Experimentar, de vegades, és com amanir una menja. Ja fa temps que el món de l’scrabble en català sembla haver-se estancat en una tipologia de torneigs que potser alimenta, però s’enquadra en una monotonia sempre perillosa.
Amb el 3r Ménage a Trois à Molins hem intentat fer una vinagreta que estimulés els sabors ja coneguts d’aquest joc. Creiem que el resultat he estat força bo, i no perquè ho diguem nosaltres des de Molins, sinó pels comentaris que ens heu fet arribar, que agraïm de quina manera al mateix temps que ens esperonen per contemplar, si més no, la possibilitat de seguir experimentant.
Innovar és sinònim de risc i treball, i darrera de tot hi ha d’haver fe en el que fas, creure-hi. Evidentment, tot és molt més fàcil quan hi ha un equip tan actiu, amb individualitats marcades que aporten tocs de genialitat en cada debat. Així és molt fàcil assolir fites, i des d’aquí vull donar un reconeixement immens als meus companys de club. Tot i així, no va ser fins que vam acabar la cinquena ronda que vam assaborir la mel del triomf. Perquè vam guanyar, sí, el millor dels trofeus: el vostre reconeixement. Moltes gràcies!
Ara toca recordar una mica el que va passar dissabte. Com que podeu seguir tots els resultats, classificacions i premiats en aquesta pàgina, passarem aquest aspecte tant important per alt per comentar altres coses, anècdotes i petits detalls que van enriquir la jornada.
Començava l’esdeveniment amb un contratemps: no podíem fer anar el projector. Afortunadament, ho vam aconseguir i ja hi érem! Hi havia moltes expectatives en l’ús dels trumfos o comodins, i després d’una breu explicació abans de començar a jugar, la incògnita era comprovar que realment s’havien entès els conceptes i que els participants els poguessin aprofitar. En general, l’acceptació va ser molt bona i el primer que va utilitzar un comodí va ser precisament un molinenc, en Xavier Albons.
Els comodins també van permetre que en Lluís Parera jugués una partida amb tres escarrassos, un crack!
Però no tot és scrabble. Imagineu-vos que esteu jugant ben concentrats i algú s’apropa a la taula amb una safata amb croissants, alguns de farcits, per oferir-vos-els? Doncs que pocs s’hi van resistir i en un parell de passades en van donar bona compta.
En acabar la primera ronda tothom va abocar-se a la classificació parcial. Cal dir que el recompte de trèvols i punts va generar certa incomprensió que vam intentar esclarir amb explicacions oportunes. Es va fer difícil entendre que els enfrontaments es feien entre equips per una banda, i per taulers per una altra. Tot i així, a poc a poc, els jugadors van anar copsant la idea i en la darrera ronda els equips amb opcions ja sabien què necessitaven per guanyar.
Un altre aspecte a destacar va ser l’estrena d’un equip en un torneig. L’Atresneu Mulei no són jugadors habituals com la resta, però tot i així van fer un campionat molt bo, fins al punt que un dels principals premis va recaure sobre un dels seus jugadors: el de millor jugada per al Roger Castillo. Enhorabona!
Les partides s’anaven succeint, el domini dels comodins ja era habitual i les rondes van anar caient fins a la darrera. Ja només restava anotar les últimes dades i, per fer l’espera menys tensa, l’Isaac va repartir un detallet de xocolata per a tots els participants. És clar, cal acabar la jornada de la forma més dolça possible. Expectants, els dolços amorosien els paladars fins que… arribava l’hora de la veritat, el repartiment dels premis:
El lliurament de premis es fa a càrrec del president de l’Ateneu Mulei, el Jordi Martí:
També hi va haver premis que no es van anunciar i que van ser sorpresa per als participants. Aquests premis consistien en productes de “Cervesa Estelada” que van patrocinar part del torneig.
I per acabar, res millor que algunes de les imatges de dissabte:
A reveure!
Mots i Més a Molins 
M’afegeixo a tots els comentaris entusiastes que heu rebut i us felicito calorosament per la bona idea que heu tingut, la feinada que heu fet i, sobretot, la simpatia i el bon humor que heu repartit.
Espero el sisè torneig per equips!
Gràcies! Unes paraules molt afalagadores, però l’estímul sou vosaltres 😉