Tot remenant el DIEC: no comencem bé, no

Si l’altre dia destacàvem els mots que comencen amb dues vocals, avui parlem dels que comencen amb dues consonants. I no parlem dels casos en què la segona consonant és una l o una r, no, parlem dels casos en què podem arribar a trobar combinacions sorprenents a inici de mot.

D’entrada, ja descartem tots els mots que contenen algun caràcter que no es pot fer amb les peces de Scrabble (bàsicament els mots que contenen les consonants k, w o y —que no formi part del dígraf ny, evidentment— i els que duen guionet): bypass, byte, bytownita, chardonnay, ghayn, kha, khàzar, khi, khmer, khoi, knut, ksi, shakespearià, skarn, stokes, swing, tse-tse, twist, txa-txa-txa, whisky, yperita, zwitterió.

A banda d’aquests, n’hi ha tres que depassen les mides del tauler i que, per tant, també descartem: pseudohermafroditisme, psicofarmacologia, psicolingüística.

A la banda alta dels mots quasi impossibles tenim catorze mots de catorze i quinze peces; la majoria començades pel grup consonàntic ps– (dels formants pseudo– i psico-), tot i que també n’hi ha una de començada per pn– (del formant pneum-) i una altra per tx-:

pneumatografia
pseudomorfisme
pseudomorfitzar
pseudoparàlisi
pseudoperípter
psicoanalitzar
psicoestimulant
psicofisiologia
psicomotricitat
psicopatologia
psicopatològic
psicopedagogia
psicoterapeuta
txetxenolèsguic

Encara a la banda alta, tenim vint-i-sis mots de dotze i tretze peces; també amb majoria dels grups pseudo– i psico– inicials i amb tres mots més amb el pneum– inicial, tot i aquí també n’hi ha una de començada per ft– i dues més per pt-:

ftalocianina
pneumatocele
pneumatolític
pneumatologia
pneumatòmetre
pneumoconiosi
pseudoepígraf
pseudoescorpí
pseudohalogen
pseudomòrfic
psicoanàlisi
psicoanalista
psicoanalític
psicofisiòleg
psicologisme
psicologista
psicopatòleg
psicopedagog
psicosomàtic
psicoteràpia
psicrometria
psilofitates
psilofitòpsid
psitaciforme
pteridologia
pteridosperma

De mots de deu i onze peces (també força complicats de jugar), ja n’hi ha força més, seixanta-un. Tot i que els formants pneum-, pseudo– i psico– continuen sent els majoritaris, també hi apareix per primer cop el grup inicial gn-, el sorprenent lh– de la lherzholita, el formant mnemo-, altres mots amb el format pter-, i una sèrie de mots amb s– i t– inicials: smithsonita, spessartina, striptease, thenardita o txecoslovac.

gneissoide
gnomologia
gnomològic
gnoseologia
gnosticisme
lherzolita
mnemotècnia
mnemotècnic
pneumatòfor
pneumatosi
pneumologia
pneumopatia
pneumotòrax
pseudofong
pseudògraf
pseudohalur
pseudomorf
pseudonímia
pseudòpode
pseudopodi
pseudoràbia
pseudoscopi
pseudotsuga
psicagogia
psicoactiu
psicodèlic
psicodrama
psicofàrmac
psicofísic
psicogènesi
psicogènia
psicologia
psicològic
psicometria
psicomètric
psicomotor
psicomotriu
psicopatia
psicotècnia
psicotècnic
psicotipus
psicotròpic
psicròmetre
psilocibina
psilotates
psilotòpsid
psiquiatria
psiquiàtric
psitacisme
pteridíida
pteridòfit
pterigoide
pterocària
pteroclídid
pterodàctil
pterosaure
smithsonita
spessartina
striptease
thenardita
txecoslovac

