Una jornada de rècord amb dos ‘gelaberts’

La jornada del 3 de maig de 2018 la recordarem al MiMaM perquè va ser una jornada de rècord i perquè hi vam veure néixer una nova figura al món de l’Scrabble: el gelabert.

La trobada quinzenal s’havia convocat fent una crida a fer un cop gairebé definitiu a la competició de la Copa per a evitar que el final de temporada no ens enganxi amb la feina pendent. Els fats, però, no van ser favorables i al final no vam poder fer cap enfrontament d’un contra un i ens vam veure abocats a dedicar les rondes de joc a partides de CUSCA.

Al final en vam fer sis i, a banda de la primera, que va ser força discreta, a la resta es van produir una sèrie de fets curiosos:

  • En quatre de les partides hi va haver un jugador amb tripleta (és a dir, amb tres scrabbles) i en la darrera, un amb quatre: va ser n’Adrià Maynès que ens va visitar i es va estrenar com a jugador del MiMaM.
  • Quatre de les partides van acabar amb arrissada, on cal destacar, n’Albert Rodríguez, que en va fer dues, i en Moisès Solé, que va arreplegar 45 punts d’arrissada. (Per un punt no és el rècord de punts d’arrissada, ja que el mateix Moisès en va fer una altra al novembre amb 46.)
  • En tres partides hi va haver una centenària, on destaca en Xavier Albons, amb un A(P)ANYAREM de 134 punts.
  • També es va registrar la màxima puntuació d’un jugador en una partida de tres de la temporada, i la va aconseguir n’Adrià amb 419 punts.
  • Finalment, i com a colofó, cal destacar que hi va haver dos ‘gelaberts’.

I què coi és un ‘gelabert’?

Ja sabeu que el món de l’Scrabble és ple de terminologia característica que sovint és prou transparent (centenària, quàdruple, nònuple, zero). I d’altra que respon a una circumstància particular (senyors, arrissar, comas). Doncs, en la trobada del 3 de maig es va produir una circumstància que crèiem que calia destacar amb un nom especial; el fet que un jugador, en la mateixa partida, aconsegueixi una tripleta (és a dir, fer tres scrabbles), una centenària (és a dir, una jugada de 100 punts o més) i una arrissada (és a dir, cloure la partida amb un scrabble).

Poc després que n’Albert aconseguís aquesta combinació en la segona partida de la trobada, En Francesc Gelabert va opinar que era força improbable que es produís un altre cop aquesta circumstància, cosa que va rebatre en Xavier aconseguint també la mateixa combinació a la partida següent. Davant aquesta circumstància, en Dani Bardés va comentar que no quedaria gens malament batejar aquesta jugada amb el nom de gelabert. D’altra banda, un homenatge merescut a un jugador que fa una gran tasca en el món de l’Scrabble al Principat.

Així que ja ho sabeu, si un dia feu una tripleta, una centenària i una arrissada en una partida, haureu aconseguit fer un gelabert.

Foto de Gavin Allanwood a Unsplash

Anuncis

Tot remenant el DIEC: jo llic, oblic i pessic

Si no anem errats, arribem al darrer grup de novetats destacades del DISC 2.6.13. I aquesta novetat és conseqüència de la nova gramàtica de l’IEC.

Una cosa bona que té l’Scrabble és que, després de jugar-hi un temps, acabes sent un expert de les varietats morfològiques dels diferents parlars del català. Ben aviat tens ben clar que la primera persona del present d’indicatiu amb variant valenciana va bé per a aprofitar un excés de es amb un berene, o que la del baleàric ens permetrà solucionar una escassetat de vocals amb un desferr.

El darrer canvi substancial que volem comentar afecta precisament la primera persona del present d’indicatiu en la forma baleàrica de tot un seguit de verbs.

Arran de la publicació de la nova gramàtica de l’IEC, tots els verbs de la primera conjugació que acaben en –igar, en comptes de fer la primera persona baleàrica acabada en –g la fan en –c.

Així la primera persona del present del verb pessigar ara s’escriu pessic i no pas pessig. Com ha passat amb els altres canvis, les formes amb l’ortografia antiga han desaparegut del DISC.

