Àlex Abad, campió de la 4a Duplicada d’Hivern de Molins 2016

Ja és tradició en el nostre club acabar l’any amb la duplicada d’hivern, que en aquesta temporada ja és la quarta edició. I es veu que el format desperta força acceptació ja que en aquesta 4a Duplicada d’Hivern de Molins el nombre de participants ha arribat als 11, amb la recuperació de la Montse Bargalló, sempre una excel·lent notícia.

Com també és habitual, en cada duplicada que fem un dels jugadors ha de fer el petit sacrifici de no jugar i convertir-se en el màster de la partida. En aquesta ocasió l’Albert Rodríguez ha estat el que ha conduït la duplicada per a què la resta de jugadors pugnessin per endur-se el premi final.

I vés per on que també sol passar que els aparells tècnics ens fan la guitza a darrera hora, tot i que finalment aconseguim solucionar-ho. No pas aquesta vegada. Però tant és, perquè tenim recursos de sobres i en comptes de projectar la partida l’hem reproduïda a través del tauler gegant. Això sí, al màster li calia un assistent, que en primera instància va ser el jove Pol Albons i després el nostre company de joc Joan Andreu. Moltes gràcies a tots dos!

Comença la partida amb algun retard, i el primer faristol ja mostra l’escarràs entre la satisfacció dels jugadors. Però no tothom va saber-lo aprofitar, més ben dit, ningú no va treure’n el màxim rendiment tret del Xavier Albons que aconseguia la jugada mestra i es col·locava líder provisional. Gran jugada i gran jugador es donaven la mà.

La partida continuava sense jugades a destacar fins arribar a la 8a ronda, en què en Xavier no va veure la jugada màster, com sí ho van fer en Dani Bardés i l’Àlex Abad. L’avantatge del primer continuava, però sentint l’alè dels seus perseguidors més immediats. I així va seguir fins arribar a la desena ronda on vam fer la parada de descans per sopar una mica.

Si la partida es presentava emocionant, el sopar convidava a no perdre-se’l. Cadascú vam portar alguna cosa de casa, i els que no van poder també aportaren pizzes recent fetes. Tot plegat feia un goig espectacular.

La represa guardava una d’aquelles paraules que tot i no haver-les sentit mai constaran d’oblidar: quil·laia. Evidentment, ningú la va jugar, i els que més s’atansaren a la puntuació d’aquest mot van ser l’Elba i l’Àlex, jugador que en la ronda següent, la 12a, va fer el mateix que el Xavier en la 1a, aconseguir ser l’únic participant que igualava la jugada màster, de gairebé 100 punts. Sense dubte, tota una declaració d’intencions.

Els faristols eren força enrevessats i les queixes dels jugadors vers el màster feien que l’ambient no gaudís de la tranquil·litat que necessitava. Això sí, la partida resultava de les més divertides pels comentaris que sorgien. I vet aquí que una de les maneres que tenen els jugadors de castigar el màster és apuntar les jugades en algun codi per inventar, potser amb la pedra Rosseta es podrien interpretar alguns, si fos el cas.

I arribava la darrera jugada. Hi havia tres jugadors que arribaven ben propers els uns dels altres: el Xavier, l’Àlex i el Dani. Només dos d’aquests jugadors aconseguien fer la darrera jugada màster de 86 punts, un fet que semblava decantar la partida definitivament.

Però l’atzar és capriciós, i allò que sembla no és, i el que pareix quedar fora sobreviu. Finalment, i només per un sol punt, l’Àlex Abad guanya la 4a Duplicada d’Hivern de Molins 2016, per davant del Xavier Albons.

Podeu seguir totes les jugades de tots els jugadors en la nostra “taula màgica”.