Acostant-nos als mots més factibles i que necessiten un o dues peces del tauler, tenim cinquanta-dos mots de vuit i nou peces. Tot i que es manté la presència de formants clàssics (mnemo-, pneumo-, pseudo-, psico– o psiqui-, i pter-), comencen a aparèixer molts altres grups consonàntics inicials (bd-, cn-, ct-, gn-, rh-, sch-, str-, ts– i tx-):

bdel·loide
chamosita
cneoràcia
ctenòfor
ctenoide
ftiriasi
gnèissic
gnetàcia
gnetates
gnetòpsid
gnomònic
mnemònic
pneumàtic
pneumococ
pneumòleg
pneumònia
pneumònic
psammita
psammític
psammòfil
psammòfit
psefític
pseudogèn
pseudònim
psicagog
psicogen
psicòleg
psicòpata
psicòtic
psicotip
psicòtrop
psicròfil
psilofití
psiquiatre
psiquisme
psitacosi
psoriasi
pteridal
pteridina
pterigot
pteròpode
ptialina
ptialisme
ptolemaic
ptomaïna
rhodesià
scheelita
strengita
tsarévitx
tsarisme
tsarista
txernozem

Arribem ja als mots de bingo directe, els de set peces. La llista és més curta; n’hi ha quinze:

cnidari
ctenidi
gnòstic
psàmmon
psefita
psicosi
psoïtis
pterina
ptilosi
scherzo
sfumato
shigel·la
stricto
tsunami
txerquès

Evidentment, els més destacables de la llista són els tres mots que duen dues peces cares: scherzo, amb la h i la z, i sobretot shigel·la, amb la h i la l·l, i txerquès, amb la q i la x.

Per sota del bingo tenim mots de sis peces que, gràcies als plurals o femenins, també ens poden fer arribar a l’scrabble:

ftàlic (ftàlics)
ghanès (ghanesa
)
gnòmic
(gnòmics)
gnòmon
(gnòmons)
pneuma (pneumes)
psíquic (psíquica)
psòric (psòrics)
schorl (schorls)
txadià (txadiana)
txetxè (txetxena)
txitxa (txitxes)

D’aquests, cal destacar potser el mot schorls, que, si no ens equivoquem, és l’únic bingo que es pot fer amb una sola vocal. A més, hi ha dos mots que ens fan passar directament al 7+1 (txadià i txetxè), i aquest darrer, juntament amb txitxa, ens obliga a fer servir un escarràs, perquè al sac no hi trobarem dues x (i si hi són, malament rai).

En el cas dels mots de cinc peces, també en tenim alguna que ens pot fer arribar al premi de gastar les set peces del faristol, tot i que la majoria ens permeten gastar-ne sis com a molt:

gneis
gnosi
psalm
psique
psoes
psora
ptosi
statu
stilb
theta
tmesi
tsade
tsuga
txeca

De tota la llista, amb la majoria de plurals només podem arribar a fer una jugada de sis peces, excepte amb psoes i statu, que són invariables. Les úniques paraules que amb el plural podem fer bingo són gneis, que té un plural de 7+1 (gneissos) i tsuga que, gràcies a la u de més que hem d’afegir al plural, ens permet fer bingo: tsugues. (Bé a, a l’Apalabrados també tindríem scrabbles a psiques i txeques perquè en aquest joc sí que necessitem la u per a poder jugar la q, però aquí parlem bàsicament de Scrabble, que ens agrada més.)

De mots de quatre peces només n’hi ha set. Els que donen més joc són els que permeten jugar un peça cara: dhal, thai i txec:

dhal
gnom
ngai
spin
thai
tsar
txec

La darrera llista és la dels mots de tres lletres, que només són cinc: dha, pse, psi, rho, tha. A banda de tenir-ne tres amb lletra cara (dha, tha i rho), també cal destacar que els cinc mots es poden fer a partir de l’allargament d’un mot de dues peces; i això a l’Scrabble és una jugada que pot donar molt de joc. En teniu més informació a l’apunt sobre els allargaments.

Tot remenant el DIEC: les os no agraden

Fa temps que no remenem el DIEC, o si el remenem no en traiem cap llista, o si en traiem cap llista no la publiquem, o… Coi, massa o… o… I les os, a l’Scrabble, en general no agraden. Doncs, avui parlem de os.

Remenant el DIEC per culpa del Paraulògic (un altre motiu per a remenar-lo ben remenat), hem trobat que la o és l’única vocal que podem trobar duplicada a principi de mot. Tot gràcies a la forma prefixada oo-, que prové del mot grec ᾠόν (‘ou’).

La llista de mots no és gaire llarga, però tenint en compte que la o no és precisament una de les vocals més estimades de l’Scrabble (en dura pugna amb la u), hem pensat que no estaria de més fer una llista amb totes aquestes oooooos.

