L’adaptació del joc al Català

Diversos són els factors que han portat a adaptar el joc de l’Scrabble a la llengua catalana, però sobretot cal atribuir el mèrit a l’Oriol Comas, expert en jocs o ludòleg, com el sol anomenar el Màrius Serra. Ell va ser qui va convèncer la casa mataronina Borràs de crear la versió de l’Scrabble en català, amb llicència del propietari de la marca en aquell moment, J. W. Spear & Sons. També se les va empescar per tenir com a col·laborador el catedràtic en lingüística de la UPF Lluís de Yzaguirre per dur a terme la distribució de les lletres i els seus valors en aquesta nova versió. De les dues concepcions, l’enciclopèdica i la didàctica, es va optar per aquesta segona. Com a conseqüència directa es va optar per no incloure les lletres K, W i Y, ja que només tenen presència en manlleus. En canvi, la L·L i la NY reben un tractament específic. Les fitxes més valuoses són la X, Ç, NY, L·L, Z, H, Q i J, que sovint van associades a paraules amb més dificultats ortogràfiques i que gaudeixen del premi de més valor en el joc. El Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya va aportar-ne el finançament.

Corria el 1988 quan s’estava coent la versió catalana de l’Scrabble, i és el 1990 quan veu la llum definitivament. Aquest mateix any es munta una partida col·lectiva amb en Tísner i en Màrius Serra com a mestres de cerimònies en el Saló de l’Ensenyament. A en Tísner se li atribueix la veritable introducció del joc de l’scrabble en l’àmbit dels Països Catalans. Als anys 70 va adaptar un tauler anglès i sovint jugava amb la seva dóna Lluïsa, en Jaume Fuster, la Maria Antònia Oliver o la Montserrat Roig.

Q de Queimada

Aquella primera partida fou la llavor que germinaria amb força després del compromís que se’n va arrencar per part dels presents. Van decidir que quedarien un dia a la setmana al bar Queimada de Barcelona el Lluís de Yzaguirre, l’Oriol Comas i el Màrius Serra. Cadascú havia de portar els seus amics per tal de formar un grup prou gran per endegar aquesta aventura de lletraferits. Així, s’incorporaren en Miquel Sesé i l’Anna Genís en un primer moment, per després anar augmentant el nombre de membres amb noms tan il·lustres com Ricard Fité, Josep Maria Martí, Helena Troiano, Jep Ferret, Marc Vigo, Jaume Capó o Raül Torrents. Aquesta nòmina de jugadors havia d’allargar-se amb el temps de forma considerable, any rere any, a partir de la primera lliga CUSCA del 1991.

Actualment, a finals de l’any 2010 i després de molts anys d’activitat, s’ha constituït oficialment el Club Queimada de Scrabble.

La UF

Des d’aquell nucli incipient, a poc a poc, han anat proliferant de manera més o menys fructífera altres focus actius de scrabble en català. Actualment, podem comptar amb el Club Scrabble Manresa, el Club Scrabble El Prat i el Club Scrabble Cerdanyola del Vallès. A Molins de Rei ens ve de gust afegir-nos-hi. No obstant, cal destacar un paper molt de primer ordre a la Unió Faristolaire (UF), la qual s’ha caracteritzat per la seva capacitat i facilitat en organitzar campionats arreu de la geografia catalana en què un gran nombre de jugadors, experimentats i novells, s’hi reunien atrets per la novetat de l’esdeveniment i la curiositat de convocatòria.

La UF fou conscient que en d’altres països hi havia una tradició molt més gran en el joc de l’scrabble. Per això va decidir visitar la federació francesa i la federació anglesa, i es van trobar amb un fet que marcaria el desenvolupament dels seus campionats, si més no quant a la forma i el sistema que hi empraria. Al Queimada, les lligues CUSCA reunien entre tres i quatre jugadors per taulell, un mètode molt efectiu per a la captació i introducció del nou jugador. En canvi, la UF va introduir el sistema clàssic one to one després d’observar que cap de les dues federacions francesa i anglesa optava per les partides de 3 i 4 jugadors. D’aquesta manera, tots els campionats i tornejos dels quals ha estat responsable la UF tenen com a comú denominador l’enfrontament directe entre dos jugadors. Fins i tot quan ha muntat campionats per equips mai ha deixat de banda la utilització del sistema clàssic d’enfrontament, com és el cas de la 1ª Copa Tísner i la Copa Granollers.

El primer gran campionat fou el 1er. Open Calçot, celebrat a Capafonts el 2003. El 2005 va organitzar el I Campionat Mundial de Scrabble en Català a Viladecavalls, any en què l’Oriol Comas edità “El món en jocs”, on s’hi recull un centenar de jocs imprescindibles, però que només un està centrat en la llengua. Endevineu quin és?

La FISC

Des del 2008, l’entesa entre el Club Scrabble Manresa, el Club Scrabble El Prat i el Club Scrabble Cerdanyola del Vallés va possibilitar la fundació de la Federació Internacional de Scrabble en Català (FISC), la qual neix per coordinar les diferents entitats que practiquen de forma organitzada activitats relacionades amb el joc de l’Scrabble en la seva versió en català i, en general, promoure i fomentar l’ús lúdic de la llengua catalana a través del joc de l’Scrabble.

El DOSC

Una de les principals columnes que han d’articular el joc és l’àrbitre, és a dir, els límits d’allò acceptat i allò que no ho és. En el cas de l’scrabble en català, els diccionaris als quals van recórrer els primers jugadors foren, i per aquest ordre, el DLC, el DIEC i el GDLC. No obstant, el fet de que els dubtes d’interpretació lexicogràfics originessin discrepàncies a l’hora d’establir la validesa de les paraules, va posar de manifest la necessitat de crear una bíblia de les paraules per a l’scrabble en català. Així, l’any 2000 aparegué el Diccionari Oficial d’Scrabble en Català (DOSC), editat per l’Enciclopèdia Catalana, els autors del qual havien de ser, com no, el Lluís de Yzaguirre i l’Oriol Comas. S’hi recullen totes les paraules en llengua catalana i llurs flexions en l’àmbit general i amb les variants valenciana, balear, algueresa i rossellonesa.

L’Scrabble online

Des de l’any 2009, també es pot jugar a l’scrabble en català en versió online al web www.wabble.org