Tot remenant el DIEC: alguns manlleus que canvien

Per a acabar la sèrie d’apunts de canvis del DIEC, i de retruc del DISC, parlarem dels canvis en alguns manlleus, és a dir, mots agafats d’altres llengües. La majoria de canvis no afecten l’Scrabble, o bé perquè són canvis d’accentuació (sense conseqüències en la majoria de casos), o bé perquè afecten mots amb lletres que no hi ha a l’Scrabble en català i que, per tant, no apareixen al DISC perquè no es poden jugar.

En el cas dels canvis d’accent hi ha dues expressions provinents del llatí que estaven adaptades i que ara han perdut l’accent que tenien: alter ego, (abans àlter ego), delirium tremens (abans delírium trèmens). Al joc no ens afecten els canvis i els podem continuar jugant igual, com també els de bantú, dóngola, hàndicap, maharanímonoraïl, raïl, raní i zulú. En tots aquests mots el canvi no té cap conseqüència tampoc en les formes de plural i, per tant, els podem jugar igual que abans.

A la banda dels mots que no poden aparèixer al tauler tenim agakan, kan, kirieleison i viking, tots amb una k que no tenim al joc.

Finalment, hi ha sis canvis que sí que afecten el DISC.

  • hitita (abans hittita): que ara per a fer scrabble hem de recórrer al plural hitites.
  • ídix (abans jiddisch): és potser el canvi més radical. I algun jugador hi ha que ha tingut un bon disgust de no poder jugar el jiddisch.
  • maharajà i rajà: el canvi d’accent en aquest cas només ha afectat els plurals que ara són maharajàs i rajàs.
  • pater familias (abans paterfamilias): aquí hem guanyat dos mots perquè l’expressió anterior era molt difícil de jugar.
  • zigurat (abans ziggurat): que ha deixat una g pel camí.

Aquí donem per acabada la sèrie dels canvis del DIEC com a conseqüència de la reforma ortogràfica, perquè els aspectes que queden (els diacrítics i la pèrdua de la dièresi d’alguns mots) no afecten l’Scrabble.

Fotografia: Tribes of Kenia CC By 2.0 Retlaw Snellac Photography

Anuncis

Tot remenant el DIEC: si no tenien prou lletres ara hi afegim una e

Continuant amb la sèrie d’apunts relacionats amb els canvis ortogràfics del DIEC incorporats al DISC, arribem a un apartat ple d’excessos. El formen els mots compostos que si ja venien carregats de lletres ara, a més, incorporen una e de les anomenades epentètiques al capdavant del mot del segon formant del compost. El resultat és senzill: si abans era difícil poder jugar algun dels mots afectats, ara esdevé gairebé impossible. Són mots que com a molt podrem trobar en algun exercici d’equilibris del Dani per a trobar la jugada de Scrabble amb més punts.

De la quarantena de mots que formen aquest grup, n’hi ha onze que directament ja no ens caben al tauler perquè tenen més de quinze lletres: arterioesclerosi, arterioescleròtic, bioestratigrafia, bioestratigràfic, broncoespirometria, corticoesteroide, cronoestratigrafia, cronoestratigràfic, litoestratigrafia, magnetoestratigrafia, sismoestratigrafia.

De la resta, de menys de deu lletres només en tenim dos:

  • anestable
  • feldespat

Han expulsat del DISC les formes anteriors (astable i feldspat —mot que he de confessar que m’hauria agradat poder jugar algun cop ja que permetia fer un 7+1 amb només dues vocals—).

Amb deu i onze lletres trobem:

altoestrat metaestable
cirroestrat micaesquist
exoesquelet monoestable
feldespàtic nimboestrat

Amb dotze i tretze lletres, hi ha:

altoestratus endoesquelet neuroesquelet
angioespasme grafoespasme nimboestratus
angioestenosi grafoestàtica talcoesquist
cirroestratus hidroestàtic termoestable
citoesquelet

Finalment, arribant al límit del tauler, amb catorze i quinze lletres, tenim:

angioespasmòdic feldespatoides
arterioespasme feldespatoídic
dermatoesquelet geoestacionari
electroestàtic magnetoestàtic

En resum, un conjunt de mots difícils de fer aparèixer al tauler.

 

La Jugada

Sí, Jugada amb majúscula. Després d’alguns anys al congelador, la idea de cercar la jugada de més puntuació possible en scrabble en català m’ha tornat a picar. Era abril de 2013 que us proposava un repte la solució  del qual era una jugada de 1699 punts. Això va inspirar en Joan a Manresa que en va trobar una de 1725, i la seva, al seu torn em va esperonar per trobar-ne una de 1728.