Per la banda baixa tenim tres mots de cinc peces, que com a molt ens serveixen per a descarregar un faristol massa farcit de os.

oòcitooideoòlit

Amb més joc, tenim tres mots de sis peces que, amb els plurals, ens permeten arribar al bingo.

oocist(que ens permet fer un oocists o, també, un 7+1 amb tres os oocistos)
oogoni(amb el plural oogonis, aquest amb tres os de sèrie)
oolita(amb un altre plural de premi oolites)

Finalment, el bingo directe l’obtenim amb set mots de set peces i amb un que permet fer un 7+1.

oogàmiaoomicot
oogòniaoosfera
oolíticoòspora
oomicetoogènesi

Ara va d’ocells

Com que el Termcat acaba de publicar l’actualització del Diccionari dels ocells del món, i al MiMaM tenim un gran ornitòleg que sempre que pot aprofita per col·locar un xatrac, un gamarús o un falciot, hem volgut saber quants dels més de sis mil ocells del diccionari podem col·locar al tauler de Scrabble.

Com que no ens hem tornat bojos, reduirem una mica la llista i ens hem quedarem només amb el mot inicial dels noms dels ocells (és a dir, dels 31 abellerols diferents del diccionari, només comprovarem si al DISC hi tenim abellerol i deixarem de banda els barbablau, capblau, comú, escarlata o irisat, que permeten distingir un abellerol de l’altre).

Així, la llista inicial ens queda reduïda a poc més de tres-cents ocells. De tots aquests, però, ens cal descartar els que no apareixen al DIEC i, per tant, tampoc no són DISC. De la mateixa manera que ens hem de desfer dels que tenen algun caràcter que no apareix a les peces de Scrabble, com ara la k, la w o el guionet (adeu, per tant, al kiwi i al remena-rocs). Després de remenar diccionaris, ens queden prop de dos-cents ocells jugables. Val a dir que alguns no ho són perquè apareguin com a noms d’ocell al DIEC, sinó perquè el seu nom coincideix amb un altre mot existent del diccionari, però tant se val, no?

Si comencem pels més menuts, tenim vint-i-nou ocells de tres i quatre peces:

aníagróibis
becànecmilà
cuabitópioc
duccapópita
emúcolísisó
ocacorbtirà
paódodotucà
pitgaigtudó
ullgallpiuí
xotgrua

Dels mots més curts, el primer que sobta és que no hi apareix el nostre estimat OC de dues lletres (l’ocell més menut de l’Scrabble), però és clar que zoològicament és més habitual parlar d’oques.

D’altra banda, algun dels ocells estan amagats com a accepcions dins entrades més llargues de mots comuns com ara bec o cua, però d’altres s’han colat al DISC perquè coincideixen amb altres mots existents de la llengua com ara pit i ull (dels ocells pit de lluna i ull de foc), colí i piuí (que coincideixen amb formes verbals de colar, o piuar), i pita i tirà, que tampoc són al DIEC com a ocells.

Per al joc, potser els ocells més interessants són el xot, per la X, i el gaig o el dodo que permeten buidar faristols amb lletres incòmodes.

D’ocells de cinc fitxes, n’hi ha quaranta-un:

alciófaisàgrifópolit
argusfalcólloropolla
astorfotjaminerpuput
batisfraremonjasarià
becutgambanyandúsiboc
cabutgangaocelltètol
calaugarsaòlibaturac
cignegaviàoriolxanca
colomgavotpicotxibec
cucutgemmapigrexurra
èider

D’aquest grup, on tornem a trobar ocells que s’han esquitllat a la llista perquè coincideixen amb altres mots (batis, gemma, miner, xanca), i hi destaquen sobretot els que permeten arribar a l’scrabble amb el plural:

alcionsganguesgrifons
faisansgavianssarians

I els que tenen peces cares: nyandú, xanca, xibec i xurra.

D’ocells de sis fitxes, n’hi ha quaranta-quatre:

àguilacurrocharpiarascló
aladreestruçmarabúsiseta
aligotfiguermorelltàntal
aufranyfornermosquerterrit
barbutfraretmotmottinamú
becadafulmarmussoltorlit
bernatgalletpelicàvalona
blauetgautxoperdiuvoltor
carraugavinapigargxarxet
cigonyagavotípingüíxatrac
còndorgrèvolquetzalxivita

Com sempre, amb uns quants ocells d’esquitllentes (aladre, barbut, carrau, figuer, forner, gallet, gautxo o mosquer). En aquest grup, amb els plurals, arribem en tots els casos a l’scrabble (o al 7+1 amb estruços, gavotins, pingüins i rasclons).