I per acabar d’il·lustrar una gran nit de comiat d’any, unes quantes imatges.

desquena

decara

montse

El màster.
El màster.
Un grup acollonant!
Un grup acollonant!
Des de dalt...
Des de dalt…
... i el fotògraf que també vol sortir!
… i el fotògraf que també vol sortir!
Expectació per saber els premiats!
Expectació per saber els premiats!
Tauler final!
Tauler final!
Xavier, 2n classificat,
Xavier, 2n classificat.
L'Elba lliura el premi a l'Àlex. Campió!
L’Elba lliura el premi a l’Àlex. Campió!
Enhorabona als dos premiats!
Enhorabona als dos premiats!
Anuncis

3a Duplicada d’Hivern 2015

Una vegada més vam celebrar la nostra particular i casolana Duplicada d’hivern. El pitjor de tot és que tothom que hi va vol jugar i això no és possible, perquè un ha de conduir la partida i exercir de “màster”. Aquesta vegada en Xavier va fer els honors i, com no podia ser d’una altra manera, de forma excel·lent.

Així que anàvem configurant la partida, vam creure que seria interessant bonificar amb 5 punts les jugades “magistrals”, que són aquelles jugades màximes que només fa un jugador.  Normalment es donen més punts si hi ha més jugadors, però com que érem pocs i volíem fer-ho, vam apostar per aquesta bonificació.

Taules preparades: taulers , un faristol, les fitxes ben col·locades, formularis de seguiment de partida, un taló de paperetes per lliurar la jugada i un bolígraf. Ah! També alguna cervesa, és clar. Una mica passades les 9 del vespre va començar  a córrer el primer rellotge, que donava 3 minuts per jugada.

Després d’alguns problemes en les rondes inicials, de seguida tot va rutllar força bé. Vam fer una pausa a mitja partida perquè ens va arribar el sopar. Abans de deixar-ho, però, en Xavier ens va ensenyar la classificació parcial fins aleshores, amb marcadors força ajustats en les primeres posicions.

En la represa vam fer tres rondes més fins que el Xavier va haver de marxar. Va ser l’excusa perfecta per tornar a mostrar-nos la classificació i mirar qui estava en darrera posició, que seria qui agafaria el relleu del màster. Li va tocar al Moi, que va fer una gran mundial fa unes setmanes, però que aquest cop no estava encertat.  També vam comprovar que el canvi en les primeres posicions s’estava gestant just en aquesta ronda, i ja no variaria fins al final… però no ho sabíem, és clar.

El Moi va agafar ben aviat el nou rol i ho va fer de fantàsticament, tant que de seguida vam acabar, just en la 19 ronda, ja que al sac ja només quedaven que consonants.

Aquí podeu veure la taula amb la classificació final amb totes les jugades de cada jugador. Només heu de passar el cursor per sobre de cada puntuació per veure quin faristol hi havia i quina jugada va fer el jugador. Em sembla una eina excel·lent i molt ben dissenyada, gràcies al company Joan Montané.

El guanyador final va ser l’Àlex Abad amb 670 punts dels 863 màxims que proposava el programa. Ja es pot veure que no va haver-hi una gran puntuació, però les partides pures tan poden atorgar faristols amables com de ben enrevessats. Moltes felicitat, Àlex! T’ho mereixes!

I per finalitzar res millor que unes quantes imatges.

Preparant les taules i configurant la partida.
Preparant les taules i configurant la partida.
Un gran premi: Cava Llopart, Turró Vicens i neules de xocolata blanca i negra!
Un gran premi: Cava Llopart, Torró Vicens i neules de xocolata blanca i negra!
En Xavier conduint la partida; la Marta, l'Albert i el Moi en primera fila; el Dani, el Francesc i l'Àlex en segona fila; i l'Isaac en darrera posició. Bé, en aquest cas traient la foto!
En Xavier conduint la partida; la Marta, l’Albert i el Moi en primera fila; el Dani, el Francesc i l’Àlex en segona fila; i l’Isaac en darrera posició. Bé, en aquest cas traient la foto!
Una convidada de luxe, la Vela, que de seguida es va molt amiga de la Marta.
Una convidada de luxe, la Bella, que de seguida es va molt amiga de la Marta.
Àlex Abad: Campió de la 3a Duplicada d'hivern de Molins, 2015.
Àlex Abad: Campió de la 3a Duplicada d’hivern de Molins, 2015. Moltes Felicitats!
Bones Festes a tothom!
Bones Festes a tothom!

