Continuem el nostre homenatge amb l’#ScrabbleFabra 3

El tercer faristol ja és a les xarxes. Fins dimecres podeu enviar-nos les respostes al formulari ().

Més informació a 

Dimecres ja vam publicar la solució de l’#ScrabbleFabra anterior:

I d’aquest darrer mot, és curiós veure com, entre la definició de Fabra que hi ha a la fitxa i la que consta avui dia al DIEC, s’ha substituït el terme ancianitat per edat. Suposo que s’hi poden adduir diverses raons pel canvi, entre d’altres el fet de donar la condició d’ancià a persones que tenen només seixanta-tants anys, sobretot ara que la joventut sembla que ha de durar fins prop de la jubilació. Ara bé, al pas que anem, i si van endarrerint l’edat de la jubilació, encara haurem de recuperar la definició original de Fabra abans de veure aquest mot convertit en un record del passat.

 

Anuncis

#ScrabbleFabra 2

El segon faristol de l#ScrabbleFabra ja està publicat.

Recordeu que ens podeu fer arribar la paraula amagada al formulari de respostes.

Pel que fa a l#ScrabbleFabra 1, la paraula amagada era, evidentment,

Podeu veure la fitxa original a l’Espai Pompeu Fabra, de l’Arxiu de l’Institut d’Estudis Catalans: 

 

Commemoració de l’Any Fabra amb #ScrabbleFabra

Des del club de Scrabble Mots i Més a Molins, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans, ens sumem a la commemoració de l’any Fabra i us proposem un joc. Durant aquest any de celebració anirem publicant periòdicament per les xarxes socials de Twitter i Facebook un faristol de Scrabble amb les set lletres necessàries per a formar una paraula del diccionari de la llengua catalana. Com a pista l’acompanyarem de la definició extreta de les fitxes manuscrites del Diccionari general redactades pel mateix Pompeu Fabra (pompeu-fabra.espais.iec.cat/imatges) i que l’Arxiu de l’Institut d’Estudis Catalans posa a l’abast dels usuaris, juntament amb altres materials, a l’Espai Pompeu Fabra.

espai-pompeu-fabra

Agraïm l’autorització de l’Institut d’Estudis Catalans per a poder fer ús d’aquest material.

Com veureu hi haurà paraules més fàcils de trobar i d’altres de més complexes. Heu de tenir en compte que són entrades de diccionari i, per tant, en general seran o bé verbs en infinitiu, o bé noms o adjectius en singular.

Si ens voleu fer arribar les respostes, no les poseu a la publicació de les diferents xarxes socials. Ens les podeu fer arribar mitjançant el formulari que trobareu enllaçat a cada publicació. Si ens proporcioneu la vostra adreça electrònica, podreu entrar al sorteig d’un sopar en el marc d’una de les nostres trobades de joc quinzenals.

Us animem a participar-hi!

Tot remenant el DIEC: jo llic, oblic i pessic

Si no anem errats, arribem al darrer grup de novetats destacades del DISC 2.6.13. I aquesta novetat és conseqüència de la nova gramàtica de l’IEC.

Una cosa bona que té l’Scrabble és que, després de jugar-hi un temps, acabes sent un expert de les varietats morfològiques dels diferents parlars del català. Ben aviat tens ben clar que la primera persona del present d’indicatiu amb variant valenciana va bé per a aprofitar un excés de es amb un berene, o que la del baleàric ens permetrà solucionar una escassetat de vocals amb un desferr.

El darrer canvi substancial que volem comentar afecta precisament la primera persona del present d’indicatiu en la forma baleàrica de tot un seguit de verbs.

Arran de la publicació de la nova gramàtica de l’IEC, tots els verbs de la primera conjugació que acaben en –igar, en comptes de fer la primera persona baleàrica acabada en –g la fan en –c.

Així la primera persona del present del verb pessigar ara s’escriu pessic i no pas pessig. Com ha passat amb els altres canvis, les formes amb l’ortografia antiga han desaparegut del DISC.

Hi ha uns quants verbs que generen formes que coincideixen amb altres mots existents i, per tant, no aporten nous mots al joc.

amic (amigar) litic (litigar) fustic (fustigar)
abric (abrigar) mitic (mitigar) mustic (mustigar)
artic (artigar) oblic (obligar) pessic (pessigar)
espic (espigar) xiric (xirigar) desamic (desamigar)
fatic (fatigar) calcic (calcigar) escatxic (escatxigar)
giric (girigar) castic (castigar) garranyic (garranyigar)

[Els enllaços van a les formes que ja recollia el DIEC.]

En canvi, aquí teniu la llista de la quarantena de formes noves:

allic deslloric entric llodric
barric desoblic esnaric lloric
bonyic embic espessic ortic
cabrafic embotic fumic paltric
col·lic emmustic instic peucalcic
conllic enfic intric prodic
desabric enraic investic rellic
desentortollic entortollic irric sufumic
desllic entrebic levic tric
desllodric entrellic llic xafic

[En aquest cas els enllaços porten als verbs a partir dels quals es generen aquestes formes, perquè n’hi deu haver més d’un que ni us hauríeu pensat mai que existís (que punyetes es això de sufumigar?).]