Hi ha uns quants verbs que generen formes que coincideixen amb altres mots existents i, per tant, no aporten nous mots al joc.

amic (amigar) litic (litigar) fustic (fustigar)
abric (abrigar) mitic (mitigar) mustic (mustigar)
artic (artigar) oblic (obligar) pessic (pessigar)
espic (espigar) xiric (xirigar) desamic (desamigar)
fatic (fatigar) calcic (calcigar) escatxic (escatxigar)
giric (girigar) castic (castigar) garranyic (garranyigar)

[Els enllaços van a les formes que ja recollia el DIEC.]

En canvi, aquí teniu la llista de la quarantena de formes noves:

allic deslloric entric llodric
barric desoblic esnaric lloric
bonyic embic espessic ortic
cabrafic embotic fumic paltric
col·lic emmustic instic peucalcic
conllic enfic intric prodic
desabric enraic investic rellic
desentortollic entortollic irric sufumic
desllic entrebic levic tric
desllodric entrellic llic xafic

[En aquest cas els enllaços porten als verbs a partir dels quals es generen aquestes formes, perquè n’hi deu haver més d’un que ni us hauríeu pensat mai que existís (que punyetes es això de sufumigar?).]

Fotografia: splash CC BY-ND 2.0 Niels Epting

Tot remenant el DIEC: la bellesa dels compostos

Tot i l’esment del DIEC que fem en aquesta sèrie d’apunts, en aquest cas cal confessar que la inspiració va sortir de remenar la nova gramàtica de l’IEC més que el diccionari.

Llegint el capítol dels mots compostos no m’he pogut resistir la temptació d’agrupar-ne alguns en un article. Cal dir que en general els compostos no serien una peça fàcil de jugar a l’Scrabble perquè normalment són mots força llargs. Però el cas és que vaig quedar corprès (guaita’n un) per alguns dels compostos que vaig trobar esmentats a la nova gramàtica.

Com que els verbs són la peça lèxica que pot donar més possibilitats al joc, vaig decidir centrar-me en els compostos verbals.

N’hi ha que són ben transparents i que reclamen poques explicacions:

  • aiguabarrejar
  • aiguabatre
  • giravoltar
  • migpartir
  • palplantar
  • quintaessenciar
  • salpebrar
  • terraplenar
  • terratrémer
  • triapedrar (talment, triar pedres, en aquest cas, del gra)

N’hi ha, però, que necessiten algun aclariment:

  • batifullar (en aquest cas no es baten fulles, sinó que el que es bat és el metall que es redueix a fulles o làmines)
  • cagaferrar (és a dir, convertir-se en cagaferro)
  • palafangar (i aquí ja us barallareu amb el diccionari per a saber si va ser primer l’ou o la gallina i si la palafanga serveix per a fangar amb una pala o si és que per a palafangar cal usar una palafanga).
  • salprendre (és a dir, assaonar una vianda fent que la sal hi penetri)

Aquí no puc deixar de destacar un compost aquàtic format per dos verbs que coneixen bé els scrabblistes:

  • ciar + vogar = ciavogar (és a dir, fer girar la barca ciant amb un rem i vogant amb l’altre).

Hi ha verbs compostos que són més aviat verbs derivats d’un compost:

  • alçapremar (és a dir, fer servir un alçaprem, allò que ara tothom només coneix amb el nom de palanca).
  • oripellar (és a dir, cobrir d’oripell)
  • passamanar (és a dir, posar un passamà a una barana).
  • ploramiquejar
  • vanagloriar
  • vanagloriejar

També hi ha un seguit de compostos verbals formats amb adjectius, adverbis i preposicions diversos:

carcomprar foraviar menystenir
cartenir menyscabar menysvalorar
carvendre menyscreure primfilar
forallançar menysprear primsenyar

[En el cas dels tres compostos amb car- al darrere no hi ha el el mateix sentit, car que cartinguis una cosa no vol dir que l’hagis carcomprada.]

Mereixen un capítol a banda els compostos formats a partir dels adverbis ben i mal, tot i que potser hi noteu un cert desequilibri.

Compostos verbals amb l’adverbi ben:

benveure

Compostos verbals amb l’adverbi mal:

malaconsellar malfamar malparlar
malacostumar malferir malpensar
malavesar malfiar malprendre
malbaratar malfixar malservir
malcasar malgastar maltractar
malcorar malmaridar malvantar
malcriar malmenar malvendre
maldir malmesclar malversar
malencaminar malmetre malveure
malencertar malmirar malviure
malentendre malparir malvoler

Finalment, hi ha un altre grup nombrós de compostos verbals en què entren en joc parts del cos humà.