 

 

Miquel Sesé, guanyador de la 2a Duplicada d’Estiu 2015

Dijous passat, dia 2 de juliol, vam celebrar la nostra 2a Duplicada d’Estiu 2015, com ve sent ja tradició entre les competicions regulars que solem fer al club.

Vam tenir un convidat excepcional d’alt nivell que vam rebre amb els braços oberts, com no podia ser d’una altra manera: en Miquel Sesé.

Com sempre que es fa una duplicada, algú ha de cedir el seu lloc i fer de màster per portar el control del temps, anotar les jugades dels participants i anar mostrant classificacions parcials fins al final de la partida. En aquesta ocasió es va oferir voluntari el Moisès Solé, que es va convertir un excel·lent màster. Gràcies, Moi!

Ultimant els preparatius de la partida duplicada.
Ultimant els preparatius de la partida duplicada.

Les primeres vuit jugades, a dos minuts cadascuna, no van donar massa diferències i les classificacions eren tan fàcilment remuntables pels que anaven per sota com perillosament fugaces pels que es trobaven en les posicions més capdavanteres.

Va ser el moment de fer una pausa i sopar una mica mentre es comentaven lletres, faristols i aprofitaments de tauler.

La represa va ser sinònim de diferència. Aquest cop sí, ja en la primera jugada, és a dir, la novena, les puntuacions segons els participants van ser ben diverses, el màxim profit de la qual la va treure el Xavier amb 90 punts. Va ser l’anotació més alta de tota la partida, i només la va fer un jugador.

Tot i així, transcorregudes les 19 jugades que va donar de sí aquesta duplicada, només podia quedar un guanyador. Aquest va ser el nostre convidat d’honor, el Miquel Sesé amb 870 punts, seguit pel jugador local Dani Bardés amb 815.

Aquí podeu veure la taula general amb tota mena d’estadístiques, ampliades si hi passeu el ratolí per sobre de cada puntuació. Un luxe de taula gràcies al Joan Montané.

La intensitat amb la que es viu una partida duplicada és alta, perquè en cada jugada has de treure el màxim si no vols que els rivals et superin. És una modalitat en què s’elimina el factor sort i es demostra realment l’habilitat i l’aprofitament de lletres i tauler de cada jugador. Es pot estar més o menys inspirat, aquell dia, però tothom té les mateixes opcions en cada jugada. En seguirem fent més. I tant!

1a Duplicada de Molins de Rei

Dijous vam canviar les partides regulars per provar de fer la nostra 1a Duplicada de Molins de Rei. Vam moure i alinear taules, ordenar lletres, preparar taulers i faristols, adjudicar fulls d’anotació i paperetes per a cada ronda i jugador, etc. I tot això amb el consentiment i l’estupefacció del Carlos, l’amfitrió del The Queen Lara, que veia com es transformava el seu local i ens apoderàvem de la seva pantalla gran.

Nosaltres també vam tenir una sorpresa, i molt grata. Ens va visitar per primera vegada el Carles Cassanyes que no es va voler perdre el nostre experiment. No és el primer cop que ve a Molins, però sí en visitar la nostra seu oficial de joc. El vam acollir amb els braços oberts, com no podia ser d’una altra manera, i el vam convidar a què ens ajudés (hehehe..).