A banda dels bingos dels plurals, també hi tenim ocells molt interessants amb peces cares:

  • amb la Ç: estruç
  • amb la NY: aufrany, cigonya
  • amb la X: gautxo, xarxet, xatrac, xivita
  • amb la H: harpia
  • amb la Q: mosquer, quetzal
  • amb la Z: quetzal

En el cas del xarxet, evidentment, ens caldrà un escarràs per a la segona X. I amb el quetzal tenim premi doble (Q i Z).

Amb els ocells de set fitxes ja tenim el bingo fet, sense haver de recórrer al plural. I en tenim vint-i-nou:

amazonacotorraguatllarasclet
arpelladauradahoatzínrodamon
cabdillesmirlamel·lífertórtora
cabussófalciotmonarcaxixella
cacatuaflamencpapagaizopilot
casuarifregataparàsit
colibrígamarúspetrell
corriolgavinotpintada

Com sempre, alguns ocells són al DISC per via indirecta (amazona, cabdill, mel·lífer, monarca, rodamon).

I amb premi extra de lletra cara tenim els següents:

  • amb la L·L: mel·lífer
  • amb la X: xixella
  • amb la H: hoatzín
  • amb la Z: amazona, hoatzín, zopilot

Tornem a tenir un ocell amb dues X que reclama un escarràs (xixella). Hi ha també l’únic ocell amb L·L (mel·lífer) i un altre mot amb premi doble (hoatzín).

Ja arribem al grup d’ocells més difícils de jugar. Amb vuit fitxes, tenim vint-i-cinc ocells, encara abastables amb un 7+1:

albatroscolltortfrancolímartinet
baldrigacorredorfumarellperiquito
becadellcridanergavinetarascletó
cabussetesparverguacamaisolitari
calàbriaespinetajardinerxivitona
campanerfalconetmalvasiaxoriguer
caracarà

Com sempre, amb llista d’ocells d’esquitllentes (campaner, cridaner, espineta, falconet, jardiner, malvasia, solitari).

I com a més interessants, els dos ocells amb X (xivitona i xoriguer), el jardiner i un 7+1 que de ben segur a més d’un membre del grup els agradaria poder col·locar fent un nònuple: periquito.

A partir d’aquí, la llista ja es fa més complicada de jugar.

Amb nou fitxes:

abellerolcistellersecretari
agapornisformiguertortoreta
ballesterfredelugatrencalòs
becplanerindicadortrompeter
benedictímascarellxiuladora
carablancploranera
carnissersalangana

Com sempre amb ocells entrats d’estranquis (benedictí, carablanc, carnisser, cisteller, formiguer, indicador, ploranera, xiuladora) i només un mot amb peça cara (xiuladora).

I finalment, ocells molt més difícils de caçar, de deu a catorze fitxes:

batallaireesplugabous
camallargaenganyapastors
serpentarisomorgollaire
xarrascletescuraflascons
correcamins

En aquest darrer cas, tots els ocells són al DISC amb raó ornitològica.

Ei, amb tot aquest estol al tauler podem tenir un joc d’alta volada.

Foto de Danielle MacInnes a Unsplash

Novetats del DISC 2.17.15

S’ha publicat la darrera actualització del DISC, el diccionari arbitral de Scrabble en català basat en el DIEC i que fem servir en les competicions del club. No conté gaires novetats, però bàsicament incorpora les esmenes publicades per l’IEC el maig passat i corregeix algun error detectat.

Pel que fa a les correccions, s’han modificat els paradigmes dels verbs lligar i relligar perquè el DISC tornés a donar com a bones les formes llig i rellig, que havien desaparegut en l’actualització anterior del diccionari.

Al diccionari normatiu de tant en tant també cal fer-hi esmenes i, en aquesta darrera revisió s’ha modificat la grafia d’alguns mots, que d’altra banda no són gaire fàcils de jugar a l’Scrabble:

  • cospinera (abans cuspinera)
  • diesfenoedre (abans disfenoedre)
  • diesfenoide (abans disfenoide)
  • ulvöespinel·la (abans ulvöspinel·la)
  • blaugranes (abans era un mot invariable)

En aquests casos, evidentment, les grafies antigues ja no consten com a vàlides al DISC.

