Els de l’Scrabble a Molins tenim la sort de ser una gran família que procurem que estigui ben atesa. Portem amb orgull el nom del Club allà on anem i ens enriqueix i honora que la nòmina de membres es farceixi de molinencs residents i de molinencs que viuen fora; tant és, tots som del Club.
Ha passat tota una temporada amb diverses competicions en les trobades quinzenals dels dijous. Al final, com a comiat de temporada, hem recuperat el Minitorneig de Can Rabella, enguany amb una variant: jugar a la tarda i sopar amb les famílies al porxo de la masia. Un luxe!
Repassant les persones que han vingut durant tot l’any, trobem a faltar il·lustres jugadors i jugadores que, pels motius que siguin, han deixat de venir. Sabem que algunes absències són temporals i que la temporada que ve tornaran a remenar lletres amb nosaltres. Altres, però, només podem que desitjar que un dia passin a fer alguna partideta, amb la il·lusió i l’esperança de tornar-los a reenganxar.
I mentrestant, s’hi acosta gent nova que prova i decideix engruixir la família de l’Scrabble. És el cas del Rafel i del Víctor que un dia van venir per quedar-se.
Dèiem que havíem tornat a Can Rabella. A les 17h. la sala que ens cedeix sempre molt amablement la Cristina estava preparada. En breus minuts començaria el darrer torneig de la temporada. Abans però, una ullada als premis:
El premis!
Abans de començar a jugar, però, cal recordar que estem a ple juliol i per la tarda fa força calor. Una forma de combatre la calor ens la mostra el Rafel, que ja ha après perquè ens diem Mots i Més a Molins. Evident, ara mateix el Rafel porta el “Més”.
Alabat sia lo Rafel!
Ara sí. Que comenci l’espectacle!
La sala fa goig!
És un orgull comptar amb l’Éric Domínguez. Fa tres anys ja va venir a jugar amb només 10 anys i avui torna a ser entre nosaltres. Sabem que l’horari de les trobades no és el més adient per a nois de la seva edat, però el fet que vagi venint en torneigs com aquest vol dir que afortunadament té el virus de la nostra malaltia més contagiosa.
L’Èric, el més jove del torneig.
Un dels enfrontaments de la primera ronda ha estat entre el Moi i l’Albert, i vés per on que l’Albert conjuga el Moi… Bé, ho veieu vosaltres mateixos:
Hehehehe….
Acabada la primera ronda cal tornar a combatre la calor. Antoni… gràcies!
Lo puto crack! (amb perdó)
Ja en la darrera ronda només hi havia tres invictes: el Francesc, el Xavier i l’Albert. L’atzar ordena que el Xavier i l’Albert juguin a la taula 1, però ben aviat s’intueix qui serà el campió.
El Xavier fa miques les intencions de l’Albert. Una veritable pallissa que s’apropa als 600 punts.
El Francesc, també amb opcions, s’ho juga tot amb l’Elba.
Victòria del Francesc molt ajustada, amb una gran partida de l’Elba.
A l’interior de la sala no hi és tothom…
El Dani i l’Antoni amb els gots mig plens, tot i que l’Antoni l’acabarà de veure mig buit.
El mestre Moi alliçonant l’alumne.
… ja que la calor més forta ja ha remès i alguns decideixen jugar a la fresca.
Sempre n’hi ha de més llestos, l’Àlex i el Pep gaudint del joc i de la fresca.
El Lluís i el Rafel al porxo. Algú guanyarà la primera partida, tot i que és el menys important, avui.
Un cop finalitzades les tres rondes ja està definit el campió:
Ronda 1
Ronda 2
Ronda 3
Abans, però, toca lliurar els premis de tota la temporada. Som-hi!
Campió de la Copa MiMaM: Àlex Abad, només amb una derrota.
El primer premi de l’Àlex!
Jugada més valuosa de la Copa MiMaM: Dani Bardés amb el mot SECRETEN de 140 punts
Cervesa del Montseny, caram!
Campió de la Lliga Cusca: Àlex Abad amb un CUSCA de 918 punts.
Aquesta foto ja l’hem vista, no?
Jugada més valuosa de la Lliga CUSCA: Rafel Canosa amb el mot EMPELTEU de 158 punts.
Un gran premi per a un debutant. Doble mèrit!
Campió del minitorneig Can Rabella: Xavier Albons.
El Xavier deixar de lliurar premis per rebre’n un en mans del Dani.
També cal esmentar els altres dos torneigs amb modalitat de duplicada que celebrem dues vegades en cada temporada. Ja van rebre el premi el mateix dia.
Campió de la Duplicada d’hivern: Àlex Abad amb el 78% de punts respecte el màster.
Un bon lot, sí senyor.
Campió de la Duplicada d’estiu: Albert Rodríguez amb el 82% de punts respecte el màster.
Un paio feliç.
Per finalitzar, segurament la foto més important en la qual es defineix la filosofia i els principals valors del nostre club.
La família del MiMaM, el patrimoni més gran que tenim!
MOLT BON ESTIU I FINS LA TEMPORADA QUE VE!