En poc més de mitja hora ho teníem ja tot preparat. Els jugadors anaven arribant i de seguida que vam emparellar taules i jugadors ens vam disposar a iniciar la… gran partida! El programa que vam fer servir és l’Eliot i cal dir que no ens coneixíem prou bé, així que les tres o quatre primeres rondes van ser una mica experimentals on vam invertir més temps del desitjat. El Francesc Gelabert va decidir no jugar i dedicar-se només a la introducció de dades, així com a intentar conduir amb encert la partida fins a la seva finalització. Com se sol dir, l’experiència és un grau. Dijous no ho érem, d’experimentats, però vam acabar sent-ho. I a hores d’ara podem dir que l’Eliot ja té pocs secrets per nosaltres. Gràcies, Francesc.

Si bé és cert que l’inici va desvirtuar una mica l’esdeveniment, el fet de poder seguir amb una certa normalitat va representar un impuls efectiu per a què tot es desenvolupés òptimament fins a la darrera jugada, gairebé dues hores i mitja després.

Es veu que els astres es van alinear i van dotar la providència en favor del nostre convidat. No voldríem pas treure mèrits al just vencedor, gran jugador de scrabble i coneixedor de la nostra llengua, però l’ajustada diferència entre el guanyador i el segon classificat gairebé mereix una foto finish en la línia de meta.

Volem felicitar el Carles Cassanyes com a guanyador de la 1a Duplicada de Molins de Rei. I per veure la resta de resultats aquí teniu una “taula màgica”. Si passeu el ratolí per cadascuna de les puntuacions de cada jugador, podreu esbrinar quin faristol hi havia, quina jugada van fer i quina puntuació van obtenir.

També volem agrair tots els participants per haver gosat provar aquest nou format de competició, a més a més de fer una menció molt especial al Joan Montané per haver confeccionat la taula màgica per nosaltres, extreta de les dades de l’Eliot. Moltes gràcies a tots.

Tanmateix, com sempre en els millors esdeveniments, també vam fer unes quantes fotos per, d’aquí uns anys, recordar amb aquell somriure a la cara la que va ser una jornada fantàstica.

Bones Festes!

Participants a punt.
Participants a punt.
El Francesc Gelabert, mestre de cerimònies.
El Francesc Gelabert, mestre de cerimònies.
Ep! El Carles amb un dispositiu mòbil.. ehem!
Ep! El Carles amb un dispositiu mòbil.. ehem!
Per darrera algú ens avisa.
Per darrera algú ens avisa.
Tauler final.
Tauler final.
Toca recollir després de brindar amb cava. Bones Festes!
Toca recollir després de brindar amb cava. Bones Festes!

La Duplicada de Scrabble en català, una realitat.

I l’experiment va prendre forma. Vam estrenar tauler gegant, vam distribuir les taules, just enfront, vam preparar els estris informàtics per al recompte de punts, estaven enllestits els diferents formularis, tot a punt per començar la “Duplicada Popular de Scrabble en Català” a Molins de Rei.

A  les cinc de la tarda la plaça del mercat era ben buida. “Mala hora”, deien uns, “però és que juga el Barça”, els altres. Sigui com sigui, no és joc que atragui masses, i a més no és gaire conegut. Finalment, arribà un grup de joves de 15 i 16 anys als quals havia fet crida el CPNL. Malgrat l’hora, l’amenaça del temps, i la incomoditat de no disposar de cadires (amb les quals sí hi comptàvem) la partida duplicada es va iniciar. Alguns dels presents no havien jugat mai a l’scrabble, per la qual cosa es va fer una petita introducció. I ja se sap, en poc temps s’havien d’explicar moltes coses, tot i cenyir-nos a les bàsiques. Els dubtes inicials es van anar dissolent a mesura que la partida avançava. punt per començar la “Duplicada Popular de Scrabble en Català” a Molins de Rei.

Aquesta primera partida duplicada de scrabble a Molins ens ha servit per donar-nos a conèixer més, no en va la gent s’aturava encuriosida per veure què s’hi coïa en aquella plaça. El grup de joves era prou ampli com per què s’ajuntessin en parelles, fins i tot en trios; una forma de mirar de trobar la millor jugada possible.