A banda d’això, s’han incorporar alguns mots nous incorporats en la darrera revisió del DIEC:

  • bevible (mot interessant de set fitxes que curiosament ja tenia el seu contrari, imbevible, incorporat al DIEC).
  • bitcoin (un altre mot de set fitxes que pot donar punts).
  • capaltard (aquest i els dos següents ja són una mica més complicats de jugar)
  • deadjectival
  • deadverbial
  • enya (un mot que donarà més joc per a jugar la NY)
  • homuncle (un 7+1 interessant)
  • lepisma (un altre mot de bingo)
  • nano
  • pàixer (que completa el paradigma péixer/pàixer que ara segueix el mateix model que néixer/nàixer)

Tot remenant el DIEC: una mica de retòrica

Ja és ben veritat que s’ha perdut molt la retòrica i l’oratòria. I mira que potser a més d’un polític desmemoriat o fiscal suprem els faria bona falta. El fet, però, és que per als escrablistes la retòrica pot ser un regal sucós perquè va carregadeta de lletres cares.

Per la banda alta, de les paraules difícilment jugables, trobem disset figures retòriques de 14 a 10 fitxes.

D’aquestes, hi ha un primer grup que són noms deverbals (és a dir, que deriva d’un verb):

personificacióinterrogaciódeclamació
amplificacióal·literacióenumeració
concatenaciócomparaciópreterició

Si bé, és difícil poder jugar les figures retòriques en qüestió sempre podrem recórrer als verbs corresponents:

personificarinterrogardeclamar
amplificaral·literarenumerar
concatenarcompararpreterir

Entre els quals cal destacar un poc conegut preterir i, sobretot, un al·literar carregat amb 16 punts de base que segons com es poden multiplicar per molts més.

La resta de mots llargs ja són força improbables de col·locar:

paradiàstoledialogismereticència
paral·lelismehipèrbatonsinestèsia
paronomàsiaisolexisme

Tot i que qualsevol jugador amb el faristol AEIMPRS xalaria de poder allargar un AL·LEL del tauler per a convertir-lo en un PARAL·LELISME.

Les figures retòriques de nou fitxes, ja més abastables són les següents:

antífrasiderivacióhipèrboleperífrasi
complexiódubitaciómarinismerepetició
concessiógeminaciómetonímiasinècdoque
conversióhendíadisparalipsisubjecció

On destaquen figures retòriques amb peces de valor mitjà i alt.

  • Amb la F i la V: antifrasi, perífrasi, conversió i derivació.
  • Amb la H, la J, la Q i la X:hendíadis, hipèrbole, subjecció, sinècdoque i complexió.

Ja en l’apartat de figures retòriques de 8 i 7 peces, en trobem catorze:

al·legoriainversióafèresi
epífrasimetàforaanàfora
gradacióoxímoronepímone
hipàl·lageparadoxasil·lepsi
invencióprolepsi

On destaquen també figures retòriques amb peces de valor mitjà i alt:

  • Amb la F i la V: epífrasi, metàfora, afèresi, anàfora, invenció i inversió.
  • Amb la H, la L·L i la X: al·legoria, hipàl·lage, sil·lepsi, oxímoron i paradoxa.

De totes les figures d’aquest apartat, la més espectacular és hipàl·lage amb 27 punts que, ben col·locadeta, amb un generós nònuple pot donar 392 punts.

Tenim també un grup de figures retòriques que per a arribar a l’scrabble necessiten els plurals:

al·lusióèmfasiquiasme
auxesiironiazeugma
clímaxlítote

On, sobretot, destaquen les paraules de set fitxes auxesis, clímaxs, quiasmes i zeugmes, i un 7+1: al·lusions.

Finalment, només queda una única figura retòrica amb quatre peces i poc guany: trop.

Foto de Cristina Gottardi a Unsplash

Tot remenant el DIEC: jo llic, oblic i pessic

Si no anem errats, arribem al darrer grup de novetats destacades del DISC 2.6.13. I aquesta novetat és conseqüència de la nova gramàtica de l’IEC.

