L’aparició de l’Scrabble

La Gran depressió del 29 té a veure amb la història de l’Scrabble. El 1931, l’arquitecte novaiorquès Alfred Mosher Butts perd la seva feina i s’embarca en un projecte que havia de durar unes quantes dècades. Tenia una gran passió pels jocs i les paraules, així que va dissenyar un joc en què es combinés la sort i l’habilitat per igual i li va dir Lexiko. Era el precedent de l’actual Scrabble.

En aquest joc es puntuaven les paraules que es formaven i es premiaven les lletres poc comunes i menys usuals de l’alfabet. La freqüència d’ús de les lletres en la seva llengua i el seu valor els va extraure d’un meticulós anàlisi en la portada del New York Times.

El 1933 en Butts va sol·licitar la patent per al Lexiko, però li fou denegada. Amb aquesta negativa, lluny d’abandonar, va fer-se ell mateix 200 jocs que va distribuir als seus amics, ja sigui en forma de regal o de venda.

Però va ser el 1938 quan va introduir un element decisiu en el joc: el tauler. Es va emmirallar en els mots encreuats i, aleshores, va canviar-li el nom al joc, passant a dir-se Criss-Crosswords. Va dissenyar els taulers i en va construir les peces a mida per a les caselles del tauler. Les caselles de 15 per 15, el faristol de 7 lletres, el nº de fitxes per lletra i el valor d’aquestes són característiques que han perdurat des d’aquella data fins el joc d’avui. Malgrat tot, l’èxit encara se li resistia.

El 1948, James Brunot, resident a Newtown, Connecticut, EUA – i un dels pocs propietaris d’un dels jocs orginals ‘Criss-Crosswords‘ – va comprar els drets per fabricar el joc a canvi de la concessió d’una regalia a Butts sobre cada unitat venuda . Tot i que la majoria del joc, inclosa la distribució de les fitxes, va romandre sense canvis, Brunot va introduir alguna modificació en les caselles multiplicadores. També va sol·licitar el copyright al mateix temps que decidia canviar-li el nom per l’actual i ja inamovible “Scrabble“, una paraula real que significa, més o menys, gratar frenèticament. Era el 16 de desembre de 1948.

El 1949, Brunot i la seva família van establir-se en una antiga escola reconvertida a Newtown. Aquell any fabricaren més de 2200 unitats de l’Scrabble i, malgrat perdre-hi diners, el joc anava guanyant popularitat.

Segons la llegenda, la gran oportunitat de l’Scrabble va arribar el 1952 quan en Jack Strauss, president de Macy’s, va jugar-hi durant unes vacances. En tornar de vacances, es va sorprendre en veure que a la seva botiga no tenien cap joc de Scrabble i en va fer una gran comanda ja que, segons ell, en un any “tot el món havia de tenir-ne un”. El 1952, incapaç de satisfer la demanda per sí mateix degut a un espectacular increment en les comandes, en James Brunot va vendre’s els drets de fabricació a Selchow and Righter, un dels fabricants que, com Parker Brothers i Milton Bradley Company, havia rebutjat el joc quan en Butts els hi va oferir. Durant tres anys els serveis a les botigues s’havia de racionar perquè la demanda no parava de créixer.

El 1953, l’Scrabble arribava a Austràlia i a Gran Bretanya, esdevenint un èxit total de vendes. Brunot va acabar venent els drets de Scrabble el 1968 a Spear’s per a tot el món excepte els EEUU, Canadà i Austràlia. Selchow & Righter va fabricar i comprar la marca del joc per als EUA i Canadà el 1972. El 1986, Selchow & Righter va vendre el joc Coleco, que va fer fallida poc després. Els actius de l’empresa, inclosos els de Scrabble i Parchesi van ser comprats per Hasbro.

La fita per excel·lència de l’Scrabble arribà el 1991, en què es va disputar el primer campionat mundial de Scrabble a Londres.

Des del 1994, JW Spear & Sons és una filial de Mattel, Inc.

Anuncis