  • cap o testa (en alguns casos el mot cap fa referència més a l’extrem o part superior d’una cosa que no pas al contenidor del cervell):
capalçar capgirar capllevar
capbaixar capgirellar captenir
capbrevar capguardar capterrerar
capbussar (i cabussar) capicular captrencar
capbussejar (i cabussejar) capitombar testavirar
capfermar caplletrar
  • cara o ull:
caragirar ullprendre
  • coll:
collportar colltrencar
colltorçar collvinclar
colltòrcer
  • cor:
coresforçar corprendre
corferir corsecar
corgelar cortrencar
  • mà:
mancomunar manlleutar manufacturar
maniobrar manllevar manumetre
manipular mantornar marfondre
  • cama, perna, cuixa o peu:
camatrencar cuixatrencar
pernabatre peucalcigar
  • pell:
pellobrir pellpartir pelltrencar
  • sang:
sangcremar sangglaçar
  • cul: capicular (sí, ja ho sé, està repetit, però bé que en té dues, de parts del cos, no?).

Dels compostos que hem inclòs en aquest apunt, n’hi ha que s’han creat en català, però d’altres ja ens han vingut compostos d’altres llengües o, fins i tot, ja estaven fets en llatí. El darrer dels compostos verbals, de fet, el tenim en dues versions:

usufructuar usdefruitar
Fotografia: Rowing Boat, Loch Ard CC BY 2.0 john mcsporran

Tot remenant el DIEC: encara algunes novetats més del DISC

Més enllà dels canvis del DIEC i, per tant, del DISC relacionats amb la nova ortografia, i de la incorporació de l’alfabet àrab, a la darrera versió del DISC podem destacar encara algunes curiositats.

Pel que fa a incorporacions, a banda de l’anècdota tecnològica de poca volada scrabblística del dron, destaquen uns quants mots amb prou joc ja que permeten fer scrabble o algun 7+1 interessant:

  • ebrenc (scrabble amb ebrencs i ebrenca, i un interessant 7+1 ebrenqes).

[En aquest punt hem de congratular-nos perquè els ebrencs ja siguin al diccionari, però no podem deixar de manifestar el malestar perquè els molinencs encara no hi hem entrat.]

  • enneàgon (un 7+1 de nou costats i nou angles que fins ara no teníem al diccionari).
  • fitòlit (que no és més que una altra manera de dir cistòlit, i què us pensàveu).
  • vegà (allargable fins a les set lletres amb veganes).

La resta de mots ja són més complicats de jugar, ja que són de nou lletres o més:

  • al·lomorfia
  • disseccionar
  • hendecàgon (l’altre polígon que faltava)
  • tauleller
  • veganisme
  • vegetalisme
  • vegetalista

A més de les incorporacions, hi ha també algun canvi de grafia, fins i tot algun que sembla proposat per algun acadèmic perico). Les formes entre parèntesis ja no són bones:

  • barsa (abans, barça)
  • caixet (abans, catxet)
  • sesquera (abans, cesquera)
  • cossiera (abans, cociera)
  • garbuller (abans, gaboller)
  • malthusià (abans, maltusià)
  • morrissà (abans, murrissà)

A banda d’aquests mots que han variat la grafia, també han desaparegut batidor, centmil·lèsim, centmilionèsim, deumil·lèsim i deumilionèsim.

Fotografia: 9 CC By 2.0 19:6 clue

La copa avança i retrocedeix

Si abans de la jornada anterior faltaven per jugar 16 partides i en vam jugar 4, quantes diríeu que en falten ara?  Exacte, ara en falten 29. I no és per que les matemàtiques hagin canviat, i ara 16 – 4 = 29, sinó que és per què dos nous jugadors s’han incorporat a la copa. Benvinguts, Antonio i Isaac. Per cert, que n’Isaac passa a encapçalar la classificació provisional, donat que és l’únic que ha guanyat el 100% de les seves partides (una de una), i és que en Francesc va perdre la seva imbatibilitat, trencant una ratxa de quatre victòries seguides.

No només això, sinó que en l’històric acumulat n’Isaac ha arribat, amb els tres que va fer, als 100 scrabbles en copa. Felicitats!

