·legoria	inversió	afèresi
epífrasi	metàfora	anàfora
gradació	oxímoron	epímone
hipàl·lage	paradoxa	sil·lepsi
invenció	prolepsi

On destaquen també figures retòriques amb peces de valor mitjà i alt:

• Amb la F i la V: epífrasi, metàfora, afèresi, anàfora, invenció i inversió.
• Amb la H, la L·L i la X: al·legoria, hipàl·lage, sil·lepsi, oxímoron i paradoxa.

De totes les figures d’aquest apartat, la més espectacular és hipàl·lage amb 27 punts que, ben col·locadeta, amb un generós nònuple pot donar 392 punts.

Tenim també un grup de figures retòriques que per a arribar a l’scrabble necessiten els plurals:

al·lusió	èmfasi	quiasme
auxesi	ironia	zeugma
clímax	lítote

On, sobretot, destaquen les paraules de set fitxes auxesis, clímaxs, quiasmes i zeugmes, i un 7+1: al·lusions.

Finalment, només queda una única figura retòrica amb quatre peces i poc guany: trop.

Foto de Cristina Gottardi a Unsplash

Tot remenant el DIEC: jo llic, oblic i pessic

Si no anem errats, arribem al darrer grup de novetats destacades del DISC 2.6.13. I aquesta novetat és conseqüència de la nova gramàtica de l’IEC.

Una cosa bona que té l’Scrabble és que, després de jugar-hi un temps, acabes sent un expert de les varietats morfològiques dels diferents parlars del català. Ben aviat tens ben clar que la primera persona del present d’indicatiu amb variant valenciana va bé per a aprofitar un excés de es amb un berene, o que la del baleàric ens permetrà solucionar una escassetat de vocals amb un desferr.

El darrer canvi substancial que volem comentar afecta precisament la primera persona del present d’indicatiu en la forma baleàrica de tot un seguit de verbs.

Arran de la publicació de la nova gramàtica de l’IEC, tots els verbs de la primera conjugació que acaben en –igar, en comptes de fer la primera persona baleàrica acabada en –g la fan en –c.

Així la primera persona del present del verb pessigar ara s’escriu pessic i no pas pessig. Com ha passat amb els altres canvis, les formes amb l’ortografia antiga han desaparegut del DISC.

Hi ha uns quants verbs que generen formes que coincideixen amb altres mots existents i, per tant, no aporten nous mots al joc.

amic (amigar)	litic (litigar)	fustic (fustigar)
abric (abrigar)	mitic (mitigar)	mustic (mustigar)
artic (artigar)	oblic (obligar)	pessic (pessigar)
espic (espigar)	xiric (xirigar)	desamic (desamigar)
fatic (fatigar)	calcic (calcigar)	escatxic (escatxigar)
giric (girigar)	castic (castigar)	garranyic (garranyigar)

[Els enllaços van a les formes que ja recollia el DIEC.]

En canvi, aquí teniu la llista de la quarantena de formes noves:

allic	deslloric	entric	llodric
barric	desoblic	esnaric	lloric
bonyic	embic	espessic	ortic
cabrafic	embotic	fumic	paltric
col·lic	emmustic	instic	peucalcic
conllic	enfic	intric	prodic
desabric	enraic	investic	rellic
desentortollic	entortollic	irric	sufumic
desllic	entrebic	levic	tric
desllodric	entrellic	llic	xafic

[En aquest cas els enllaços porten als verbs a partir dels quals es generen aquestes formes, perquè n’hi deu haver més d’un que ni us hauríeu pensat mai que existís (que punyetes es això de sufumigar?).]

Fotografia: splash CC BY-ND 2.0 Niels Epting

Tot remenant el DIEC: la bellesa dels compostos

Tot i l’esment del DIEC que fem en aquesta sèrie d’apunts, en aquest cas cal confessar que la inspiració va sortir de remenar la nova gramàtica de l’IEC més que el diccionari.

Llegint el capítol dels mots compostos no m’he pogut resistir la temptació d’agrupar-ne alguns en un article. Cal dir que en general els compostos no serien una peça fàcil de jugar a l’Scrabble perquè normalment són mots força llargs. Però el cas és que vaig quedar corprès (guaita’n un) per alguns dels compostos que vaig trobar esmentats a la nova gramàtica.

Com que els verbs són la peça lèxica que pot donar més possibilitats al joc, vaig decidir centrar-me en els compostos verbals.

N’hi ha que són ben transparents i que reclamen poques explicacions:

• aiguabarrejar
• aiguabatre
• giravoltar
• migpartir
• palplantar
• quintaessenciar
• salpebrar
• terraplenar
• terratrémer
• triapedrar (talment, triar pedres, en aquest cas, del gra)

N’hi ha, però, que necessiten algun aclariment:

• batifullar (en aquest cas no es baten fulles, sinó que el que es bat és el metall que es redueix a fulles o làmines)
• cagaferrar (és a dir, convertir-se en cagaferro)
• palafangar (i aquí ja us barallareu amb el diccionari per a saber si va ser primer l’ou o la gallina i si la palafanga serveix per a fangar amb una pala o si és que per a palafangar cal usar una palafanga).
• salprendre (és a dir, assaonar una vianda fent que la sal hi penetri)

Aquí no puc deixar de destacar un compost aquàtic format per dos verbs que coneixen bé els scrabblistes:

• ciar + vogar = ciavogar (és a dir, fer girar la barca ciant amb un rem i vogant amb l’altre).