Una cosa bona que té l’Scrabble és que, després de jugar-hi un temps, acabes sent un expert de les varietats morfològiques dels diferents parlars del català. Ben aviat tens ben clar que la primera persona del present d’indicatiu amb variant valenciana va bé per a aprofitar un excés de es amb un berene, o que la del baleàric ens permetrà solucionar una escassetat de vocals amb un desferr.

El darrer canvi substancial que volem comentar afecta precisament la primera persona del present d’indicatiu en la forma baleàrica de tot un seguit de verbs.

Arran de la publicació de la nova gramàtica de l’IEC, tots els verbs de la primera conjugació que acaben en –igar, en comptes de fer la primera persona baleàrica acabada en –g la fan en –c.

Així la primera persona del present del verb pessigar ara s’escriu pessic i no pas pessig. Com ha passat amb els altres canvis, les formes amb l’ortografia antiga han desaparegut del DISC.

Hi ha uns quants verbs que generen formes que coincideixen amb altres mots existents i, per tant, no aporten nous mots al joc.

amic (amigar) litic (litigar) fustic (fustigar)
abric (abrigar) mitic (mitigar) mustic (mustigar)
artic (artigar) oblic (obligar) pessic (pessigar)
espic (espigar) xiric (xirigar) desamic (desamigar)
fatic (fatigar) calcic (calcigar) escatxic (escatxigar)
giric (girigar) castic (castigar) garranyic (garranyigar)

[Els enllaços van a les formes que ja recollia el DIEC.]

En canvi, aquí teniu la llista de la quarantena de formes noves:

allic deslloric entric llodric
barric desoblic esnaric lloric
bonyic embic espessic ortic
cabrafic embotic fumic paltric
col·lic emmustic instic peucalcic
conllic enfic intric prodic
desabric enraic investic rellic
desentortollic entortollic irric sufumic
desllic entrebic levic tric
desllodric entrellic llic xafic

[En aquest cas els enllaços porten als verbs a partir dels quals es generen aquestes formes, perquè n’hi deu haver més d’un que ni us hauríeu pensat mai que existís (que punyetes es això de sufumigar?).]

Fotografia: splash CC BY-ND 2.0 Niels Epting

Tot remenant el DIEC: la bellesa dels compostos

Tot i l’esment del DIEC que fem en aquesta sèrie d’apunts, en aquest cas cal confessar que la inspiració va sortir de remenar la nova gramàtica de l’IEC més que el diccionari.

Llegint el capítol dels mots compostos no m’he pogut resistir la temptació d’agrupar-ne alguns en un article. Cal dir que en general els compostos no serien una peça fàcil de jugar a l’Scrabble perquè normalment són mots força llargs. Però el cas és que vaig quedar corprès (guaita’n un) per alguns dels compostos que vaig trobar esmentats a la nova gramàtica.

Com que els verbs són la peça lèxica que pot donar més possibilitats al joc, vaig decidir centrar-me en els compostos verbals.

N’hi ha que són ben transparents i que reclamen poques explicacions:

  • aiguabarrejar
  • aiguabatre
  • giravoltar
  • migpartir
  • palplantar
  • quintaessenciar
  • salpebrar
  • terraplenar
  • terratrémer
  • triapedrar (talment, triar pedres, en aquest cas, del gra)

N’hi ha, però, que necessiten algun aclariment:

  • batifullar (en aquest cas no es baten fulles, sinó que el que es bat és el metall que es redueix a fulles o làmines)
  • cagaferrar (és a dir, convertir-se en cagaferro)
  • palafangar (i aquí ja us barallareu amb el diccionari per a saber si va ser primer l’ou o la gallina i si la palafanga serveix per a fangar amb una pala o si és que per a palafangar cal usar una palafanga).
  • salprendre (és a dir, assaonar una vianda fent que la sal hi penetri)

Aquí no puc deixar de destacar un compost aquàtic format per dos verbs que coneixen bé els scrabblistes:

  • ciar + vogar = ciavogar (és a dir, fer girar la barca ciant amb un rem i vogant amb l’altre).

Hi ha verbs compostos que són més aviat verbs derivats d’un compost:

  • alçapremar (és a dir, fer servir un alçaprem, allò que ara tothom només coneix amb el nom de palanca).
  • oripellar (és a dir, cobrir d’oripell)
  • passamanar (és a dir, posar un passamà a una barana).
  • ploramiquejar
  • vanagloriar
  • vanagloriejar

També hi ha un seguit de compostos verbals formats amb adjectius, adverbis i preposicions diversos:

carcomprar foraviar menystenir
cartenir menyscabar menysvalorar
carvendre menyscreure primfilar
forallançar menysprear primsenyar

[En el cas dels tres compostos amb car- al darrere no hi ha el el mateix sentit, car que cartinguis una cosa no vol dir que l’hagis carcomprada.]