I comptant tots els de tots, en set edicions i mitja de copa hem fet 998 scrabbles. Sí! A veure qui s’emportarà l’honor de fer el número mil.

Veure la classificació

Tot remenant el DIEC: alguns manlleus que canvien

Per a acabar la sèrie d’apunts de canvis del DIEC, i de retruc del DISC, parlarem dels canvis en alguns manlleus, és a dir, mots agafats d’altres llengües. La majoria de canvis no afecten l’Scrabble, o bé perquè són canvis d’accentuació (sense conseqüències en la majoria de casos), o bé perquè afecten mots amb lletres que no hi ha a l’Scrabble en català i que, per tant, no apareixen al DISC perquè no es poden jugar.

En el cas dels canvis d’accent hi ha dues expressions provinents del llatí que estaven adaptades i que ara han perdut l’accent que tenien: alter ego, (abans àlter ego), delirium tremens (abans delírium trèmens). Al joc no ens afecten els canvis i els podem continuar jugant igual, com també els de bantú, dóngola, hàndicap, maharanímonoraïl, raïl, raní i zulú. En tots aquests mots el canvi no té cap conseqüència tampoc en les formes de plural i, per tant, els podem jugar igual que abans.

A la banda dels mots que no poden aparèixer al tauler tenim agakan, kan, kirieleison i viking, tots amb una k que no tenim al joc.

Finalment, hi ha sis canvis que sí que afecten el DISC.

  • hitita (abans hittita): que ara per a fer scrabble hem de recórrer al plural hitites.
  • ídix (abans jiddisch): és potser el canvi més radical. I algun jugador hi ha que ha tingut un bon disgust de no poder jugar el jiddisch.
  • maharajà i rajà: el canvi d’accent en aquest cas només ha afectat els plurals que ara són maharajàs i rajàs.
  • pater familias (abans paterfamilias): aquí hem guanyat dos mots perquè l’expressió anterior era molt difícil de jugar.
  • zigurat (abans ziggurat): que ha deixat una g pel camí.

Aquí donem per acabada la sèrie dels canvis del DIEC com a conseqüència de la reforma ortogràfica, perquè els aspectes que queden (els diacrítics i la pèrdua de la dièresi d’alguns mots) no afecten l’Scrabble.

Fotografia: Tribes of Kenia CC By 2.0 Retlaw Snellac Photography

Tot remenant el DIEC: si no tenien prou lletres ara hi afegim una e

Continuant amb la sèrie d’apunts relacionats amb els canvis ortogràfics del DIEC incorporats al DISC, arribem a un apartat ple d’excessos. El formen els mots compostos que si ja venien carregats de lletres ara, a més, incorporen una e de les anomenades epentètiques al capdavant del mot del segon formant del compost. El resultat és senzill: si abans era difícil poder jugar algun dels mots afectats, ara esdevé gairebé impossible. Són mots que com a molt podrem trobar en algun exercici d’equilibris del Dani per a trobar la jugada de Scrabble amb més punts.

De la quarantena de mots que formen aquest grup, n’hi ha onze que directament ja no ens caben al tauler perquè tenen més de quinze lletres: arterioesclerosi, arterioescleròtic, bioestratigrafia, bioestratigràfic, broncoespirometria, corticoesteroide, cronoestratigrafia, cronoestratigràfic, litoestratigrafia, magnetoestratigrafia, sismoestratigrafia.

De la resta, de menys de deu lletres només en tenim dos:

  • anestable
  • feldespat

Han expulsat del DISC les formes anteriors (astable i feldspat —mot que he de confessar que m’hauria agradat poder jugar algun cop ja que permetia fer un 7+1 amb només dues vocals—).

Amb deu i onze lletres trobem:

altoestrat metaestable
cirroestrat micaesquist
exoesquelet monoestable
feldespàtic nimboestrat

Amb dotze i tretze lletres, hi ha:

altoestratus endoesquelet neuroesquelet
angioespasme grafoespasme nimboestratus
angioestenosi grafoestàtica talcoesquist
cirroestratus hidroestàtic termoestable
citoesquelet

Finalment, arribant al límit del tauler, amb catorze i quinze lletres, tenim:

angioespasmòdic feldespatoides
arterioespasme feldespatoídic
dermatoesquelet geoestacionari
electroestàtic magnetoestàtic

En resum, un conjunt de mots difícils de fer aparèixer al tauler.