Hi ha verbs compostos que són més aviat verbs derivats d’un compost:

• alçapremar (és a dir, fer servir un alçaprem, allò que ara tothom només coneix amb el nom de palanca).
• oripellar (és a dir, cobrir d’oripell)
• passamanar (és a dir, posar un passamà a una barana).
• ploramiquejar
• vanagloriar
• vanagloriejar

També hi ha un seguit de compostos verbals formats amb adjectius, adverbis i preposicions diversos:

carcomprar	foraviar	menystenir
cartenir	menyscabar	menysvalorar
carvendre	menyscreure	primfilar
forallançar	menysprear	primsenyar

[En el cas dels tres compostos amb car- al darrere no hi ha el mateix sentit, car que cartinguis una cosa no vol dir que l’hagis carcomprada.]

Mereixen un capítol a banda els compostos formats a partir dels adverbis ben i mal, tot i que potser hi noteu un cert desequilibri.

Compostos verbals amb l’adverbi ben:

benveure

Compostos verbals amb l’adverbi mal:

malaconsellar	malfamar	malparlar
malacostumar	malferir	malpensar
malavesar	malfiar	malprendre
malbaratar	malfixar	malservir
malcasar	malgastar	maltractar
malcorar	malmaridar	malvantar
malcriar	malmenar	malvendre
maldir	malmesclar	malversar
malencaminar	malmetre	malveure
malencertar	malmirar	malviure
malentendre	malparir	malvoler

Finalment, hi ha un altre grup nombrós de compostos verbals en què entren en joc parts del cos humà.

• cap o testa (en alguns casos el mot cap fa referència més a l’extrem o part superior d’una cosa que no pas al contenidor del cervell):

capalçar	capgirar	capllevar
capbaixar	capgirellar	captenir
capbrevar	capguardar	capterrerar
capbussar (i cabussar)	capicular	captrencar
capbussejar (i cabussejar)	capitombar	testavirar
capfermar	caplletrar

• cara o ull:

caragirar

ullprendre

• coll:

collportar	colltrencar
colltorçar	collvinclar
colltòrcer

• cor:

coresforçar	corprendre
corferir	corsecar
corgelar	cornuar
cortrencar

• mà:

mancomunar	manlleutar	manufacturar
maniobrar	manllevar	manumetre
manipular	mantornar	marfondre

• cama, perna, cuixa o peu:

camatrencar	cuixatrencar
pernabatre	peucalcigar

• pell:

pellobrir

pellpartir

pelltrencar

• sang:

sangcremar

sangglaçar

• cul: capicular (sí, ja ho sé, està repetit, però bé que en té dues, de parts del cos, no?).

Dels compostos que hem inclòs en aquest apunt, n’hi ha que s’han creat en català, però d’altres ja ens han vingut compostos d’altres llengües o, fins i tot, ja estaven fets en llatí. El darrer dels compostos verbals, de fet, el tenim en dues versions:

usufructuar

usdefruitar

Fotografia: Rowing Boat, Loch Ard CC BY 2.0 john mcsporran

Tot remenant el DIEC: encara algunes novetats més del DISC

Més enllà dels canvis del DIEC i, per tant, del DISC relacionats amb la nova ortografia, i de la incorporació de l’alfabet àrab, a la darrera versió del DISC podem destacar encara algunes curiositats.

Pel que fa a incorporacions, a banda de l’anècdota tecnològica de poca volada scrabblística del dron, destaquen uns quants mots amb prou joc ja que permeten fer scrabble o algun 7+1 interessant:

• ebrenc (scrabble amb ebrencs i ebrenca, i un interessant 7+1 ebrenqes).

[En aquest punt hem de congratular-nos perquè els ebrencs ja siguin al diccionari, però no podem deixar de manifestar el malestar perquè els molinencs encara no hi hem entrat.]

• enneàgon (un 7+1 de nou costats i nou angles que fins ara no teníem al diccionari).
• fitòlit (que no és més que una altra manera de dir cistòlit, i què us pensàveu).
• vegà (allargable fins a les set lletres amb veganes).

La resta de mots ja són més complicats de jugar, ja que són de nou lletres o més:

• al·lomorfia
• disseccionar
• hendecàgon (l’altre polígon que faltava)
• tauleller
• veganisme
• vegetalisme
• vegetalista

A més de les incorporacions, hi ha també algun canvi de grafia, fins i tot algun que sembla proposat per algun acadèmic perico). Les formes entre parèntesis ja no són bones:

• barsa (abans, barça)
• caixet (abans, catxet)
• sesquera (abans, cesquera)
• cossiera (abans, cociera)
• garbuller (abans, gaboller)
• malthusià (abans, maltusià)
• morrissà (abans, murrissà)

A banda d’aquests mots que han variat la grafia, també han desaparegut batidor, centmil·lèsim, centmilionèsim, deumil·lèsim i deumilionèsim.

Fotografia: 9 CC By 2.0 19:6 clue