OLA K FAÇ

Jugues la ce trencada, O K FAÇ?

Després de molt temps pensant que la ce trencada no ens calia, i que una o dues esses podien perfectament fer la feina (sona igual “envàs on vas?” que “audaç on caç?”) i que per tant qui va inventar la ce trencada ho va fer per tocar el “naç”, he descobert el perquè de tot plegat. Es tracta que els iniciats en l’scrabble tinguem una potent eina per fer punts. Noteu que dóna més punts que la zeta i alhora ofereix una llista de mots curts més generosament poblada.

Ja ho veieu, hi he agafat gustet i he fet una taula de mots curts amb ce trencada. A partir d’aquest apunt això es converteix oficialment en una sèrie, ja que la llista ve després de la de la ela geminada i la de la zeta. En aquest cas apareixen a la taula els mots de dues lletres (la ela geminada i la zeta no en tenen) i no hi incloc els mots de cinc lletres, per no fer-la massa llarga.

I per començar, em resistiré a fer cap gracieta sobre si fa gaire temps que es va trencar la ce, ni de per què no l’arregla IEC, ni res semblant.

Com ja és habitual, la llista de mots curts que contenen la lletra ce trencada estan ordenats per llargada i posició de la lletra en el mot. En teniu aquí una versió per imprimir. I si voleu un full amb aquesta taula i les de la ela geminada i la zeta, imprimiu aquest.

Doncs aquí està la taula. Hi trobeu, possiblement, el mot més “dens” que es pot jugar en l’scrabble: jaç, que pesa 6.33 punts/fitxa. La jota i la ce trencada són una bona combinació, ja que disposem de la família de jaç (jaça, ajaç, …) per aprofitar-les.

 

Només dues paraules en català comencen per ce trencada: ça i ço. Això si, aquest adverbi i aquest pronom tot sols, tot i ser mots de només dues lletres, deuen ser responsables d’una part importantíssima dels punts aconseguits amb la ce trencada, ja que donen peu a multiplicar-ne el valor fent un comas sense ni despentinar-nos.

I a la llista hi ha altres adverbis, pronoms o preposicions, que si bé tampoc es senten sovint són molt convenients per als escrablistes. A més de ça i ço, tenim açò (únic allargament possible dels mots de dues lletres amb ce trencada), deçà i ençà.

Tal com passava amb la ela geminada i la zeta, hi ha uns quants verbs les formes dels quals proveeixen bona part dels mots d’aquesta llista. Vegeu caçar (i acaçar), el ja mencionat ajaçar, alçar, amaçar, boçar (posar un morrió), calçar, capçar, dreçar, eriçar, forçar, glaçar, llaçar, pinçar, plaçar, terçar, torçar, traçar, i, sense ce trencada en l’infinitiu, vèncer i fer (que dóna faç i faça, en les variants balear i valenciana de la llengua respectivament).

El que queda clar és que, a diferència de les anteriors lletres cares, la ce trencada no té química. Tot just podem trobar-hi la calç, i si ho estirem una mica, el glaç. Una mica millor queda el tema de la biologia, amb un parell d’arbres, l’arç i el beç, un parell d’animals de diferent raça, el lluç i la puça, una part d’esser humà, el braç, i un parell d’herbes: el carç i la veça.

El cerç és un vent, i juntament amb el zèfir comença a conformar una rosa dels vents de fitxa cara, tot i que cap dels dos ens pot ventar una coça.

Entre les que falten, trobem algunes eines com la falç, la maça o el maçó, que em fan peça. A més, un maç és un manat, un fiçó és un fibló, faç (a més de forma del verb fer) pot ser una cara, un lliç és un nus, l’arçó és una part d’una sella i un balç un precipici.

I així, a mitjans d’aquest terç mes, el de març, acabo aquest apunt.