Tot i l’esment del DIEC que fem en aquesta sèrie d’apunts, en aquest cas cal confessar que la inspiració va sortir de remenar la nova gramàtica de l’IEC més que el diccionari.
Llegint el capítol dels mots compostos no m’he pogut resistir la temptació d’agrupar-ne alguns en un article. Cal dir que en general els compostos no serien una peça fàcil de jugar a l’Scrabble perquè normalment són mots força llargs. Però el cas és que vaig quedar corprès (guaita’n un) per alguns dels compostos que vaig trobar esmentats a la nova gramàtica.
Com que els verbs són la peça lèxica que pot donar més possibilitats al joc, vaig decidir centrar-me en els compostos verbals.
N’hi ha que són ben transparents i que reclamen poques explicacions:
- aiguabarrejar
- aiguabatre
- giravoltar
- migpartir
- palplantar
- quintaessenciar
- salpebrar
- terraplenar
- terratrémer
- triapedrar (talment, triar pedres, en aquest cas, del gra)
N’hi ha, però, que necessiten algun aclariment:
- batifullar (en aquest cas no es baten fulles, sinó que el que es bat és el metall que es redueix a fulles o làmines)
- cagaferrar (és a dir, convertir-se en cagaferro)
- palafangar (i aquí ja us barallareu amb el diccionari per a saber si va ser primer l’ou o la gallina i si la palafanga serveix per a fangar amb una pala o si és que per a palafangar cal usar una palafanga).
- salprendre (és a dir, assaonar una vianda fent que la sal hi penetri)
Aquí no puc deixar de destacar un compost aquàtic format per dos verbs que coneixen bé els scrabblistes:
- ciar + vogar = ciavogar (és a dir, fer girar la barca ciant amb un rem i vogant amb l’altre).
Hi ha verbs compostos que són més aviat verbs derivats d’un compost:
- alçapremar (és a dir, fer servir un alçaprem, allò que ara tothom només coneix amb el nom de palanca).
- oripellar (és a dir, cobrir d’oripell)
- passamanar (és a dir, posar un passamà a una barana).
- ploramiquejar
- vanagloriar
- vanagloriejar
També hi ha un seguit de compostos verbals formats amb adjectius, adverbis i preposicions diversos:
| carcomprar | foraviar | menystenir |
| cartenir | menyscabar | menysvalorar |
| carvendre | menyscreure | primfilar |
| forallançar | menysprear | primsenyar |
[En el cas dels tres compostos amb car- al darrere no hi ha el el mateix sentit, car que cartinguis una cosa no vol dir que l’hagis carcomprada.]
Mereixen un capítol a banda els compostos formats a partir dels adverbis ben i mal, tot i que potser hi noteu un cert desequilibri.
Compostos verbals amb l’adverbi ben:
benveure
Compostos verbals amb l’adverbi mal:
| malaconsellar | malfamar | malparlar |
| malacostumar | malferir | malpensar |
| malavesar | malfiar | malprendre |
| malbaratar | malfixar | malservir |
| malcasar | malgastar | maltractar |
| malcorar | malmaridar | malvantar |
| malcriar | malmenar | malvendre |
| maldir | malmesclar | malversar |
| malencaminar | malmetre | malveure |
| malencertar | malmirar | malviure |
| malentendre | malparir | malvoler |
Finalment, hi ha un altre grup nombrós de compostos verbals en què entren en joc parts del cos humà.
- cap o testa (en alguns casos el mot cap fa referència més a l’extrem o part superior d’una cosa que no pas al contenidor del cervell):
| capalçar | capgirar | capllevar |
| capbaixar | capgirellar | captenir |
| capbrevar | capguardar | capterrerar |
| capbussar (i cabussar) | capicular | captrencar |
| capbussejar (i cabussejar) | capitombar | testavirar |
| capfermar | caplletrar |
- cara o ull:
| caragirar | ullprendre |
- coll:
| collportar | colltrencar |
| colltorçar | collvinclar |
| colltòrcer |
- cor:
| coresforçar | corprendre |
| corferir | corsecar |
| corgelar | cortrencar |
- mà:
| mancomunar | manlleutar | manufacturar |
| maniobrar | manllevar | manumetre |
| manipular | mantornar | marfondre |
- cama, perna, cuixa o peu:
| camatrencar | cuixatrencar |
| pernabatre | peucalcigar |
- pell:
| pellobrir | pellpartir | pelltrencar |
- sang:
| sangcremar | sangglaçar |
- cul: capicular (sí, ja ho sé, està repetit, però bé que en té dues, de parts del cos, no?).
Dels compostos que hem inclòs en aquest apunt, n’hi ha que s’han creat en català, però d’altres ja ens han vingut compostos d’altres llengües o, fins i tot, ja estaven fets en llatí. El darrer dels compostos verbals, de fet, el tenim en dues versions:
| usufructuar | usdefruitar |
Espectacular!