La valoració de l’èxit en aquesta primera duplicada cal mesurar-la amb modèstia. No hi hagué una gran afluència, fet que va permetre l’organització assumir millor les jugades dels presents. Un increment important de jugadors hagués saturat els “comptadors” de punts. Això ens permetrà millorar el sistema de cara a la propera duplicada. No obstant això, si tenim en compte que els nois i noies que van participar s’ho van passar prou bé, i que estaven jugant a un joc de taula clàssic, i no pas a cap “maquineta”, podem donar-nos per satisfets. Igualment, pensem que és important crear dubtes amb la llengua: “aquesta paraula és bona?”, “això no sé si s’escriu així o aixà”, “diria que això en català no val”… dubtes, dèiem,  que creen l’estímul de resoldre’ls i, per tant, de millorar el coneixement del nostre codi de comunicació.

A continuació podreu consultar les jugades de tots els participants. Hem de dir que per ser una primera vegada, hi ha hagut un nivell prou alt, i que en moltes ocasions s’ha pogut localitzar l’scrabble camuflat, o fins i tot millorar la jugada del màster. Per tant, es pot dir que a Molins de Rei hi ha una pedrera prou bona i amb un potencial a tenir en compte per a les futures generacions de jugadors de scrabble en català:

DUPLICADA SANT JORDI 2012 . Aquí podreu veure el desenvolupament de la partida del màster.

També us volem deixar algunes imatges de l’activitat:

Que no faltin formularis!
Que no faltin formularis!
Concentrades
No ho acabo de veure clar
La de la punta... no em veu i no em podrà copiar
Els dubtes sempre hi són presents
Vaja, els de la tele!

Duplicada Popular de Scrabble en català, a Molins de Rei.

Dissabte farem un experiment amb una modalitat de joc un tant atrevida, no perquè sigui difícil, sinó perquè comporta un nivell d’organització més acurat. L’activitat va dirigida sobretot a aquelles persones no experimentades que volen experimentar el gust de jugar amb la llengua. Es tracta de fer una partida duplicada. I això… què és!?

Hem elaborat un tauler gegant el qual serà la referència per a tots els que vulguin jugar. El jugador  tindrà amb ell un full en què hi ha dibuixat un tauler i un formulari amb espais per apuntar els faristols de cada ronda i la coordenada amb la jugada de major puntuació. En cada ronda, els jugadors disposaran d’un temps determinat, sol ser entre dos i tres minuts, per pensar-se la jugada, escriure-la en uns papers que l’organització lliurarà amb les coordenades i deixar-la sobre la taula una vegada el temps s’hagi esgotat. Un membre del club recollirà totes les propostes de tots els jugadors i en faran el recompte de punts. Cada jugador tindrà una puntuació concreta, que pot coincidir amb la resta de jugadors o no. A mesura que les rondes es vagin succeint, la classificació anirà variant.

Al tauler gegant s’hi col·locarà la jugada del màster, és a dir, la jugada de la persona que aporta l’organització, independentment que un jugador pugui tenir una jugada de major puntuació. Tots els jugadors hauran de col·locar en el dibuix la jugada del màster. Les noves lletres que pugin al faristol són les que el màster ha gastat en la jugada, per això en cada ronda tots els jugadors sempre tindran les mateixes condicions perquè disposaran de les mateixes lletres i de la mateixa situació del tauler. En cada ronda l’objectiu principal és fer la jugada de més puntuació possible, almenys la que cadascú sigui capaç de trobar.

Evidentment, el jugador que tingui més punts després de les 15 rondes previstes serà el guanyador de la primera partida duplicada de scrabble en català a Molins de Rei. Un experiment que ens sedueix i que, esperem, tingui prou interès com per què us animeu a provar!