Mereixen un capítol a banda els compostos formats a partir dels adverbis ben i mal, tot i que potser hi noteu un cert desequilibri.

Compostos verbals amb l’adverbi ben:

benveure

Compostos verbals amb l’adverbi mal:

malaconsellar malfamar malparlar
malacostumar malferir malpensar
malavesar malfiar malprendre
malbaratar malfixar malservir
malcasar malgastar maltractar
malcorar malmaridar malvantar
malcriar malmenar malvendre
maldir malmesclar malversar
malencaminar malmetre malveure
malencertar malmirar malviure
malentendre malparir malvoler

Finalment, hi ha un altre grup nombrós de compostos verbals en què entren en joc parts del cos humà.

  • cap o testa (en alguns casos el mot cap fa referència més a l’extrem o part superior d’una cosa que no pas al contenidor del cervell):
capalçar capgirar capllevar
capbaixar capgirellar captenir
capbrevar capguardar capterrerar
capbussar (i cabussar) capicular captrencar
capbussejar (i cabussejar) capitombar testavirar
capfermar caplletrar
  • cara o ull:
caragirar ullprendre
  • coll:
collportar colltrencar
colltorçar collvinclar
colltòrcer
  • cor:
coresforçar corprendre
corferir corsecar
corgelar cortrencar
  • mà:
mancomunar manlleutar manufacturar
maniobrar manllevar manumetre
manipular mantornar marfondre
  • cama, perna, cuixa o peu:
camatrencar cuixatrencar
pernabatre peucalcigar
  • pell:
pellobrir pellpartir pelltrencar
  • sang:
sangcremar sangglaçar
  • cul: capicular (sí, ja ho sé, està repetit, però bé que en té dues, de parts del cos, no?).

Dels compostos que hem inclòs en aquest apunt, n’hi ha que s’han creat en català, però d’altres ja ens han vingut compostos d’altres llengües o, fins i tot, ja estaven fets en llatí. El darrer dels compostos verbals, de fet, el tenim en dues versions:

usufructuar usdefruitar
Fotografia: Rowing Boat, Loch Ard CC BY 2.0 john mcsporran

Tot remenant el DIEC: encara algunes novetats més del DISC

Més enllà dels canvis del DIEC i, per tant, del DISC relacionats amb la nova ortografia, i de la incorporació de l’alfabet àrab, a la darrera versió del DISC podem destacar encara algunes curiositats.

Pel que fa a incorporacions, a banda de l’anècdota tecnològica de poca volada scrabblística del dron, destaquen uns quants mots amb prou joc ja que permeten fer scrabble o algun 7+1 interessant:

  • ebrenc (scrabble amb ebrencs i ebrenca, i un interessant 7+1 ebrenqes).

[En aquest punt hem de congratular-nos perquè els ebrencs ja siguin al diccionari, però no podem deixar de manifestar el malestar perquè els molinencs encara no hi hem entrat.]

  • enneàgon (un 7+1 de nou costats i nou angles que fins ara no teníem al diccionari).
  • fitòlit (que no és més que una altra manera de dir cistòlit, i què us pensàveu).
  • vegà (allargable fins a les set lletres amb veganes).

La resta de mots ja són més complicats de jugar, ja que són de nou lletres o més:

  • al·lomorfia
  • disseccionar
  • hendecàgon (l’altre polígon que faltava)
  • tauleller
  • veganisme
  • vegetalisme
  • vegetalista

A més de les incorporacions, hi ha també algun canvi de grafia, fins i tot algun que sembla proposat per algun acadèmic perico). Les formes entre parèntesis ja no són bones:

  • barsa (abans, barça)
  • caixet (abans, catxet)
  • sesquera (abans, cesquera)
  • cossiera (abans, cociera)
  • garbuller (abans, gaboller)
  • malthusià (abans, maltusià)
  • morrissà (abans, murrissà)

A banda d’aquests mots que han variat la grafia, també han desaparegut batidor, centmil·lèsim, centmilionèsim, deumil·lèsim i deumilionèsim.

