Si alguna cosa té el MiMaM és la seva capacitat de trobar espais on jugar a Scrabble, evidentment amb la condició indispensable que s’hi puguin barrejar lletres i refrescos (eufemisme, aquest darrer).
Com que la Barrina, actual seu de les nostres trobades, no reuneix les condicions idònies per celebrar les partides duplicades, hem tingut la sort que el Carpe Diem ens aculli per a aquesta modalitat de partida.
Una de les coses negatives de les partides duplicades és que hi ha d’haver un sacrificat per fer de màster que li impedeix jugar. Ha calgut fer un sorteig per decidir qui comandava la partida i li ha tocat al Francesc.
Així doncs, tots entaulats unidireccionalment, comença la partida. La sensació en fer una partida duplicada sempre és la d’anar perdent, sobretot si els faristols tenen amagades paraules d’ús poc freqüent (o del tot inusuals), ja que el programa les destapa amb puntuacions impensables. Sempre hi ha el consol dels comentaris dels més xerradors, els quals donen pistes de per on van les seves jugades i les pots comparar amb les teves.
La sensació d’anar perdent un llençol en cada bugada és inevitable, així que el millor consell és abstraure’s de l’entorn i esprémer al màxim el cervell per obtenir una bona collita.
S’arriba doncs a la desena jugada, just abans de la pausa per sopar. El Francesc, màster de l’univers duplicat, ens ensenya la classificació provisional:
Just en aquest moment, l’Albert Rodríguez se n’adona que en la ronda 10 ha fet un zero. Com es veu en la imatge, la puntuació respon fins a la ronda 10, però només surten 9 rondes visibles. Comparant les puntuacions de les jugades, l’Albert hauria de tenir una puntuació molt parella al Xavier i l’Adrià. Suficient informació.
Les pizzes i les begudes animen les converses sobre diferents jugades, possibles zeros i el clàssic “si hagués jugat això…”. En aquestes que ens adonem que en les paperetes hi hagut un error i que puntualment un intercanvi de noms ha fet computar jugades d’un jugador a un altre, i a l’inrevés. Es corregeix a temps i es reprèn la partida allà on l’havíem deixada.
De vegades, quan al darrer faristol queden poques lletres i són tot consonants o tot vocals, el programa ja dóna per acabada la partida. En aquest cas no. Vam jugar fins la darrera lletra, tot i que la classificació final no s’hi va veure afectada. Si comparem la classificació provisional amb la final s’aprecien poques diferències, com quan un segueix els escrutinis de les eleccions esperant o tement que al final es produeixi un canvi que mai arriba.
Aquí tenim la taula màgica que ens dóna tota la informació de la partida. Passeu el cursor per damunt de les caselles i obtindreu la jugada i puntuació de cada jugador.
Felicitats al Xavier Albons per endur-se la V Duplicada d’estiu 2018!
Recordeu que heu de fer arribar les respostes al formulari 