Fotografia: splash CC BY-ND 2.0 Niels Epting

Tot remenant el DIEC: la bellesa dels compostos

Tot i l’esment del DIEC que fem en aquesta sèrie d’apunts, en aquest cas cal confessar que la inspiració va sortir de remenar la nova gramàtica de l’IEC més que el diccionari.

Llegint el capítol dels mots compostos no m’he pogut resistir la temptació d’agrupar-ne alguns en un article. Cal dir que en general els compostos no serien una peça fàcil de jugar a l’Scrabble perquè normalment són mots força llargs. Però el cas és que vaig quedar corprès (guaita’n un) per alguns dels compostos que vaig trobar esmentats a la nova gramàtica.

Com que els verbs són la peça lèxica que pot donar més possibilitats al joc, vaig decidir centrar-me en els compostos verbals.

N’hi ha que són ben transparents i que reclamen poques explicacions:

  • aiguabarrejar
  • aiguabatre
  • giravoltar
  • migpartir
  • palplantar
  • quintaessenciar
  • salpebrar
  • terraplenar
  • terratrémer
  • triapedrar (talment, triar pedres, en aquest cas, del gra)

N’hi ha, però, que necessiten algun aclariment:

  • batifullar (en aquest cas no es baten fulles, sinó que el que es bat és el metall que es redueix a fulles o làmines)
  • cagaferrar (és a dir, convertir-se en cagaferro)
  • palafangar (i aquí ja us barallareu amb el diccionari per a saber si va ser primer l’ou o la gallina i si la palafanga serveix per a fangar amb una pala o si és que per a palafangar cal usar una palafanga).
  • salprendre (és a dir, assaonar una vianda fent que la sal hi penetri)

Aquí no puc deixar de destacar un compost aquàtic format per dos verbs que coneixen bé els scrabblistes:

  • ciar + vogar = ciavogar (és a dir, fer girar la barca ciant amb un rem i vogant amb l’altre).

Hi ha verbs compostos que són més aviat verbs derivats d’un compost:

  • alçapremar (és a dir, fer servir un alçaprem, allò que ara tothom només coneix amb el nom de palanca).
  • oripellar (és a dir, cobrir d’oripell)
  • passamanar (és a dir, posar un passamà a una barana).
  • ploramiquejar
  • vanagloriar
  • vanagloriejar

També hi ha un seguit de compostos verbals formats amb adjectius, adverbis i preposicions diversos:

carcomprar foraviar menystenir
cartenir menyscabar menysvalorar
carvendre menyscreure primfilar
forallançar menysprear primsenyar

[En el cas dels tres compostos amb car- al darrere no hi ha el el mateix sentit, car que cartinguis una cosa no vol dir que l’hagis carcomprada.]

Mereixen un capítol a banda els compostos formats a partir dels adverbis ben i mal, tot i que potser hi noteu un cert desequilibri.

Compostos verbals amb l’adverbi ben:

benveure

Compostos verbals amb l’adverbi mal:

malaconsellar malfamar malparlar
malacostumar malferir malpensar
malavesar malfiar malprendre
malbaratar malfixar malservir
malcasar malgastar maltractar
malcorar malmaridar malvantar
malcriar malmenar malvendre
maldir malmesclar malversar
malencaminar malmetre malveure
malencertar malmirar malviure
malentendre malparir malvoler

Finalment, hi ha un altre grup nombrós de compostos verbals en què entren en joc parts del cos humà.

  • cap o testa (en alguns casos el mot cap fa referència més a l’extrem o part superior d’una cosa que no pas al contenidor del cervell):
capalçar capgirar capllevar
capbaixar capgirellar captenir
capbrevar capguardar capterrerar
capbussar (i cabussar) capicular captrencar
capbussejar (i cabussejar) capitombar testavirar
capfermar caplletrar
  • cara o ull:
caragirar ullprendre
  • coll:
collportar colltrencar
colltorçar collvinclar
colltòrcer
  • cor:
coresforçar corprendre
corferir corsecar
corgelar cortrencar
  • mà:
mancomunar manlleutar manufacturar
maniobrar manllevar manumetre
manipular mantornar marfondre
  • cama, perna, cuixa o peu:
camatrencar cuixatrencar
pernabatre peucalcigar
  • pell:
pellobrir pellpartir pelltrencar
  • sang:
sangcremar sangglaçar
  • cul: capicular (sí, ja ho sé, està repetit, però bé que en té dues, de parts del cos, no?).

Dels compostos que hem inclòs en aquest apunt, n’hi ha que s’han creat en català, però d’altres ja ens han vingut compostos d’altres llengües o, fins i tot, ja estaven fets en llatí. El darrer dels compostos verbals, de fet, el tenim en dues versions:

usufructuar usdefruitar
Fotografia: Rowing Boat, Loch Ard CC BY 2.0 john mcsporran

Mitja copa més

Gairebé estem a l’equador de la copa, i aprofitant, he actualitzat les dades acumulades al llarg de les vuit edicions.

Si us ve de gust, podeu veure les vostres xifres (i les dels demés) a la pàgina de l’històric de copes.

Només destacar que amb les partides que duem, en Xavier ha arribat als 25000 punts acumulats en la copa, i en Moi ha arribat als 100 scrabbles. Felicitats a tots dos.