Fotografia: 9 CC By 2.0 19:6 clue

Tot remenant el DIEC: alguns manlleus que canvien

Per a acabar la sèrie d’apunts de canvis del DIEC, i de retruc del DISC, parlarem dels canvis en alguns manlleus, és a dir, mots agafats d’altres llengües. La majoria de canvis no afecten l’Scrabble, o bé perquè són canvis d’accentuació (sense conseqüències en la majoria de casos), o bé perquè afecten mots amb lletres que no hi ha a l’Scrabble en català i que, per tant, no apareixen al DISC perquè no es poden jugar.

En el cas dels canvis d’accent hi ha dues expressions provinents del llatí que estaven adaptades i que ara han perdut l’accent que tenien: alter ego, (abans àlter ego), delirium tremens (abans delírium trèmens). Al joc no ens afecten els canvis i els podem continuar jugant igual, com també els de bantú, dóngola, hàndicap, maharanímonoraïl, raïl, raní i zulú. En tots aquests mots el canvi no té cap conseqüència tampoc en les formes de plural i, per tant, els podem jugar igual que abans.

A la banda dels mots que no poden aparèixer al tauler tenim agakan, kan, kirieleison i viking, tots amb una k que no tenim al joc.

Finalment, hi ha sis canvis que sí que afecten el DISC.

  • hitita (abans hittita): que ara per a fer scrabble hem de recórrer al plural hitites.
  • ídix (abans jiddisch): és potser el canvi més radical. I algun jugador hi ha que ha tingut un bon disgust de no poder jugar el jiddisch.
  • maharajà i rajà: el canvi d’accent en aquest cas només ha afectat els plurals que ara són maharajàs i rajàs.
  • pater familias (abans paterfamilias): aquí hem guanyat dos mots perquè l’expressió anterior era molt difícil de jugar.
  • zigurat (abans ziggurat): que ha deixat una g pel camí.

Aquí donem per acabada la sèrie dels canvis del DIEC com a conseqüència de la reforma ortogràfica, perquè els aspectes que queden (els diacrítics i la pèrdua de la dièresi d’alguns mots) no afecten l’Scrabble.

Fotografia: Tribes of Kenia CC By 2.0 Retlaw Snellac Photography

Tot remenant el DIEC: si no tenien prou lletres ara hi afegim una e

Continuant amb la sèrie d’apunts relacionats amb els canvis ortogràfics del DIEC incorporats al DISC, arribem a un apartat ple d’excessos. El formen els mots compostos que si ja venien carregats de lletres ara, a més, incorporen una e de les anomenades epentètiques al capdavant del mot del segon formant del compost. El resultat és senzill: si abans era difícil poder jugar algun dels mots afectats, ara esdevé gairebé impossible. Són mots que com a molt podrem trobar en algun exercici d’equilibris del Dani per a trobar la jugada de Scrabble amb més punts.

De la quarantena de mots que formen aquest grup, n’hi ha onze que directament ja no ens caben al tauler perquè tenen més de quinze lletres: arterioesclerosi, arterioescleròtic, bioestratigrafia, bioestratigràfic, broncoespirometria, corticoesteroide, cronoestratigrafia, cronoestratigràfic, litoestratigrafia, magnetoestratigrafia, sismoestratigrafia.

De la resta, de menys de deu lletres només en tenim dos:

  • anestable
  • feldespat

Han expulsat del DISC les formes anteriors (astable i feldspat —mot que he de confessar que m’hauria agradat poder jugar algun cop ja que permetia fer un 7+1 amb només dues vocals—).

Amb deu i onze lletres trobem:

altoestrat metaestable
cirroestrat micaesquist
exoesquelet monoestable
feldespàtic nimboestrat

Amb dotze i tretze lletres, hi ha:

altoestratus endoesquelet neuroesquelet
angioespasme grafoespasme nimboestratus
angioestenosi grafoestàtica talcoesquist
cirroestratus hidroestàtic termoestable
citoesquelet

Finalment, arribant al límit del tauler, amb catorze i quinze lletres, tenim:

angioespasmòdic feldespatoides
arterioespasme feldespatoídic
dermatoesquelet geoestacionari
electroestàtic magnetoestàtic

En resum, un conjunt de mots difícils de fer aparèixer al tauler.