La més estimada

Fa temps des del darrer cop, així que potser val més tornar-ho a dir. Aquest és un apunt d’una sèrie en que es forneixen taules de mots curts amb les diferents lletres cares. Un recurs important per als jugadors dolents (com jo). Els sis primers apunts ja tenen més d’un any i mig (la ela geminada, la zeta, la ce trencada, la hac, la jota i la cu) i per això faig aquest paràgraf recordatori. I de les dues que falten, la ena-i grega (de seny) i la ics (de rauxa), aquest és l’apunt de la més estimada de totes.

Per què indiscutiblement la fitxa cara de scrabble en català més estimada a nivell mundial és el dígraf ena-i grega. Segur que tots heu vist enganxines, samarretes i el més divers marxandatge amb declaracions d’amor a aquest dígraf!

300px-I_Love_New_York.svg

És més, parafrasejant l’insigne a l’ensems que indigne Josep Lluís Nuñez, sembla que s’ha convertit en icona de la ciutat que porta el nom del nostre dígraf.

Sí, nostre, i tan nostre que fins i tot ha estat defensat com a símbol diferencial i d’identitat català. Però ja n’hi ha prou de mirar-se el melic. Siguem conscients que també l’usen en hongarès, indonesi, suahili i luganda.

I he d’anar parlant de dígraf per què en català, la Y no va mai sola. Escrit d’una altra manera, Y: Y-ou’ll never walk alone. Bé, tret d’alguns manlleus i alguns noms propis però això no compta per a l’scrabble ja que no hi ha cap fitxa Y i sí una NY que pesa 10 puntassos. I per això sí que ens l’estimem.

A la llista, com sempre, els mots curts que contenen el dígraf NY estan ordenats per llargada i posició de la lletra en el mot. I l’he confeccionat usant el DISC. En teniu aquí una versió per imprimir. I si voleu un full amb aquesta taula i les de la ela geminada, la zeta, la ce trencada, la hac, la jota i la cu, imprimiu aquest.

Noteu que, a diferència d’altres “pedres” la ena-i grega combina poc amb altres lletres cares per fer mots curts de molt pes. De fet, gairebé gens. Només el ja mencionat juny, i prou.

Cent (dels cent-setanta) dels mots de la llista són formes verbals. N’hi ha de verbs tant comuns com afanyar, apanyar o apinyar, atènyer, danyar o dinyar, enyorar, junyir o munyir (bous o vaques respectivament, no us equivoqueu), plànyer, renyar o renyir, banyar, senyar o cenyir, prenyar, tenyir o tinyar.

També hi verbs menys usats com acanyar-se (emmagrir), adinyar, atonyar (cavar la terra un pam o més), fènyer, fonyar i funyir (sinònims d’amassar), ginyar (si ho heu llegit amb accent espanyol, no vol dir això que heu pensat, és més aviat maquinar!), nyacar i nyaufar (volen dir abonyegar), punyir (per punxar), tanyar (brotar la soca) o ronyar (que vol dir raure (i sí, cal un segon nivell de parèntesi; vol dir passar un os, peüngla o banya raspant una superfície)).

La biologia aporta una bona pila de mots a la llista. Bèsties com els nyus, o els anyins (xais d’un any), els grunys que fan els porcs i per la banda de la tauromàquia (possiblement ben aviat desprohibida pel govern de Madrid) busqueu les dues accepcions de monya. Hi ha parts de diferents animals amb ena-i grega, com el puny (que amputat dona un monyó), el canyó, el ronyó o la ganya, i algun vulgarisme que no posaré. I del món vegetal tenim el nyam (que es menja), la nyora, l’anyol, la canya, el pinyó, la pinya i la vinya.

Els essers humans, amb ny, poden ser nyecs o minyons (criatures molt petites, o no tant), que anomenem nyics o nyigues si són malsoferts i irritables. I de grans poden treballar de manyà i/o ser ganyons (gasius).

La orografia ens dona els grenys, penys i penyes (penyals de tota casta), així com els arenys (bressols de l’independentisme del segle XXI).

Afegiu-hi l’anyoc de mots que formen els anys i derivats (anyal, anyer), els bonys o nyanyos, l’anyil (o indi, l’element químic, eh!), els nyaps i nyepes (mentides), nyapes i nyafes (taques), eines com el cuny (o cunya) o la nyinya (llinya, per pescar), el grony (renyina), el breny (veta d’una espardenya) o el peany (pedestal). I si teniu gana, la nyoca són els fruits secs que es donen en un bateig i la tonya és una coca de pasqua que es menja a valència

Acabo amb una mica de conya, recordant les bones estones ens ha donat aquest dígraf en sentir-lo pronunciat pels amics del país vei (companis, seni,…) com per exemple al minut 2 d’aquest vídeo.

I ja només en falta una! Salut scrabbleholics!

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Llistes de mots, Uncategorized i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s