Ja aleshores vaig deixar escrit que era possible augmentar encara una mica aquesta puntuació, i provant de fer una recerca exhaustiva, n’he trobat una que dona 1740 punts i que volia compartir amb vosaltres.

Partida

La qüestió és que, a més de ser “jugable” (partir d’un tauler en que totes les paraules siguin vàlides) calia poder arribar-hi jugant les fitxes de set en set com a màxim, així que he fet una hipotètica partida (Jo contra Tu) que permet arribar-hi. Doncs això. A més de fer la paraula amb més puntuació coneguda (per mi), m’has donat una monumental pallissa en la partida que permet jugar-la.

Acabo dient que encara potser es pot trobar una paraula que faci un o dos punts més. Hi ha hagut algunes modificacions interessants al diccionari, que fan que calgui començar de nou la recerca. Per exemple, el mot BA ara val, i es pot allargar amb la H de desharmonitzava.

 

 

 

Tot remenant el DIEC: guionets que marxen i mots nous que arriben

Continuem amb la sèrie d’apunts sobre les novetats del DISC arran dels canvis ortogràfics recollits al DIEC

Hi ha guionets que se’n van i ens donen mots nous. La nova aplicació del criteri sobre l’ús del guionet fa que en desapareguin uns quants de mots que no podíem jugar a l’Scrabble.

agnusdei clocpiu corimori correcorrents
correcuita cuitacorrents exlibris matadegolla
napbuf ratbuf sucamulla

A diferència del cas de les erres redoblades, aquí la llista és prou curta. Però fins i tot així trobem alguns mots difícilment jugables. En aquest aspecte destaquen tres mots amb molta ‘pressa’ i un altre de molt violent: correcuita, correcorrents, cuitacorrents i matadegolla, que amb deu, tretze i onze lletres, demanen molta sort per a poder-los col·locar al tauler.

A la banda mitjana trobem agnusdei, corimori, exlibris i sucamulla, de vuit i nou lletres. Dels quals destaca un exlibris que aporta l’únic mot amb lletra de categoria màxima.

A la banda baixa, trobem encara alguns mots interssants que combinen lletres mitjanes. D’una banda tenim l’únic scrabble pur, clocpiu i dos ‘bufs’ amb els quals hem de recórrer als plurals per a poder-los aprofitar al màxim: napbuf i ratbuf.

Finalment, en aquest capítol de guionets, amb la reforma perdem el foie per a l’Scrabble, perquè, com que ara el foie-gras passa a escriure’s amb guionet, ja no el podrem trobar sobre el tauler.

Tot remenant el DIEC: les erres redoblades de la nova ortografia

A banda de la incorporació de l’alfabet àrab, a les darreres esmenes del DIEC també destaquen els canvis de la nova ortografia de l’IEC que afecten el DISC.

Diversos mots prefixats i compostos que fins ara s’escrivien amb una sola r (tot i respresentar el so de l’erra doble) ara han passat a escriure’s amb dues (rr).

arrítmia arrítmic arrizòfit
arrizotònic burrínid carcarrínid
catarrí cefalorraquidi cetorrínid
cinorrinc cinorròdon corredemptor
correferència correferent corregència
corregent corregnant corregnar
correligionari erradicació erradicar
erradicatiu esciliorrínid glicorràquia
glucorràquia micorriza micorrizació
micorrizar micorrízic micorrizogen
ornitorrinc ornitorrínquid otorrinolaringòleg
otorrinolaringologia oxirrinc pilorriza
platirrí

Si abans ja era dfícil poder jugar aquests mots, perquè solen ser força llargs, ara encara és pitjor. De fet, ja podem descartar tant l’otorrinolaringòleg com l’otorrinolaringologia que directament ni hi caben al tauler de Scrabble.

De la resta, els més factibles d’acabar al tauler són precisament els més curts. De fet, amb les set fitxes del faristol l’únic mot que podríem jugar és catarrí. Tots  els altres mots s’han de formar com a mínim amb una fitxa del tauler.

  • Vuit fitxes: arrítmia, arrítmic, oxirrinc, platirrí, burrínid.
  • Nou fitxes: corregent, arrizòfit, pilorriza, micorriza, cinorrinc
  • I a partir d’aquí la cosa ja es complica amb mots de deu i més fitxes.

De tota manera, potser la millor basa d’aquest grup de mots la conformen els tres verbs de la taula de més amunt: corregnarerradicarmicorrizar, que des de les formes mínimes de la primera persona baleàrica del present d’indicatiu ofereixen més possiblitats de joc: corregn, erradic, micorriz.

Tot remenant el DIEC: l’alifat, és a dir, l’alfabet àrab

A banda dels canvis introduïts al DIEC aran de la reforma de l’ortografia del 2016 també hi ha hagut alguna altra incorporació escrablísticament interessant. Si abans ja hi podíem trobar l’alfabet grec i l’alfabet hebreu, ara ja podem jugar amb l’àrab.

