Tot remenant el DIEC: l’alfabet grec

Posats a acabar amb el tema dels alfabets. També podem parlar breument de l’alfabet grec. Tot i que és força més conegut que l’hebreu, no deixa de tenir un seguit de lletres ben útils a l’Scrabble. Aquí teniu les vint-i-quatre lletres d’aquest alfabet:

alfa eta ni tau
beta theta ksi ípsilon
gamma iota òmicron fi
delta kappa psi khi
èpsilon lambda ro / rho pi
zeta mi sigma omega

El primer que podem destacar és que d’entrada només en podrem fer servir vint-i-una, ja que hem de descartar les que contenen una k, lletra inexistent a l’Scrabble català. Per tant, ja ens podem oblidar de la kappa, la ksi i la khi.

En segon lloc, també tenim unes quantes lletres que a l’Scrabble coincideixen amb altres mots del català i que, per tant són redundants:

  • Una gamma també és una sèrie de coses de la mateixa naturalesa o bé una sèrie de colors i de notes musicals, tot i que aquest significat deriva del nom de la lletra grega (vegeu la nota etimològica de l’entrada gamma del diccionari d’Enciclopèdia Catalana).
  • El mot delta també pot ser una formació sedimentària que es forma en la desembocadura d’un riu, però com en el cas de la gamma aquest significat també està agafat de la lletra grega (vegeu l’etimologia de delta).
  • La zeta també és una lletra de l’alfabet llatí.
  • L’eta coincideix a l’Scrabble amb la forma de l’hidrocarbur età, tot i que la coincidència només es dóna en les formes de singular (la lletra fa el plural etes mentre que l’hidrocarbur dóna etans).
  • El mot mi també pot ser un pronom o la tercera lletra de l’escala musical. Tant amb la nota com amb la lletra tenim el mateix plural: mis.
  • La ni té la mateixa forma que una conjunció, però en el cas de la lletra, a més tenim el plural nis.
  • La fi coincideix amb uns quants mots: un nom, un adverbi i un adjectiu. En la forma plural, però, no coincideix ni amb el nom ni amb l’adjectiu: fis.
  • La pi també coincideix amb un nom d’arbre i, casualment, la forma plural també coincideix amb un altre nom singular: pis.

A banda d’aquestes, encara trobem més lletres que són redundants amb altres mots de la llengua, però si haig de ser sincer, ho he descobert preparant aquest escrit:

  • Una beta també és una embarcació de fons pla típica de la Provença, encara que també és el terme que es fa servir al port d’Alcúdia per a referir-se a les pasteres, tèquines o xalanes (guaita quin trio de scrabbles).
  • Una iota també és una quantitat molt petita d’una cosa.
  • Una psi també és una partícula hadrònica de la família dels mesons. Això sí, amb càrrega elèctrica nul·la, per si no us havia quedat clar.
  • La tau, a banda de ser també una lletra de l’alfabet hebreu o arameu, és un símbol sagrat egipci.

Al final, només ens queden nou lletres ‘originals’: alfa, èpsilon, theta, lambda, òmicron, ro o rho, sigma, ípsilon i omega. I d’aquestes lletres el que podem destacar és el següent:

  • En general no hi trobem gaires lletres cares i, per tant, la majoria no donen molts punts: alfa (7 punts), sigma (7 punts), omega (8 punts), lambda (9 punts), rho (10 punts), theta (12 punts).
  • En canvi, val la pena destacar que hi trobem un bon nombre de scrabbles. En alguns casos amb el nom de la lletra en singular: èpsilon, òmicron, ípsilon (curiosament els tres donen 59 punts). I en dos casos més, el mot de set lletres el dóna el plural: lambdes i omegues (de 60 punts totes dues).
Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Diccionari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Tot remenant el DIEC: l’alfabet grec

  1. dani ha dit:

    Al ram de l’enginyeria, de lletres gregues en fem servir moltes. M’ha sobtat les lletres mi i ni, a les quals porto més de vint anys anomenant mu i nu. Algú sap per què aquesta confusió?

  2. xalbons ha dit:

    El nom d’aquestes dues lletres en grec porten una ípsilon (http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%8Dpsilon), una vocal que si bé en un principi sembla que es pronunciava com a ‘u’ va anar evolucionant cap a la i arrodonida del francès o de l’alemany (http://ca.wikipedia.org/wiki/Vocal_tancada_anterior_arrodonida). Com que en català, el so més proper a aquesta vocal és la ‘i’, la transcripció més natural és la de la ‘i’. Així, de la mateixa manera que diem ípsilon, també diem mi i ni. En canvi, en anglès, de la mateixa manera que li diuen ‘upsilon’ a la vocal, aquests dues consonants són ‘mu’ i ‘nu’.

    Aquesta és la raó bàsica per la qual tenim un desgavell en els mots agafats del grec i que tenen una ípsilon, que fa que per exemple tinguem arrels dobles com ara la de glico- o gluco- (http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=glico).

    • Dani ha dit:

      Gràcies, Xavier, per il·luminar-me. Em consola, a més, que no només jo tinc l’embolic ja que al primer enllaç que proposes les anomenen una de cada manera (mu i ni)!
      No se que fer, si a les meves classes seguir anomenant-les a la “anglosaxona” o començar a canviar. En fi.
      Ara que estàs “on fire” i per seguir amb la sèrie (hebreu/arameu, grec,…), podria humilment suggerir un article sobre les llatinades? Hi ha paraules interessants, com les EX, QUA, QUO, AEQUO, etc… que els escrabblistes haguem de conèixer?

  3. Albert ha dit:

    Jo no em puc posar a l’alçada dels vostres comentaris. Només vull aplaudir sorollosament aquest post i pregar per què sovintegin feliçment…

  4. Albert ha dit:

    Les lletres ksi i khi tenen el seu equivalent adaptat al català (csi i chi) en el GDLC, però no en el DIEC. Kappa no l’he trobat pas.

  5. Retroenllaç: Dues lletres | Mots i Més a Molins, club de Scrabble

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s