La història del 3r Ménage à Trois a Molins

Experimentar, de vegades, és com amanir una menja. Ja fa temps que el món de l’scrabble en català sembla haver-se estancat en una tipologia de torneigs que potser alimenta, però s’enquadra en una monotonia sempre perillosa.

Amb el 3r Ménage a Trois à Molins hem intentat fer una vinagreta que estimulés els sabors ja coneguts d’aquest joc. Creiem que el resultat he estat força bo, i no perquè ho diguem nosaltres des de Molins, sinó pels comentaris que ens heu fet arribar, que agraïm de quina manera al mateix temps que ens esperonen per contemplar, si més no, la possibilitat de seguir experimentant.

Innovar és sinònim de risc i treball, i darrera de tot hi ha d’haver fe en el que fas, creure-hi. Evidentment, tot és molt més fàcil quan hi ha un equip tan actiu, amb individualitats marcades que aporten tocs de genialitat en cada debat. Així és molt fàcil assolir fites, i des d’aquí vull donar un reconeixement immens als meus companys de club. Tot i així, no va ser fins que vam acabar la cinquena ronda que vam assaborir la mel del triomf. Perquè vam guanyar, sí, el millor dels trofeus: el vostre reconeixement. Moltes gràcies!

Ara toca recordar una mica el que va passar dissabte. Com que podeu seguir tots els resultats, classificacions i premiats en aquesta pàgina, passarem aquest aspecte tant important per alt per comentar altres coses, anècdotes i petits detalls que van enriquir la jornada.

Començava l’esdeveniment amb un contratemps: no podíem fer anar el projector. Afortunadament, ho vam aconseguir i ja hi érem! Hi havia moltes expectatives en l’ús dels trumfos o comodins, i després d’una breu explicació abans de començar a jugar, la incògnita era comprovar que realment s’havien entès els conceptes i que els participants els poguessin aprofitar. En general, l’acceptació va ser molt bona i el primer que va utilitzar un comodí va ser precisament un molinenc, en Xavier Albons.

Passa el torn per als treus contrincants.
Passa el torn per als treus contrincants.

Els comodins també van permetre que en Lluís Parera jugués una partida amb tres escarrassos, un crack!

Aquest és un bon trumfo, i tant!
Aquest és un bon trumfo, i tant!

Però no tot és scrabble. Imagineu-vos que esteu jugant ben concentrats i algú s’apropa a la taula amb una safata amb croissants, alguns de farcits, per oferir-vos-els? Doncs que pocs s’hi van resistir i en un parell de passades en van donar bona compta.

Mmmm...
Mmmm…

En acabar la primera ronda tothom va abocar-se a la classificació parcial. Cal dir que el recompte de trèvols i punts va generar certa incomprensió que vam intentar esclarir amb explicacions oportunes. Es va fer difícil entendre que els enfrontaments es feien entre equips per una banda, i per taulers per una altra. Tot i així, a poc a poc, els jugadors van anar copsant la idea i en la darrera ronda els equips amb opcions ja sabien què necessitaven per guanyar.

Un altre aspecte a destacar va ser l’estrena d’un equip en un torneig. L’Atresneu Mulei no són jugadors habituals com la resta, però tot i així van fer un campionat molt bo, fins al punt que un dels principals premis va recaure sobre un dels seus jugadors: el de millor jugada per al Roger Castillo. Enhorabona!

Les partides s’anaven succeint, el domini dels comodins ja era habitual i les rondes van anar caient fins a la darrera. Ja només restava anotar les últimes dades i, per fer l’espera menys tensa, l’Isaac va repartir un detallet de xocolata per a tots els participants. És clar, cal acabar la jornada de la forma més dolça possible. Expectants, els dolços amorosien els paladars fins que…  arribava l’hora de la veritat, el repartiment dels premis:

 

Trofeus confeccionats pel Joan Ramon Manchado, un excel·lent jugador de scrabble, però no menys bon ceramista.
Trofeus confeccionats pel Joan Ramon Manchado, un excel·lent jugador de Scrabble, però no menys bon ceramista.
Dolços per gentilesa de Karakia. Boníssims!
Dolços lletrats per gentilesa de Karakia. Boníssims!

El lliurament de premis es fa a càrrec del president de l’Ateneu Mulei, el Jordi Martí:

Equip campió: Triàcid, amb l'Agustí Borrell (absent), la Maria Lluïsa Penelas i el Joan Barceló. Felicitats!
Equip campió: Triàcid, amb l’Agustí Borrell (absent), la Maria Lluïsa Penelas i el Joan Barceló. Felicitats!
Millor anotador general: Carles Cassanyes.
Millor anotador general: Carles Cassanyes.
Millor anotador en una partida: Àlex Abad.
Millor anotador en una partida: Àlex Abad.
Jugador amb més Scrabbles: Agustí Borrell (recull el trofeu en Joan Barceló per absència del guardonat).
Jugador amb més Scrabbles: Agustí Borrell (recull el trofeu en Joan Barceló per absència del guardonat).
Jugada més valuosa: Roger Castillo. Tot un mèrit per a un debutant.
Jugada més valuosa: Roger Castillo. Tot un mèrit per a un debutant.
Millor tercera en una partida: Marta Rovira.
Millor tercera en una partida: Marta Rovira.

També hi va haver premis que no es van anunciar i que van ser sorpresa per als participants. Aquests premis consistien en productes de “Cervesa Estelada” que van patrocinar part del torneig.

Jugada més valuosa amb L·L: Àlex Abad.
Jugada més valuosa amb L·L: Àlex Abad.
Millor jugada amb NY: Rosa Maria Cot.
Millor jugada amb NY: Rosa Maria Cot.
Millor jugada amb Ç: Karma Duch.
Millor jugada amb Ç: Karma Duch.
Jugador 333: Joan Barceló.
Jugador 333: Joan Barceló.

I per acabar, res millor que algunes de les imatges de dissabte:

Tot preparat.
Tot preparat.
IMGP0096_1
Primeres partides.

IMGP0097

IMGP0098

IMGP0099

L'organització juga el seu paper, també.
L’organització juga el seu paper, també.
En el faristol del Francesc apareix el nom de l'Ateneu Mulei. Això mereixia un premi!
En el faristol del Francesc apareix el nom de l’Ateneu Mulei. Això mereixia un premi!
Un tast d'Estelada.
Un tast d’Estelada.

IMG_20150425_125514

 

IMG_20150425_161409

IMG_20150425_125604

IMG_20150425_161425_1

En aquesta partida es va decidir part de l'equip guanyador, la taula 1.
En aquesta partida es va decidir part de l’equip guanyador, la taula 1.
MaTRIdepera!
MaTRIdepera!
Atresneu Mulei!
Atresneu Mulei!
Les Tres Bessones!
Les Tres Bessones!
Tres Tristos Tigres!
Tres Tristos Tigres!
Tríada!
Tríada!
El MiMaM: possiblement, el millor club del món!
El MiMaM: possiblement, el millor club del món!

A reveure!

3 respostes a “La història del 3r Ménage à Trois a Molins

  1. M’afegeixo a tots els comentaris entusiastes que heu rebut i us felicito calorosament per la bona idea que heu tingut, la feinada que heu fet i, sobretot, la simpatia i el bon humor que heu repartit.
    Espero el sisè torneig per equips!

Deixa una resposta a Albert Cancel·la la resposta