àlif kha xin ghayn
ba dal sad fa
ta dhal dad qaf
tha ra ta kaf
jim zay dha  lam
ha sin ayn mim
nun ha waw ya

D’entrada,  tot i que sembla que n’hi ha dues de repetides (la ta i la ha) resulta que són lletres que representen sons diferents. El segon fet que cal destacar és que hi ha vuit lletres que no podem jugar en l’Scrabble en català i, per això, no les trobem al DISC: kha, zay, ayn, waw, ghayn, ya, kaf i qaf. Les set primeres perquè contenen lletres que no tenim al joc en català (K, Y, W) i la vuitena, qaf, perquè combina la Q amb una A i això no ho podem fer perquè en les regles de l’Scrabble en català es va convenir que la Q sempre porta implícita la U.

De la resta, en tenim algunes que coincideixen amb altres mots de la llengua i que, per tant, aporten poques novetats: ta, ha, xin, fa i mim.

De les que queden no podem amagar que hi ha lletres que ofereixen possibilitats interessants.

  • Hi ha tres lletres que fan servir la H (a banda de la ha) i que permeten, per exemple, fer un allargament per l’esquerra dels mots ha i hal: dha, tha i dhal.
  • Hi ha dues lletres que s’afegeixen a la interssant llista de mots de dues lletres: ba i ra.
  • Hi ha una lletra que permet jugar la J amb la I: jim.
  • A banda de l’àlif, que fa servir una peça de pes mitjà, la resta de lletres permeten jugar allargaments interessant de mots de dues lletres: nun, dal, sad, dad, lam.

Tots els noms de lletres jugables tenen formes de plural, que en tots els casos es forma afegint una s i prou: àlifs, bas, thas, jims nuns, dals, dhals, xins, sads, dads, dhas, lams.

Nota per als apalabradors. Si bé a l’Apalabrados seria possible jugar-hi la qaf perquè aquest joc sí que permet la combinació de la Q directament amb la A, tampoc no la podem jugar perquè el diccionari que fa servir aquest programa és el DISC, i el DISC només conté els mots jugables a l’Scrabble.

Tot remenant el DIEC: de formatges i formatjades

L’altre dia, jugant jugant, van sortir a col·lació els formatges jugables a l’Scrabble. Després que el Moi comprovés que podíem fer servir un cabrales per a fer uns quants punts sense empudegar la sala i que, en canvi, per raons òbvies no podem fer servir el cheddar, vaig decidir fer la llista de formatges jugables.

Al DIEC només tenim onze formatges que podem escampar pel tauler (tot i que no tots es poden untar).

brie cabrales camembert emmental
gorgonzola gouda manxego parmesà
rocafort roncal tronxon

La veritat és que tot i que són pocs, a banda del brie i el gouda que donen poc més que per fer servir alguna lletra mitjana, la resta dona més joc:

  • set lletres: manxegoparmesàroncals, tronxon
  • vuit lletres: cabralesemmentalrocafort
  • nou lletres: camembert
  • deu lletres: gorgonzola

De tots potser destaquen el manxego i el tronxon, que permet fer escrables interessants amb la x, i ja en un pla més complicat un gorgonzola mal de construir llevat que tinguis la sort d’allargassar un gorg amb un onzoles que podria reportar uns quants punts.

A banda d’aquests mots, el món del formatge ens n’ofereix altres d’interessants. Tenim uns quants verbs que com a tals sempre donen joc: abraçallar, avivar, companetjar, fonyegar, formatjar o ullar.

De la matèria primera del formatge, la llet, en podem treure poca cosa més que quatre punts, però poden aportar més joc tant la caseïna com la tiramina sense els quals no hi hauria formatge; i fins i tot, el xerigot, justament la part de la llet que hem de treure si volem tenir formatge.

Si el formatge és tendre, en podem tenir un interessant fogassó i si està empaquetat en porcions tenim un formatget. Tant en l’un com en l’altre no val la pena  cercar-hi crosta o corfa i, per tant, no en podrem fer crostons. I parlant de fer, si voleu fer formatge potser us anirà bé una braçalladora. Un cop fet, si fa massa pudor, el podeu guardar sota la formatgera o campana.

I d’àpats amb formatge, també en tenim uns quants d’escrablísticament saborosos: un biquini, un consomé, un entrepà, una fondue, una formatjada, una lasanya, un llibret o una pizza, que si bé no és gaire jugable, amb l’ajuda d’almenys un esquerràs, pot donar peu a una pizzera, que ens pot anar molt bé.

I si la cosa no la podem lligar amb el formatge, com a mínim podem dir que és caseosa; és a dir, que si ho és s’hi assembla.